Barcelona Republic: del Madrid DF a la Singapur de la Mediterrània

En els últims mesos es parla molt en els cercles econòmics del llibre Madrid DF de l’arquitecte Fernando Caballero. Un relat sobre el gran Madrid que es projecta de manera imparable cap a una gran àrea metropolitana de deu milions d’habitants. El llibre de Caballero és bo, molt bo, no tant pel contingut, que també, sinó per la seva capacitat de projectar un imaginari en què l’altre temps capital d’Espanya, provinciana, burocràtica i gairebé sense indústria ni recursos primaris, es projecta avui com la gran ciutat global del sud d’Europa. Un lideratge basat en l’èxit del seu model econòmic liberal i de l’empenta de l’economia financera i dels serveis que caracteritza l’economia del segle XXI.

L’èxit d’aquest nou i renovat relat del Madrid DF radica, des del meu punt de vista, en tres elements fonamentals que vaig desenvolupar al meu llibre La República de la reputació i que Madrid ha sabut maridar i dinamitzar de forma intel·ligent: l’economia, el poder i les emocions. No és un tema menor, però, que el Madrid polític i econòmic s’ha beneficiat del buit polític, econòmic i emocional generat per les autolesions produïdes per certs lideratges a Barcelona i Catalunya a l’última dècada i molt especialment del procés sobiranista. La conseqüència ha estat l’absència d’un relat potent sofisticat i creïble des de Catalunya com a contrapunt a l’empenta de Madrid.

Però siguem clars, el problema no és Madrid, que juga les seves cartes, sinó la necessitat d’articular un nou projecte col·lectiu des de Barcelona i Catalunya que generi adhesió i il·lusió tan internament com internacionalment. I per això s’han de trencar alguns tabús. El gran relat i projecte polític, econòmic i emocional de Catalunya es diu Barcelona, ​​la gran Barcelona, ​​la de la regió metropolitana dels cinc milions i mig… i més enllà. Un territori que no té fronteres ben definides, sinó que és una construcció política, econòmica i social oberta que hauria d’estar basada en una gran aliança que sumi tots els actors del territori.

Davant l’empenta dels relats que advoquen per la uniformitat, un nou centralisme i lideratge del gran Madrid DF, hauríem d’anteposar el projecte de la República de Barcelona

L’objectiu hauria de ser guanyar competitivitat en una economia global amb una aposta per la sostenibilitat, l’equitat, la cultura, la seguretat —en el sentit més ampli—, així com la preservació d’una societat oberta, inclusiva i democràtica. Una construcció política, econòmica i social oberta que hauria d’estar basada en una gran aliança que sumi a tots els actors del territori. Barcelona ha de ser i pot ser una gran marca global que contribueixi igualment a l’equilibri territorial des de la Vall d’Aran a l’Empordà, les Terres de l’Ebre i els territoris de Ponent.

Davant l’empenta dels relats que advoquen per la uniformitat, un nou centralisme i lideratge del gran Madrid DF, hauríem d’anteposar el projecte de la República de Barcelona. No es tracta de crear un Estat, sinó un nou imaginari potent i una comunitat de destí representada pels valors del republicanisme clàssic al voltant de conceptes com la llibertat, l’autogovern, l’estat de dret, el civisme, l’aposta per la societat civil i el bé comú, la virtut cívica i la cultura, el patriotisme o el govern democràtic. Uns valors que ens referencien amb una manera determinada d’entendre Europa i el món i que projecta Barcelona com una de les metròpolis globals de referència. I mirant-nos al mirall del món, aquesta Barcelona Republic bé podria inspirar-se en una altra de les grans metròpolis globals emergents com és Singapur, una ciutat-estat de creixent rellevància global amb què compartim molts enfocaments i característiques.

Des d’un punt de vista geogràfic i demogràfic, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i Singapur tenen certa similitud. La gran Barcelona té una extensió de 636 kilòmetres quadrats i 5,5 milions d’habitants, mentre que Singapur té una extensió de 728,6 kilòmetres quadrats i 5,6 milions d’habitants. En termes estratègics, compartim l’aposta per l’atracció de talent i inversions, la tecnologia i la innovació o el desenvolupament sostenible mitjançant un desenvolupament urbà coherent i de qualitat.

El model de Singapur ha de ser el referent de Barcelona i Catalunya

Ambdues ciutats sabem de la importància de la connectivitat i l’aposta per infraestructures clau com els ports i els aeroports amb connexions intercontinentals, crucials per a la competitivitat global i la seva capacitat per atraure turisme de qualitat, talent i negocis internacionals. Singapur està en una ubicació estratègica, a l’estret de Malaca al sud-est asiàtic, actuant com un centre logístic i de transport clau entre Àsia, Europa i Oceania. La seva connectivitat global li permet ser un eix de comerç i trànsit a Àsia, amb accés directe a nombrosos mercats emergents i establerts a la regió.

Barcelona té igualment una posició geogràfica estratègica a la costa mediterrània, servint com a porta d’entrada entre Europa, el nord d’Àfrica i la Mediterrània. La seva ubicació facilita el comerç cap a mercats al sud d’Europa i l’Àfrica del Nord, a més de ser un pont natural amb Amèrica a causa dels llaços culturals i econòmics. En definitiva, l’aposta per la connectivitat aèria i marítima de Singapur la reforça com a centre financer i logístic global, atraient multinacionals i afavorint la creació de llocs de treball en sectors d’alt valor afegit com les tecnologies i les finances, i aquest ha de ser el referent de Barcelona i Catalunya.

Igualment, totes dues ciutats globals hem de gestionar un territori dens i limitat amb un enfocament de desenvolupament vertical i eficient en la planificació i l’ús de l’espai urbà amb la creació de nous equipaments públics i àrees verdes. Bé ho poden representar els nous barris de Barcelona com el 22@ i  la nova gran plaça de les Glòries o la Marina del Prat Vermell. Un nou urbanisme vertical que preservi el patrimoni arquitectònic i el disseny del nucli urbà històric dels seus barris com l’Eixample, ampliant-lo i integrant-lo amb nous desenvolupaments com el Nou Clínic a la Diagonal o en grans àrees verdes com l’ampliació del parc de la Ciutadella i la muntanya de Montjuïc.

Davant del discurs emergent i interessat sobre la inevitabilitat del lideratge del Madrid DF, podem anteposar un projecte seriós, solvent i no centralitzat des de la Mediterrània.

Més enllà de l’urbanisme vertical, un transport metropolità eficient i les necessàries infraestructures físiques i digitals, la Barcelona Republic bé pot aprendre de Singapur a abraçar i integrar una gran diversitat de cultures i identitats. Barcelona genera oportunitats i desenvolupament econòmic i social, i en bona part gràcies als nous arribats de tots els punts del planeta els darrers anys, però exigeix ​​una nova governança molt més sofisticada i inclusiva per conciliar de manera coherent els reptes d’una societat plural i multicultural. Igualment, com a ciutats de moda per al turisme urbà, hem d’enfrontar reptes complexos com l’augment del cost de l’habitatge i la massificació de certs punts de la ciutat. En això, també Barcelona i Singapur comparteixen reptes i podem aprendre els uns dels altres.

En definitiva, davant del discurs emergent i interessat de certs mitjans i elits polítiques, econòmiques i culturals sobre la inevitabilitat del lideratge del Madrid DF, podem anteposar un projecte seriós, solvent i no centralitzat des de la Mediterrània. L’audaç relat del llibre de Fernando Caballero, amb qui espero poder dialogar públicament, més enllà d’algunes mitges veritats i oblits, és un relat que s’assembla al vi dolç; entra molt bé, però pot produir una important ressaca i efectes no desitjats. Els nous lideratges polítics de Catalunya i Barcelona s’han posat a la tasca de recuperar el terreny després d’una dècada perduda, però recuperar el lideratge requereix d’un relat sòlid, unir energies i recursos. El lideratge no es mesurarà només amb el PIB, sinó amb la recuperació del reconeixement, la complicitat i l’admiració tant al conjunt d’Espanya com a Europa i al món, fet que exigirà noves coherències i síntesi de país molt més riques, complexes i transversals.