CaixaBank aconsegueix un resultat rècord amb un benefici de més de 5.700 milions

CaixaBank tanca 2024 amb un benefici de rècord. El grup, amb presència a Espanya i Portugal, ha guanyat un total 5.787 milions d’euros l’any 2024, un resultat un 20,2% més gran que en l’exercici anterior i també més alt respecte al seu millor registre fins al moment, l’any 2021, quan es va fusionar amb Bankia i va obtenir 5.226 milions d’euros. “És un any excel·lent”, ha començat dient el seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar, a la roda de premsa de presentació de resultats anuals a València, d’on no es plantegen moure la seu social com ha fet el Banc Sabadell.

Els ingressos de l’entitat financera han estat de 15.873 milions d’euros l’any 2024, un 11,5% més, i el dividend se situa en els 3.096 milions d’euros (0,44 euros per acció), amb la previsió de mantenir el mateix pla de dividends per al 2025 (entre un 50% i un 60% del benefici net consolidat). També han destacat els més de 14.000 milions en hipoteques que va concedir durant l’exercici passat, un 50% més, liderant el mercat hipotecari amb una quota del 25,6%. Uns 1,2 milions de clients que la tenen a tipus variable (gairebé un 60% del total) han vist com s’ha reduït la quota hipotecària aquest 2024 després de la baixada de tipus i tornarà a passar enguany, la qual cosa disminuirà els resultats de l’entitat financera. Malgrat els números elevats, Gortázar assenyala que la rendibilitat sobre els recursos propis, ràtio coneguda com a ROE, se situa en el 15,4%, allunyada de quan se situaven en el 20% abans de la crisi econòmica.

Amb 630.000 milions d’euros en actius i una xarxa de 20,3 milions de clients, l’entitat financera supera àmpliament els objectius marcats pel pla estratègic 2022-2024, el primer que ha tingut després de la integració de Bankia. En aquell moment, CaixaBank tenia un volum de negoci de 973.000 milions d’euros, xifra que se situa ara en 1.037 milions d’euros. Per a aquest període, el dividend ordinari ha estat de 7.700 milions d’euros, amb 2.400 milions d’euros per a la Fundació la Caixa i un 1.300 milions per al Frob.

Com a primer banc d’Espanya, amb una quota de mercat que ha crescut aquest 2024, els bons resultats es vinculen estretament amb l’economia nacional. “Que l’economia espanyola vagi bé és una gran notícia per a CaixaBank. Espanya està liderant en aquest moment el creixement econòmic a Europa, estem creant ocupació i el turisme es troba en nivells molt positius, també tenim un nivell d’endeutament molt inferior a altres països. Per tant, hi ha molt de potencial de cara a futur”, ha subratllat Gortázar a la roda de premsa. En ella, no ha participat, com en el passat, el president de l’entitat, Tomás Muniesa, qui s’ha estrenat en el càrrec enguany. El conseller delegat ho ha emmarcat en la tendència europea per a la separació de funcions que li correspon a cada perfil de directiu, amb el president més centrat en el consell i la junta d’accionistes.

El que ha assenyalat Gortázar que no està funcionant tan bé a Espanya en els últims anys és la inversió empresarial, per la qual cosa ha criticat mantenir l’impost a la banca. “Un impost al marge dels interessos és un impost al crèdit. Compagina molt malament amb el desenvolupament de la inversió empresarial. Cal reforçar al màxim Espanya com a destí atractiu per a la inversió. Prestar a una pime a Portugal és avui més atractiu que a Espanya. És el que ens ha generat aquest impost”, ha defensat. Com ja han fet, preveuen recórrer l’impost.

Després del retorn a Catalunya de la seu del Banc Sabadell, CaixaBank ha reafirmat la seva voluntat “amb caràcter indefinit” de seguir a València. Gortázar, ha assenyalat que “no s’ha produït cap soroll” en aquesta última setmana sobre si ells també havien de tornar. Fa uns dies, Gortázar, juntament amb Muniesa, es van reunir amb el president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón.

Tant el Govern com les principals patronals catalanes treballen per revertir la marxa de més de 4.000 empreses que es va produir l’any 2017 per la crisi política que va provocar el referèndum de l’1-0. “No hi ha cap novetat, seguim a València. La nostra voluntat de ser a València no té terminis”, ha remarcat. El que sí que Gortázar ha concedit és que, com ha sostingut el Sabadell, “les circumstàncies, afortunadament, han millorat” en comparació amb la situació de fa set anys. “És indubtable”, ha subratllat el directiu.

Davant l’OPA hostil del BBVA contra el Sabadell, Gortázar ha descartat entrar a valorar l’operació, però sí que ha assenyalat que a Espanya “hi ha espai” per a més consolidació bancària. “El nivell de concentració és mitjà. Dels 27 països de l’Eurozona, Espanya es troba en el número 17-18. Ens trobem a la part mitjana, però a la mitjana baixa. Espai n’hi ha”, ha remarcat qui va pilotar l’operació de consolidació més gran feta fins ara a Espanya, la fusió entre CaixaBank i Bankia: “Nosaltres hem fet els deures”.

Tres mesos després de la DANA

Un dia després que hagin passat tres mesos de la devastadora DANA, l’entitat ha comunicat que ha registrat gairebé 10.000 operacions de crèdit per un import de 418 milions d’euros per a particulars i empreses afectades pel temporal que va deixar 227 víctimes mortals. De les 60 oficines de CaixaBank que van quedar afectades a València, totes ja han pogut reobrir. Gortázar ha volgut posar el focus en les solucions a mitjà i llarg termini que es requereixen, amb reformes estructurals de la zona que evitin que torni a succeir una desgràcia com aquesta.