La Boqueria és viva

La Boqueria és morta? Ni de lluny. És més viva que mai. Vaig llegir amb sorpresa la recent columna d’opinió ‘Morta La Boqueria, salvem Santa Caterina‘ publicada a The New Barcelona on s’afirmava que la Boqueria és morta. I no vaig poder evitar preguntar-me: hem arribat al punt de confondre una crítica personal amb una sentència definitiva? Perquè la Boqueria no és una metàfora. És una realitat diària que implica més de 1.300 persones que treballen en les seves parades, moltes d’elles barcelonines.

Un mercat amb més de 175 llocs actius, que rep més de 25 milions de visites a l’any i que durant 2024 ha estat reconegut com el millor mercat del món pels premis Global Tastemakers Awards de la revista Food&Wine. I, sobretot, continua sent el mercat més gros de producte fresc de Catalunya. Això és estar mort? Entenc que a alguns no els agradi allò que representa avui la Boqueria. També és legítim que els molesti que no encaixi en el seu ideal de ciutat. Però d’aquí a enterrar-la en un titular… hi ha un abisme. Es pot opinar sense desinformar. Es pot discrepar sense menysprear el que representa per a milers de persones.

A mi, personalment, no m’entusiasma veure una Barcelona bloquejada per obres eternes, que sembla estar en guerra amb si mateixa. Tampoc una ciutat on arribar caminant al centre s’ha convertit en missió impossible. Tampoc m’agrada veure camions d’escombraries envaint els carrers a tota hora mentre continuem tenint una ciutat bruta. I em costa d’entendre que es vagin a invertir 200 milions d’euros a eliminar dos molls de creuers sense obrir un debat seriós sobre el model econòmic. Però tot i així no se m’ocorreria dir que Barcelona és morta.

Perquè Barcelona és més viva que mai. I ho és gràcies als qui continuem creient en ella. Als qui obrim cada dia les nostres persianes. Als qui invertim, innovem i apostem per un comerç amb ànima. En aquests últims anys, malgrat les dificultats, la ciutat ha donat senyals clars de renaixement: més comerços oberts, major seguretat, una gastronomia de més qualitat, un renovat orgull de pertinença i una visió de futur que torna a il·lusionar.

I la Boqueria no és aliena a aquest impuls. Avui conviuen en ella bars amb història que continuen servint esmorzars de cullera, parades familiars que porten més de quatre generacions apostant per l’excel·lència, i programes de cuina per a nens que ensenyen als més petits el valor de la nostra cultura gastronòmica. Durant la pandèmia, quan els carrers estaven buits, Vidal Pons (quarta generació de paradistes) continuava muntant cada dia la seva parada, encara que sabés que ningú passaria. Ho feia per compromís, per respecte al seu ofici i per amor al mercat. Aquesta és la Boqueria de veritat: la que no surt en els titulars, però continua bategant amb força cada matí.

No t’agrada la Boqueria? Perfecte. Però vine i coneix-la de nou. Parla amb les seves paradistes. Observa com conviuen història i modernitat en els seus passadissos. Mira més enllà del tòpic. Perquè si algú diu que la Boqueria és morta, potser és perquè fa molt que no la trepitja. I una cosa més: qui vol matar la Boqueria, en el fons, vol matar Barcelona. I això no ho podem permetre. Salvem Barcelona i defensem allò que ens fa únics.