Sant Jordi a Barcelona: guia per perdre’s (i retrobar-se) entre llibres i roses

Barcelona canvia el recorregut, però no la tradició. Aquest 23 d’abril, la ciutat es queda sense una de les seves imatges més habituals de la Diada: La Rambla convertida en un riu de gent i parades durant una jornada. El passeig, immers en un llarg procés de transformació urbanística, haurà de quedar al marge de la celebració d’enguany, capgirant el mapa habitual de la festa. Així, carrers com el Portal de l’Àngel o la Via Laietana assumeixen part del protagonisme d’una jornada que no es concentra en un únic punt, sinó que s’estén per cada barri, ciutat i poble. Perquè, tot i el canvi d’escenari, la Diada es manté viva en la seva imatge de sempre: llibres i roses tornaran a omplir els carrers, en un gest que va més enllà i que també parla d’estima i cultura compartida.

Un gest que es remunta a segles enrere i que beu d’una tradició mil·lenària, ja que té el seu origen en la figura de Sant Jordi, un soldat romà que, segons la tradició cristiana, va ser martiritzat el 23 d’abril de l’any 303. Amb els segles, la seva història es va envoltar de llegendes fins a convertir-lo en un dels sants més populars de l’Edat Mitjana i, des de 1456, patró de Catalunya. La llegenda més coneguda explica com el cavaller Sant Jordi va salvar una princesa del drac que tenia atemorit tot el regne. En el moment de la victòria, de la sang de la bèstia va brotar una rosa vermella que el cavaller va oferir a la princesa com a símbol d’estima i de victòria. 

Fou aquesta llegenda que va acabar donant forma a la festa popular, els orígens de la qual se situen al segle XV, quan es popularitza el gest de regalar flors com a expressió d’estima i celebració. La tradició del llibre arriba molt més tard, ja al segle XX, quan editors i escriptors impulsen una jornada per promoure la lectura a Catalunya. Inicialment celebrada a l’octubre, la iniciativa va guanyar força i es va traslladar finalment al 23 d’abril, una data que coincideix amb la mort de grans figures de la literatura universal com Miguel de Cervantes i William Shakespeare. Amb el temps, ambdues celebracions es van acabar fusionant fins a convertir-se en la Diada que es coneix avui: llibres i roses compartint protagonisme en una celebració col·lectiva de la cultura i l’estima.

Sense la Rambla: el nou mapa de Sant Jordi

Després de segles de tradició i celebració, la Diada de Sant Jordi arriba enguany amb un gran canvi: el trasllat de les parades de Ciutat Vella, que tradicionalment ocupaven la Rambla, cap a un nou eix que passa pel Portal de l’Àngel, la plaça Nova, la plaça de la Catedral i s’estén fins a la Via Laietana. “Tot i que la Rambla i Sant Jordi són inseparables, amb les obres en plena ebullició ens veiem obligats a desplaçar enguany la celebració”, ha expressat Raquel Gil, tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica. 

Tanmateix, tot i el canvi d’escenari, la ciutat es prepara per a un altre Sant Jordi de rècord, amb gairebé 6.000 parades —un 2% més que l’any passat— entre llibres i roses, de les quals 425 seran professionals (364 de llibres i 61 de roses). En conjunt, les parades sumaran prop de quatre quilòmetres de punts de venda repartides pel deu districtes de la ciutat.

Més enllà del nou eix de Ciutat Vella, el gran pol de la diada continuarà sent la superilla literària de l’Eixample, que ja s’ha consolidat com un dels espais centrals de Sant Jordi. El passeig de Gràcia, entre la Diagonal i la Gran Via, i la rambla de Catalunya tornaran a omplir-se de parades i lectors, convertint-se en un gran riu de llibres i roses. Als carrers del voltant —Consell de Cent, Diputació, Mallorca o Provença— la festa s’escamparà com una taca contínua, amb cada tram ocupat per llibres, signatures d’autors, flors i vianants. 

Durant tota la jornada, el trànsit quedarà restringit a la zona de la superilla i la ciutat alentirà el seu ritme, ni que sigui per un dia, convidant a caminar, mirar i aturar-se. Per garantir aquests talls i reforçar la seguretat, la Guàrdia Urbana desplegarà un dispositiu especial sobre el terreny amb més de 430 efectius —227 agents i 207 auxiliars—, dins d’un operatiu en què hi treballaran fins a 702 persones al llarg de tota la setmana. “L’operatiu de Sant Jordi acaba quan es comença a preparar el següent”, ha bromejat durant la presentació de la jornada l’intendent de la Guàrdia Urbana, Diego Calero.

Un dispositiu que, tot i concentrar-se especialment a la superilla literària, cobrirà tota la ciutat, ja aquesta no és l’única zona on es viurà la diada. La resta de districtes també hi tindran una presència destacada, amb parades repartides per punts com la rambla del Poblenou, la plaça d’Eivissa, el carrer Gran de Gràcia o la plaça d’Orfila. Una dispersió que reforça la idea que Sant Jordi fa temps que ha superat la noció d’un únic centre, i fins i tot d’una sola ciutat: ja que la celebració de Sant Jordi es viu amb intensitat per tots els pobles i municipis. 

Quan el llibre ocupa el carrer

Tot i les novetats —també en el sector editorial, que aquests dies ultima els preparatius per tenir a punt els grans títols de la jornada—, hi haurà una imatge que es repetirà un any més: l’intercanvi de llibres i la trobada entre lectors i escriptors. Perquè si hi ha un dia a l’any en què la ciutat es viu a través dels llibres, és aquest 23 d’abril. La magnitud de les xifres així ho reflecteix: l’any passat es van vendre prop de dos milions d’exemplars i fins a 75.000 títols diferents, amb un repartiment molt equilibrat entre català (52,3%) i castellà (47,7%). Tal és la diversitat de les lectures que la llista dels llibres més venuts —una de les grans xifres del dia— només representa un 5% del total de vendes.

“Portem dos mesos i mig preparant Sant Jordi. L’esforç és molt alt, però és una festa molt integradora i fàcil d’entendre, basada en una idea molt simple: estimar i sentir-se estimat”, ha afirmat Èric del Arco, president del Gremi de Llibreters de Catalunya, que resumeix així també una altra de les cares de la diada: la del contacte directe amb els lectors i l’estima pel llibre. Aquesta realitat es va traduir l’any passat en 26,1 milions d’euros de facturació —un 2,8% més que l’any anterior—, facturació que representa prop d’un 20% de la facturació anual de les llibreries catalanes.

L’epicentre de la Diada per al sector, però, no són les xifres sinó les trobades amb els lectors. Les signatures de llibres es converteixen en un dels moments més esperats tant per a lectors com per a escriptors, amb 257 parades de tota la ciutat per on passaran autors diversos, molts d’ells concentrats a la superilla literària. Autors com Eduardo Mendoza, Albert Espinosa, Eva Baltasar, Regina Rodríguez, David Uclés, Javier Castillo, Alice Kellen o Joël Dicker formen part d’aquesta escena repetida cada any: lectors que fan cua per conversar breument amb els seus escriptors, intercanviar unes paraules i endur-se una dedicatòria que transforma el seu llibre en un objecte únic i preuat. 

Set milions de roses

Si els llibres són el motor cultural de Sant Jordi, les roses en són el símbol emocional. Un símbol que acompanya la Diada en cada racó de la ciutat, amb una presència discreta però constant. Una tradició que, a més, no perd força, ja que el sector preveu mantenir unes vendes al voltant dels set milions, una xifra similar a la de l’any passat i que confirma la força intacta d’aquest gest senzill i poderós: regalar una rosa com a expressió d’estima i afecte.

Uns set milions de roses venudes que suposaran una facturació d’uns 25 milions d’euros en conjunt, segons les estimacions del sector, amb un preu que s’enfilarà lleugerament fins als 5,5 euros per flor. Però el pes d’aquest volum de negoci no es reparteix de manera homogènia: “Poc menys de 10 milions recauen dins del sector professional”, ha advertit Joan Guillén, president del Consell de Gremis i del Gremi de Floristes, en relació a la concentració d’una part important del negoci fora dels canals regulats, mentre que la resta del volum de vendes es mou en una economia submergida.

“Tenim un problema greu i és l’intrusisme”, ha insistit Guillén, que alerta del creixement descontrolat de la venda de roses per Sant Jordi i de la proliferació de parades de particulars no regulats. Segons el Gremi de Floristes, l’actual sistema d’atorgament de llicències genera saturació, competència deslleial i un impacte directe sobre el sector professional. Per fer front a aquesta situació, reclamen una reducció dràstica de les llicències —fins a uns 2.500 punts de venda com a màxim— i una ordenació més estricta de l’espai: amb parades limitades al sector professional i a entitats sense ànim de lucre, com estudiants o col·lectius socials, però sense presència de venedors particulars irregulars. 

També per a combatre l’intrusisme, una part del dispositiu de la Guàrdia Urbana se centrarà en aquest àmbit. De fet, l’any passat ja es va desplegar un operatiu similar que va permetre decomissar 2.700 roses il·legals i imposar sancions de fins a 180 euros.

“La situació és un preludi del que pot passar d’aquí deu anys. Si no canviem res, podríem arribar a perdre el sector”, ha lamentat Guillén, que ha recordat que la producció local de flors —especialment al Maresme— és avui pràcticament inexistent i no arriba ni a l’1% de les vendes de roses per Sant Jordi. Avui, la major part (un 80%) de les roses provenen de Colòmbia, que destaca per la seva climatologia i per la varietat de rosa Freedom —molt valorada per la seva estètica i durabilitat— mentre que un 15% arriba d’Equador i un 5% dels Països Baixos. 

Sant Jordi, una celebració col·lectiva: música, patrimoni i art

Sant Jordi fa temps que ha deixat de ser només una jornada de compra de llibres i roses. La ciutat es transforma en un gran escenari cultural, amb desenes de propostes gratuïtes que s’escampen per carrers, places i equipaments. A Barcelona, la celebració de la jornada s’inicia oficialment durant la vigília anterior, amb el pregó de Sant Jordi, que enguany anirà a càrrec de l’escriptora Ali Smith. 

Més enllà del Saló de Cent, on se celebra el Pregó, tota la ciutat es vestirà d’art amb propostes com el mural col·lectiu de TVBoy en directe (a la cruïlla de la ronda de Sant Pere amb el passeig de Gràcia), les tradicionals flors de la Casa Batlló o l’exhuberant de la decoració de la papereria Raima, amb un cotxe cobert amb més de mil roses perfumades o un drac d’origami de grans dimensions. Tot, en una celebració on la música també hi tindrà un paper destacat, amb l’Antiga Fàbrica Estrella Damm com un dels espais centrals, amb una vintena de concerts d’artistes com Els Amics de les Arts, Maria Jaume, Buhos o LilDami. 

Però Sant Jordi també és sinònim de cultura i patrimoni. Per aquest motiu, diversos edificis emblemàtics com l’Ajuntament de Barcelona, el Palau de la Generalitat o la Biblioteca de Catalunya obriran les portes de manera gratuïta, en una jornada que convida a redescobrir la ciutat des de dins. A aquesta oferta s’hi sumen equipaments culturals com l’Ateneu Barcelonès, el Museu d’Arqueologia de Catalunya o el pavelló Mies van der Rohe, així com el Recinte Modernista de Sant Pau, que enguany, coincidint amb el seu 625è aniversari, s’omplirà de parades de llibres i signatures d’autors. El conjunt es completa amb un gest ja tradicional: les persones que porten el nom del cavaller llegendari, Jordi o Jordina, podran accedir gratuïtament a espais com la Sagrada Família o el Mirador de Colom.