Ariadna Tuxell: Amb les ales posades

“Crec que tots naixem amb una missió de vida, amb determinades habilitats per recórrer determinats camins”. Després d’un sopar de tapeo a peu de barra, Ariadna Tuxell fa el primer glop del seu mojito de maduixa –una passió descoberta durant la pandèmia– i es deixa bressolar per la cadència de Let’s Get It On de Marvin Gaye. “Des de petita jo tenia clares les meves dues vocacions: ser policia i escriure”, afegeix.

De petita, Beatriz Torregrosa –aquest és el seu veritable nom– sempre demanava ser policia en els jocs de polis i lladres, i s’ho prenia molt seriosament: “els atrapava a tots!”. D’adolescent es va anar preparant, complint a poc a poc els requisits per poder opositar a mossa. “I hi vaig entrar a la primera”, és clar. “Des d’aleshores he patrullat al carrer, he estat a la unitat de trasllat de presos i a la d’atenció a les víctimes de violència domèstica i de gènere. Ara fa uns quants anys que soc instructora en diverses àrees”.

Un dia de principis de la dècada passada, uns llibres es van creuar en el seu camí i van activar la seva altra gran passió. “Va caure a les meves mans la trilogia de 50 ombres d’en Grey i allò va ser el que em va donar l’empenta per escriure les meves històries, en què combino la meva experiència com a policia i parlo sobre relacions personals, sentimentals, sexuals…”. Així es va convertir en Ariadna Tuxell (“Ariadna és el nom de la meva filla”), una policia especialitzada a escriure llibres del gènere dark romance, una amalgama de novel·la policíaca, romàntica i eròtica.

“El primer que vaig fer va ser escriure una novel·la que vaig compartir amb les meves amigues i familiars. Al principi no tenia cap altra pretensió que aquesta, però tots em van animar a fer el pas i, poc després, el 2013, publicava el meu debut Ho segueixo intentant, amb una petita editorial”. Va ser com prémer un interruptor que ja no es pot tornar a apagar. “És com si m’haguessin donat unes ales… que encara no m’he tret”, riu, perquè des d’aleshores Ariadna ha publicat la friolera de disset novel·les, “més les que ja estan entregades i pendents de publicació”. Títols com Ombres a la ciutat, El dubte i el desig o Em vaig oblidar d’oblidar, han vist la llum per a segells com HakaBooks o Zafiro. Però després hi ha l’últim, el divuitè llibre… en què Ariadna s’ha fet a un costat.

El que només podia explicar Beatriz

El 2014, Biel, el segon fill de Beatriz, va néixer mort. “Jo sé que alguna cosa de mi també va morir, se’n va anar amb el meu nen”. Part d’aquella experiència va acabar plasmada a la novel·la Voldria estimar-te, però vaig oblidar com fer-ho, tot i saber que «algun dia hauria d’explicar aquella història, i per fer-ho la d’Ariadna Tuxell no seria la veu adequada».

El moment va arribar l’agost del 2025. “La meva mare va morir després d’una dura lluita contra el càncer; durant la malaltia vaig voler saldar el deute que tenia amb la memòria del meu fill, escriure un llibre per a ell. El dia abans de tancar els ulls, la meva mare va somriure i va dir que el primer que faria seria anar a buscar el seu nét i abraçar-lo”. Va entendre, aleshores, que aquella novel·la no només podia ser per al seu fill, sinó també per a la seva mare, “que havia de crear un espai literari preciós per a tots dos”.

Així va sorgir Et vaig estimar, t’estimo i sempre t’estimaré, “que és el que sempre dic quan medito pensant en ells, i que he signat com a Beatriz Torregrosa, és clar, perquè és una història que només podia explicar jo, i no l’Ariadna”. La novel·la forma part d’un procés de dol en què l’autora treballa dia a dia, sabent que el dolor no desapareix, sinó que aprenem a conviure-hi. De vegades, les ales serveixen per sobrevolar els abismes.

Mentrestant, aquestes continuen allà, bategant sense pausa: “llegeixo i escric molt, medito cada dia i m’encanta la meva feina. I ara també ensenyo, a través d’Acció i Desig, l’acadèmia online per a escriptors novells que acabo de crear amb un soci”.

Les dues cares de la ciutat

“M’agrada tenir Barcelona a prop, però no viure-hi”. L’escriptora prefereix viure als marges d’una urbs viscuda en els seus millors i pitjors carrers, de paisà i d’uniforme. “Una ciutat de dues cares, preciosa de dia i pecadora de nit”, que, de moment, és l’escenari on es desenvolupen totes les seves trames literàries.

“Llàstima que, com passa en tantes altres ciutats, aquí també la inseguretat i la delinqüència converteixen barris sencers en guetos”, lamenta, acabant l’últim glop del seu mojito de maduixa.

— En aquest bar no pots estar més segura, així que, si et ve de gust un altre, estàs convidada.

Les notes de Super Duper Love de Joss Stone animen l’ambient. Ariadna Tuxell i Beatriz Torregrosa somriuen a l’uníson. La nit avança amb rumb ferm i l’escriptora en capta el batec, els detalls, les veus i els secrets a punt de ser transformats en una nova història.