Tattoox: Sant Jordi, aquesta vegada, es queda a la pell

Hi ha moltes maneres de celebrar Sant Jordi, però poques passen per sortir amb alguna cosa que no es marceix. Aquest 23 d’abril, Tattoox Club proposa una alternativa diferent des del seu espai al centre de Barcelona: una jornada de tatuatges en format flash on els símbols més reconeixibles de la tradició —la rosa, el llibre o el drac— es reinterpreten en clau contemporània.

Durant la tarda, l’estudi posarà a disposició una selecció tancada de dissenys pensats específicament per a aquell dia. Són peces ràpides, directes, sense procés previ, que formen part d’una pràctica habitual en el món del tatuatge, però que aquí s’adapten a un context molt concret: convertir una tradició en alguna cosa permanent. Cada tatuatge anirà acompanyat d’una rosa, mantenint aquest vincle amb Sant Jordi, però des d’un altre lloc.

El que avui és Tattoox no va començar com un estudi ni com una acadèmia. La primera idea era molt més digital: una mena de Tinder del tatuatge que connectava persones amb el tatuador ideal segons l’estil o el disseny que buscaven. Funcionava, però tenia un problema difícil d’esquivar. “Estàvem posant la nostra identitat, però sense controlar l’experiència”, explica Berta Madueño, cofundadora del projecte. I quan això passa, tot es torna més fràgil: el resultat, la relació amb el client, fins i tot el mateix model de negoci. Aquell primer intent no va sortir com esperaven, però els va deixar una senyal clara del que realment estava passant al sector.

Berta no venia del món del tatuatge. Treballava en un fons d’inversió, analitzant projectes i detectant oportunitats. Va ser allà on va conèixer el seu actual soci i on va començar a mirar el sector amb uns altres ulls. El que va trobar va ser un mercat en creixement constant, però també força desordenat en alguns aspectes. Molta gent volia tatuar-se, sí, però també molta volia aprendre a fer-ho i no tenia gaire clar per on començar. Aquí és on van decidir girar el projecte. “Vam veure que hi havia una demanda real de gent que volia aprendre a tatuar i no tenia una manera clara de fer-ho”, explica. “I a partir d’aquí vam començar a construir”.

Durant molt de temps, aprendre a tatuar ha estat un procés gairebé improvisat. Aconseguir que algú et deixés practicar, fer-ho amb el que tinguessis a mà i avançar a base de prova i error. Sense un recorregut definit. Tattoox proposa una altra cosa. El seu model s’articula com una acadèmia digital tipus bootcamp, on els alumnes reben a casa tot el material necessari —màquina, tintes, pell sintètica— i treballen durant mesos amb contingut pràctic i sessions en directe amb tatuadors.

En tres anys hi han passat més de 5.000 alumnes, molts d’ells fora d’Espanya. Però la tècnica, insisteixen, no és el més difícil. “Un cop saps tatuar, el complicat és fer-te un nom”, explica Madueño. “El teu Instagram és el teu portfoli i la gent et tria pel teu estil. Al final, cada tatuador és una marca personal”.

La part física del projecte —el seu estudi a Barcelona— no s’entén sense tot el que hi ha al darrere. No és només un lloc on tatuar-se ni tampoc únicament una acadèmia. Funciona més com un punt de trobada on tot conviu: tatuadors, alumnes, clients i una comunitat que va creixent al seu voltant. Aquí passen coses constantment. Tallers amb artistes que venen de fora, col·laboracions amb marques, esdeveniments vinculats a la música o trobades més petites que tenen lloc en un espai més íntim dins del mateix local. Sant Jordi és una d’aquestes activacions, però no és una excepció. La idea és que el tatuatge no es quedi aïllat, sinó que formi part d’alguna cosa més.

Una de les coses que més repeteixen és que no tothom entra amb una idea clara. Hi ha qui sap exactament què vol i amb qui, però també molta gent arriba amb dubtes o simplement amb la sensació que vol fer-se alguna cosa, sense saber ben bé què. Parlen, pregunten, donen voltes a la idea. Ells mateixos ho descriuen com una mena de “sessió de psicòleg”, on l’important és ordenar el que la persona vol abans de fer-ho permanent. A vegades aquesta conversa dura més que el mateix tatuatge.

L’objectiu no és canviar el tatuatge ni convertir-lo en una altra cosa. És fer-lo més accessible. Reduir aquella distància que durant molt de temps ha fet que entrar en un estudi no fos tan natural per a tothom. Això passa per l’espai, pel tipus de tracte i també per com expliquen el que fan. Hi ha una intenció clara d’obrir el procés, de fer-lo comprensible i proper, sense perdre el caràcter artesanal que continua sent la base de tot.

El projecte neix a Barcelona i té bastant sentit que sigui així. La ciutat forma part d’aquesta cultura urbana on el tatuatge encaixa de manera natural, tant per a qui hi viu com per a qui hi passa i vol endur-se alguna cosa més que un record. Des d’aquí, el següent pas és créixer fora. No amb la idea de multiplicar locals, sinó de ser presents a ciutats on aquest mateix llenguatge tingui sentit.

El 23 d’abril, mentre la ciutat s’omple de gent, de llibres i de roses, Tattoox obre una altra via dins d’aquesta mateixa tradició sense deixar de formar-ne part.