Catalunya i Euskadi segellen la seva nova aliança gastronòmica a cop de pintxo i vi català

“Quan ajuntes la saviesa basca i la catalana no sumes, multipliques”. Amb aquesta idea, el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Miquel Sàmper, sintetitzava al Palau de Pedralbes l’esperit d’una vetllada marcada pels pintxos bascos, els vins catalans i la voluntat d’obrir una nova etapa de col·laboració gastronòmica entre Catalunya i Euskadi.

Barcelona acollia per primera vegada la presentació de la Guia del Pintxo 2026, però el que es va viure ahir al vespre va anar molt més enllà d’una celebració culinària. Entre institucions, cuiners, professionals del sector i alguns dels bars de pintxos més reconeguts del País Basc, els dos territoris van signar un acord de bones voluntats per impulsar conjuntament el turisme gastronòmic.

A l’acte hi van participar Javier Hurtado, conseller de Turisme, Comerç i Consum del Govern Basc; Cristina Lage, directora general de Turisme de Catalunya; Libe Otegui, directora de Turisme de la Diputació Foral de Gipuzkoa, i Jesús Santamaría, president de l’Institut del Pintxo. També hi van assistir prop d’un centenar de professionals vinculats al turisme, la gastronomia, la cultura culinària i els mitjans de comunicació.

Una aliança que va més enllà del plat

Més enllà de la part institucional, l’acte va deixar clara una idea: dues cultures gastronòmiques amb una identitat molt marcada poden reforçar-se mútuament quan decideixen col·laborar. El futur del turisme gastronòmic passa menys per competir i més per crear aliances capaces de donar força al territori, al producte i al relat. 

Sámper: “Els pintxos no és només anar de bars, és una forma de socialitzar, de relacionar-se i d’entendre el temps”

“Quan un pensa en Euskadi, pensa en anar a fer pintxos. I això no és només anar de bars, és una forma de socialitzar, de relacionar-se i d’entendre el temps”, explicava Sàmper durant la seva intervenció. El conseller també insistia que la gastronomia s’ha convertit en una eina cultural i econòmica molt més poderosa del que semblava fa només uns anys i defensava una manera de fer política basada en “sumar, compartir i construir conjuntament”.

Un pintxo pot simbolitzar tota una cultura

La gran protagonista de la nit va ser la Guia del Pintxo 2026, impulsada per l’Institut del Pintxo de Sant Sebastià. Per primera vegada, la seva presentació sortia del País Basc per instal·lar-se a Barcelona amb una selecció de bars emblemàtics de Donostia, Eibar, Hondarribia, Getaria i Tolosa.

Durant la vetllada, els establiments participants van oferir una degustació dels seus pintxos maridats amb vins de les dotze denominacions d’origen catalanes, en una proposta impulsada per l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI). La combinació funcionava gairebé com una metàfora de la trobada: dues cultures culinàries molt diferents, però perfectament capaces de dialogar sense perdre personalitat.

El context servia també per reivindicar el pintxo com una expressió gastronòmica molt més profunda del que sovint sembla des de fora. “Un pintxo pot simbolitzar tota una cultura. A Euskadi, el pintxo és història viva de la nostra manera de socialitzar. És cuina tradicional i també d’avantguarda. És producte, és paisatge, és diferenciació i és una autèntica cuina en miniatura”, afirmava Javier Hurtado, conseller de Turisme, Comerç i Consum del Govern Basc.

El conseller també va recordar fins a quin punt la gastronomia és central en l’experiència turística del territori: “El 95,5% de les persones que visiten Euskadi fan activitats relacionades amb la gastronomia i gairebé el 98% visiten bars de pintxos”. No és estrany, doncs, que el pintxo continuï sent una de les expressions gastronòmiques més admirades, imitades i mitificades de la península.

Una cultura gastronòmica que ve de lluny

En la mateixa línia, Libe Otegui va reivindicar el component cultural, familiar i gairebé emocional de la cuina basca. “La nostra manera d’entendre la cuina no és casual, és el resultat de generacions”, explicava. La directora de Turisme de la Diputació Foral de Gipuzkoa va voler posar especialment en valor el paper, sovint silenciós, de moltes dones en la transmissió d’aquesta tradició culinària: “Van ser les mares i les àvies qui van transmetre els secrets de l’autèntica cuina guipuscoana i qui van obrir el camí de l’èxit de la nostra gastronomia”. 

Otegui: “El pintxo porta la creativitat de l’alta gastronomia a la barra i al dia a dia”

Aquesta herència conviu avui amb un present gastronòmic de primer nivell. Otegui recordava que Gipuzkoa és “el territori amb més densitat d’estrelles Michelin del món”, però insistia que al centre de tot continua apareixent el pintxo. “És alta cuina en miniatura, que fa accessible el luxe perquè porta la creativitat de l’alta gastronomia a la barra i al dia a dia”.

Per la seva banda, Jesús Santamaría, president de l’Institut del Pintxo, va reivindicar la feina invisible que hi ha darrere d’una bona barra. “Per nosaltres no és només anar de bars. És una manera de viure”, afirmava. En aquest sentit, va subratllar que la Guia del Pintxo no neix per inventar res nou, sinó per reconèixer, protegir i projectar una cultura gastronòmica que ja existeix i que continua plenament viva.

Més que turisme gastronòmic

L’acte també va servir per confirmar una tendència que fa temps que s’està consolidant. El turisme gastronòmic ja no gira només al voltant dels grans restaurants. El viatger actual busca entendre els territoris a través del que menja, descobrir productors, tastar elaboracions vinculades a la història local i viure experiències amb identitat.

I aquí tant Catalunya com Euskadi tenen molt terreny guanyat. Dues destinacions capaces de combinar alta cuina, tradició popular, producte local, paisatge vinícola i cultura gastronòmica sense caure en l’excés de postal turística.

Però més enllà de les dades i dels discursos, el que es respirava a Pedralbes era una altra cosa: la gastronomia continua sent una de les poques eines capaces de crear vincles reals entre territoris. I, quan dues cultures culinàries amb tanta identitat decideixen seure a la mateixa taula, el que neix no és només una aliança turística, sinó una manera compartida d’explicar-se al món.