Escena

La guerra de sexes, punyent i de llengua esmolada

L’obra es va estrenar el gener del 2019 al mateix teatre Poliorama, on ara es reprèn de nou fins al 4 d’agost

La guerra de sexes és el tema central de l’obra de teatre La tendresa, escrita i dirigida pel dramaturg Alfredo Sanzol, i traduïda al català per Joan Lluís Bozzo. La trama és senzilla, i des del principi l’espectador sap com acabarà i com s’acabarà descabdellant l’acció. Una reina, que es val de la màgia per aconseguir els seus propòsits, s’amaga juntament amb les seves dues filles en una illa deserta per no veure cap home. Ves per on, en aquella illa, també hi viu un home amb els seus dos fills, d’oficis llenyataires, amagats del món sota el mateix propòsit, però oposat: no veure mai més cap dona.

Imaginar com acabarà la trama des del principi de l’obra no treu que l’hora i cinquanta minuts de l’acció passin ni lentament ni avorridament. I aquí cal esmentar dos punts forts de l’obra. El primer: els embolics que provoquen la mare, per una banda, i el pare, per una altra, aixequen somriures constantment entre el públic. El segon: el gran treball lingüístic que ha fet Joan Lluís Bozzo de l’obra pensada i escrita en castellà és de nivell. De fet, us diria que si de petits llegíeu Les aventures de Tintín, en la traducció del periodista Joaquim Ventalló, de ben segur que us semblarà que ho reviviu quan escolteu els insults que la reina i el llenyataire profereixen sense parar.

Quina llengua tan versàtil que arriben a tenir els personatges per dir-se el nom del porc de manera tan fina! Tant de bo m’hagués pogut apuntar la meitat de les paraules que es diuen, i aquest és un pensament que gairebé em va acompanyar durant gran part de l’obra mentre parlaven els actors Laura Aubert, Anna Castells, Marta Pérez, Albert Prat, Jordi Rico i Ferran Vilajosana.

Per acabar, el final acaba subtilment amb moralina, és clar és una comèdia inspirada en l’univers de l’escriptor William Shakespeare, i demostra que el títol de l’obra és més escaient que mai. És el que es necessita per viure en aquest món. I jo afegeixo un segon punt necessari: una llengua esmolada com la dels artistes.

Compartir
Publicado por
Trinitat Gilbert

Artículos recientes

  • Creativitat

Dissenyar sistemes, no edificis: la visió de Josep Miàs

Amb una trajectòria marcada per la cerca de projectes híbrids, flexibles i generosos amb el…

29 de juliol de 2025
  • Good News Barcelona

Barcelona inaugurarà el Tour de França 2026 amb un recorregut modernista

Els ciclistes desfilaran des de Sant Pau a la Sagrada Família el 2 de juliol,…

29 de juliol de 2025
  • Good News Barcelona

Vall d’Hebron estrena el primer ciclotró públic de Catalunya per a produir radiofàrmacs

Aquest accelerador de partícules permetrà desenvolupar medicaments essencials per al diagnòstic i tractament personalitzat de…

28 de juliol de 2025
  • Música

Albert Guinovart: “El que m’agrada és servir la música i entusiasmar la gent”

El compositor Albert Guinovart s’acomiada de 'Mar i Cel' amb una doble simfonia a l’esquena…

28 de juliol de 2025
  • Opinió

Enfocant Barcelona

Agost a Barcelona. La ciutat baixa el ritme, es despulla dels compromisos, es relaxa. No…

28 de juliol de 2025
  • Good News Barcelona

Enoturisme a prop de Barcelona: experiències de sabor i tradició

El món de l'enologia convida al visitant a redescobrir el vi més enllà del producte,…

28 de juliol de 2025