És conegut com l’home del coure, però no pas perquè el ferro representi el seu estil de lideratge, sinó perquè és el sector on ha exercit, durant dècades, una capitania sense rivals. Oriol Guixà ha liderat, des dels anys 80, l’única foneria de coure a Catalunya: La Farga.
Una empresa que va adquirir amb només 28 anys, en un moment en què el seu estat financer no assegurava pas un camí pròsper —l’empresa estava en números vermells i en procés de liquidació—, i que ha aconseguit convertir en una multinacional familiar (avui dia és la seva filla Inka Guixà qui està al capdavant) que factura més de 1.500 milions d’euros anuals a Catalunya i 1.200 milions de dòlars als Estats Units, i és referent mundial en tecnologia de reciclatge de coure. Quines claus es poden extreure del seu lideratge d’èxit?
Oriol Guixà, president no executiu de La Farga i president de la fundació privada d’empresaris Femcat, va ser el protagonista de la darrera trobada del cicle de True Leaders, organitzat conjuntament per EY i The New Barcelona Post. A les oficines de la consultora, amb finestres ben obertes al cel i l’inspirador skyline de la ciutat, els directius i directives presents van poder absorbir part dels aprenentatges i reflexions de la trajectòria de Guixà, que és molt més que la Farga i Femcat. La seva implicació amb el teixit empresarial català l’ha portat a ser, també, vocal del ple de la Cambra de Comerç de Barcelona, membre del Comitè Executiu de l’UPM (Unió Patronal Metal·lúrgica) i patró de diverses entitats empresarials.
“Una persona compromesa amb el coure, amb l’activitat empresarial, amb la innovació, amb Catalunya, amb Osona i amb l’empresa familiar”, el defineix Joan Tubau, soci d’EY i responsable d’Assurance a Catalunya. Però el que no diuen els mèrits, però sí ho transmet en el directe, és que Oriol Guixà és una persona humil, intel·ligent, compromesa i generosa, que agraeix a la seva família, i especialment a la seva dona, haver-lo acompanyat i ajudat a l’hora de construir aquest camí, l’empresarial i el familiar.
1. De la crisi a l’oportunitat
Oriol Guixà va néixer a Barcelona, i tenia una part de la família al Bages i l’altra a Sant Quirze de Besora, que liderava una fàbrica tèxtil. Es va llicenciar a dues enginyeries, l’aeronàutica i l’industrial, i les va estudiar a Madrid. La seva passió pel motor el va portar a Motocicletes Montesa, on va ser responsable del departament d’R+D fins al 1982, i des d’allà va liderar l’equip de trial que va guanyar el Campionat del Món el 1980.

I és justament durant la dècada dels 80 —quan col·laborava amb el bufet d’advocats del seu sogre, Vicenç Fisas assessorant en aspectes industrials— que es va trobar davant seu una empresa que li canviaria la vida a dues famílies: la seva i la família Lacambra, propietaris fins llavors de l’empresa La Farga. La companyia tenia molts anys d’història: va ser fundada el 1808 per la família Lacambra, però es trobava en un moment crític i l’Oriol, de fet, havia d’assessorar i gestionar la liquidació de l’empresa. Amb 28 anys.
La curiositat, una alta capacitat de gestionar el risc i, segons ell, “la inconsciència”, el van portar a adquirir-la juntament amb el seu sogre. Ambdós van analitzar els comptes de l’empresa —en números vermells— i la situació i oportunitats que oferia el sector, i s’hi van llançar. El que per a la família Lacambra era una crisi, per a Guixà va ser una oportunitat.

2. Un filtre a l’hora d’escollir projectes: l’alineació amb l’ADN
— Què li diria a l’Oriol Guixà de 28 anys que va aventurar-se a adquirir La Farga?
— Que és un inconscient — bromeja Guixà.
Fa broma, però alhora no. Hi havia un alt risc en agafar el projecte, però tenia quelcom que el donava seguretat: “Es tractava d’un repte tecnològic, i això ho tenia al meu ADN”. De fet, per a Guixà, aquest és un aspecte clau a l’hora d’escollir un projecte: “Has d’assegurar-te que el repte sigui coherent amb el teu ADN, amb les teves capacitats personals, amb qui ets. Si és així, ho faràs amb il·lusió i te’n sortiràs”.

3. Els moments vitals de les empreses requereixen lideratges diferents
Oriol Guixà parla meravelles de la seva filla Inka. “Té unes capacitats excepcionals”, diu amb orgull davant dels assistents, mentre destaca les diferències del seu lideratge del pare i de la filla. No pas perquè un sigui millor que l’altre, ans al contrari, sinó perquè els dos lideratges han sigut essencials per al moment vital de la companyia. I ho explica: “La Inka és una business woman, i jo soc un technical man. En l’època que vaig entrar a la Farga tenia sentit un lideratge com el meu perquè calia desenvolupar el procés industrial”.
Però ara les necessitats són unes altres: “Ara necessitem una business woman, que aporti plantejaments estratègics, visió de futur. Que entengui els timings empresarials…”. De fet, assegura, que ell és “massa nerviós amb els negocis” i l’Inka l’ha ensenyat a prendre-s’ho d’una altra manera. “Take it easy”, li diu. Les coses tenen el seu ritme, i han d’anar precisament al seu ritme.

4. El repte del relleu a les empreses familiars: governança i generositat
Per assegurar un futur pròsper a l’empresa familiar, per a Oriol Guixà hi ha dues estratègies bàsiques: la governança i la generositat. “Muntar una governança coherent és fonamental per assegurar una trajectòria llarga a l’empresa familiar”. I això no vol dir que no es pugui externalitzar la gestió. De fet, la gestió i la governança són coses diferents: “La gestió es pot externalitzar, però el cor del govern de la companyia ha d’estar a la família”, assegura.
De fet, el que Oriol intenta transmetre als seus fills és que “com a mínim, sempre seran accionistes de l’empresa” i, per tant, l’han de conèixer bé per ser bons accionistes. Ara, però, no és aquest l’únic paper, perquè compten amb la Inka com a consellera delegada, “però podria ser que la següent generació no tingui aquesta sort, i s’hagi de buscar una altra via”.

També assegura que les empreses familiars requereixen molta generositat i “no ser gens envejós”. I en la generositat, afegeix un requisit molt exigent: “primer ha d’anar la companyia, i ja després la família, perquè de la companyia, de fet, depenen moltes altres famílies”.
5. Més que en la influència, el lideratge està a l’ADN i a l’experiència
Si bé va tenir ascendents empresaris i ara té descendents empresaris, Guixà creu que el lideratge empresarial no s’ensenya ni transmet de generació en generació. Per una banda, creu que un neix líder: “Si no neixes amb esperit del lideratge, difícilment el puguis adquirir amb el temps”, assegura. I qui diu lideratge, diu “esperit del risc empresarial, de la innovació o de l’emprenedoria”.
Però a més, creu que la millor manera d’aprendre no és a través de la influència dels pares, “que és massa limitada”, sinó que s’ha de viure: “un mateix ho ha d’experimentar per poder assolir els aprenentatges i les aptituds”. La clau per al progenitor? Donar llibertat i acompanyar, perquè els aprenentatges els adquirirà pel seu compte.
Això sí, s’ha d’acompanyar donant exemple: “dels meus pares vaig aprendre la cultura de l’esforç i també el respecte cap a la resta de la gent”. A més, agraeix també l’esperit curiós del seu pare, a qui li agradava molt esbrinar el perquè de les coses, des d’una perspectiva química i física; i això va promoure el seu “esperit innovador”.
La Inka, que se’l mira amb orgull i tendresa des de la primera fila, també deu tenir ben clar què l’ha transmès el seu pare amb l’exemple del dia a dia, però no li preguntem. Haurem de fer-ho més endavant —tant de bo aviat—, quan sigui ella qui s’assegui a una cadira de True Leaders.
