La Barcelona social com a motor silenciós que sosté la ciutat

“Que un infant tingui el seu futur predestinat per la pobresa de la seva família és una cosa que com a societat no ens podem permetre”. La pobresa infantil és un dels principals reptes als quals s’enfronta Barcelona, i no ho fa només des de l’administració pública, o des del sector privat. És un repte que es combat sobretot des de les entitats del tercer sector, que s’erigeixen com un motor imprescindible de cohesió.

Aquest és només un dels reptes als quals s’enfronta la ciutat. L’accés a l’habitatge, la solitud no desitjada, la salut mental, i tant uns altres representen un desafiament per a la cohesió de qualsevol gran ciutat —Barcelona inclosa—, igual que “l’herència de la pobresa” que ha atacat Marc Simón, subdirector de la Fundació la Caixa. Ho ha fet en un diàleg de Rethink BCN i la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES) de Foment del Treball, al costat de la presidenta de la Fundació Roure, Llum Delàs, i al co-CEO de Catalonia H&R i president de la Fundació Get Up, Guillermo Vallet.

La rellevància d’aquesta dimensió social és difícilment quantificable en dades, però les xifres ajuden a il·lustrar-la: més de dos milions de persones són ateses cada any per entitats del tercer sector, i més de mig milió de persones es mobilitza any a any com a voluntàries. Més de 300 d’elles ho fan a través de la Fundació Roure, com ha explicat Delàs. L’entitat, arrelada a Ciutat Vella, treballa des de fa més de tres dècades per millorar la qualitat de vida dels veïns més vulnerables, des de múltiples angles, fins i tot insospitats, com una botiga d’articles de segona mà, un rebost solidari i una escola de costura.

Així, “la Barcelona social és un actiu sovint menys visible que altres, però igual de determinant”, com ha defensat el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre. De fet, la labor de les entitats és indispensable per avançar cap a una societat més cohesionada, perquè “no hi ha progrés ni futur sense cohesió social”.

I aquesta labor, a Barcelona, ve des de lluny. La vocació de compromís de la societat catalana “té arrels profundes”. Ara, aquesta vocació situa la densitat de les entitats socials a la ciutat per sobre de la present en altres capitals europees: “La vitalitat de les entitats socials ens col·loca davant d’una oportunitat: convertir Catalunya en un país que faci de la dimensió social una autentica aposta de futur”.

Tres mons per alinear

Tota aquesta potència i dinamisme de l’àmbit social català es veu multiplicat quan es treballa en col·laboració amb l’administració i amb l’empresa. “Quan els tres mons s’alineen i es posen al servei de les persones, passen coses extraordinàries”, ha defensat Felipe Campos, conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social de Veolia, en l’obertura del diàleg.

Així, empreses i administració pública han d’unir-se a la mirada social del tercer sector. “És una responsabilitat que tenim tots cap a la millora de la societat”, ha reivindicat Simón, en una aposta per la col·laboració público-privada en la qual ha coincidit Delàs com a condició bàsica per avançar.

Ajudar a “alçar el vol”

Com ha destacat la presidenta de la Fundació Roure, el tercer sector no està simplement per a donar i per assistir: està per acompanyar a les persones a “alçar el vol”, per donar eines perquè tirin endavant per elles mateixes. Amb la mateixa òptica treballen des de Get Up, impulsada arran de la pandèmia per fer costat a famílies en risc d’exclusió social a través de l’ocupació, com ha destacat Vallet.

“Nosaltres entenem que l’assistencialisme pot cronificar. És important veure com trobem l’equilibri entre ajudar i impulsar vides, i que les persones puguin sortir de la precarietat i siguin autosostenibles en el temps”, i per això la fundació no sols se centra en la inserció laboral, sinó també en la formació en economia familiar i en el benestar emocional.

“Hi ha molta gent dedicada a fer que Barcelona funcioni millor, a fer que la gent pugui tirar endavant, i no viure d’un assistencialisme barat i d’unes subvencions que no serveixen per a res”, ha afegit Delàs. En aquest sentit, per tirar endavant, no només importen els recursos econòmics, sinó també acompanyament.

I aquest acompanyament no es pot fer igual des de l’administració, segons Simón, motiu pel qual el tercer sector s’erigeix com a clau. És per una qüestió de proximitat amb les persones vulnerables. I és que “la proximitat ensenya més que les estadístiques”, com ha defensat Delàs: les estadístiques poden retratar realitats i tendències, però les necessitats es detecten i s’acompanyen millor de primera mà.

Les entitats socials són les que millor coneixen aquestes necessitats i com fer-hi front, per construir una Barcelona cohesionada que avanci al mateix ritme per a tots els seus ciutadans. El tercer sector ho té clar, i la ciutat també, com ha plasmat el president de la UFEC, Gerard Esteva, en tancar l’acte: “Barcelona serà social, o no serà”.