Cuidar-se quan tot va bé (les notes de final de curs)

Una bona temporada dona per a molt. L’inici d’agost és un moment idoni per fer balanç de tot allò que ha marcat el curs empresarial i econòmic dels últims mesos. Així doncs, he repassat totes les columnes que he publicat al llarg d’aquesta secció, des del primer Per La Diagonal fins al darrer Sense Por, passant també per altres titulars com Fera i el sentit comú; La llibertat merkeliana i els capitans catalans; Repòquer presidencial i l’as a la màniga del Banc Sabadell, Els cansats fan la feina, Anar al banc és votar; El Papa, el Cercle i l’OPA, o La mirada llarga de Catalunya.

Com us podreu imaginar, durant aquest curs ha passat una mica de tot. A l’octubre vaig escoltar els xefs Ferran Adrià i Martina Puigvert dient que “ser empresari és buscar-se problemes”. No els hi falta raó i el temps posa bona part de la resiliència emprenedora ben a prova. Poc abans de la celebració de l’acte del Fòrum de la Reforma de l’Administració (FERA) durant el novembre a la Llotja de Mar, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va assegurar que “l’Administració pública necessita bons directius, ben formats i ben remunerats”. I fa tot just uns dies es va fer públic que el Govern ha impulsat una llei perquè el criteri de selecció dels directius públics sigui una qüestió de meritocràcia i no pas d’adscripció política. La finalitat és tan fàcil o tan difícil com “reduir l’espai de decisió política arbitrària”. Des de la Generalitat calculen que entre 400 i 900 càrrecs directius són rellevats cada vegada que hi ha un canvi de color polític al Govern. Definitivament, no pot haver-hi un bon país sense una bona Administració.

El consultor Xavier Marcet ho explica de forma clara i concisa: “No és fàcil reformar l’administració, però les coses han d’estar orientades a resultats. No anem enlloc sense confiança entre públic i privat. Això no és una guerra d’empresaris contra funcionaris. Volem una administració de la qual ens sentim orgullosos i volem que les coses passin”. Per tal que les coses passin també s’ha de tenir molt present els avenços de la intel·ligència artificial i la digitalització. Desde Google, Xavier Amatriain ja alertava durant el Fòrum de Femcat que la IA ens pot fer més intel·ligents perquè les decisions i la responsabilitat és cosa dels éssers humans. El cert és que a cada dia que passa, la IA agafa una velocitat de creuer més gran. I no, per sort o desgràcia, aquest article és totalment artesà i encara no l’ha escrit Chat GPT. Segons el jugador d’escacs Garry Kasparov, que va assistir al Talent Arena, no es tracta només de resoldre els problemes sinó de ser una mica millors amb cada repte que afrontem. Els ordinadors optimitzaran les respostes, però és responsabilitat dels humans plantejar-nos noves preguntes així que aprofiteu aquests dies per pensar-hi.

Recordo també especialment unes paraules de l’advocat Miquel Roca durant la conferència Jaume Vicens Vives de desembre on assegurava que “necessitem lideratges forts, potents, morals, culturals i cívics que superin la comoditat del silenci i que assumeixin, si cal, anar a contracorrent”. Potser ens hem d’atrevir una mica més a tenir converses incòmodes. Malauradament, al llarg d’aquest curs hem perdut alguns grans líders com el Pare Francesc, Isak Andic (Mango), Joan Uriach (Uriach), Joan Planes (Fluidra), Paco Solé-Parellada (7Portes), Pepe Mujica o Joan Guinovart (IRB), entre d’altres.

El Pla Catalunya Lidera que es va presentar a principis de 2025 segueix de gira, tot i que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha reclamat a diferents mitjans de televisió i ràdio retirar la campanya del Pla Catalunya Lidera perquè fa propaganda d’una acció de govern i no fa menció a serveis concrets disponibles. Catalunya Lidera preveu mobilitzar 18.500 milions d’euros entre 2025 i 2030 amb 200 mesures que volen “modernitzar l’economia catalana”, i posicionar-la com a regió puntera a Europa en matèria d’infraestructures, coneixement i innovació, productivitat, igualtat d’oportunitats i reforma de l’Administració. Tal com ja vam avisar en el seu moment, el temps posa tots els plans a lloc i l’execució pressupostària també.

Gairebé set anys i mig han passat per tal que el Banc Sabadell, la Fundació La Caixa o Criteria retornin la seva seu social a Catalunya. L’OPA hostil del BBVA sobre el Sabadell ha omplert gran part dels titulars del curs. I encara li queda un bon recorregut mediàtic. Segurament un dels punts més àlgids va ser la conversa per partida doble entre els presidents Josep Oliu i Carlos Torres durant la Reunió del Cercle d’Economia i aprofitant l’anunci de consulta pública del Govern espanyol. Insisteixo que anar al banc és votar.

Precisament la nota d’opinió del Cercle d’Economia reivindicant la personalitat jurídica pròpia, la direcció independent o l’efectiva seu de direcció a Catalunya del Sabadell va marcar el camí de la decisió finalment presa pel Consell de Ministres amb una fórmula sense fusió de 3 anys prolongable a 2 anys més. Tant el Banc Sabadell com el BBVA han celebrat uns resultats rècord durant el primer semestre que, de moment, fan que l’OPA hagi resultat positiva per als accionistes dels dos bancs. El conseller delegat del BBVA, Onur Genç, ha estrenat l’agost insistint que no apujaran el preu de l’OPA i no descarta la possibilitat de retirar l’oferta un cop es faci efectiva la venda de la filial TSB: “Tots els escenaris estan oberts”. I tothom jugarà les seves cartes fins a última hora per sortir-ne el més ben parat possible. Veurem com segueix aquest examen bancari a partir del setembre.

Acabo amb una reflexió estiuenca del futbolista Andrés Iniesta durant la gala dels Premis Princesa de Girona celebrada fa pocs dies al Liceu: “No fa falta estar malament per anar al psicòleg. T’has de cuidar també quan tot va bé, perquè la vida va molt de pressa i l’exigència és constant”. L’agost és un fantàstic moment per pensar com cuidar-se.

Bon estiu a tothom!