Ens trobàvem a les portes de novembre quan vam compartir un tarda per recordar amb el professor Antón Costas a la seu del Cercle d’Economia. La seva és una trajectòria vital forjada entre San Pedro de Matamá (Galícia), Barcelona i Madrid. Costas és també president del Consell Econòmic i Social d’Espanya (CES) i recorda sovint que “la pàtria d’un home és la seva infància”. Vam mantenir una conversa pública tot parlant del nou contracte social posant el focus en el capitalisme i la democràcia i on la desigualtat té un paper “dissolvent”. Van sorgir alguns noms d’economistes còmplices com Keynes, Hobbes, Schumpeter, Skidelsky, Wolf, Collier o Autor, entre d’altres. Costas apunta que “la feina no és només una font d’ingressos, sinó la font més gran de relacions socials que aporta desenvolupament intel·lectual i físic a les persones”. Pura lògica gallega i catalana. Beneïda feina! Vam rematar el col·loqui al més pur estil Fabián Estapé i Ernest Lluch: “S’han d’obrir finestres abans que tancar portes”.
Aquest novembre ha sigut un mes de grans aniversaris i millors celebracions a la capital catalana. Betevé (antiga Barcelona TV) ha compartit els seus primers 30 anys recordant les seves arrels i el Barça —el club de les nostres vides— ha festejat els seus 125 anys amb un nou clam De l’escut al pit, una mascota i molts parlaments blaugranes per recordar al Liceu. Allà on uns dies abans també s’havia celebrat la Gala SuperArte del grupo Sifu que va aconseguir posar-nos a tots amb la gallina de piel amb una gala repleta de talent i capacitats múltiples. “La música és la nostra manera de viure i no entén de discapacitats. La música és vida”, recorden els protagonistes de la gala. No oblidem que només una de cada quatre persones amb discapacitat en edat laboral té feina. Expliquen Cristian Rovira i Albert Campabadal de grupo Sifu que “darrere de cada història de discapacitat hi ha una història de superació. SuperArte és integració, superació, solidaritat i tecnologia”.
A La Pedrera va tenir lloc la celebració dels Premis Aijec i el gran homenatjat de la nit va ser l’empresari José Miguel Bermúdez i les innovadores veles de Bound4Blue. Em va agradar especialment la reflexió del president d’Aijec, Ruben Sans, que va reivindicar que “emprendre no és només crear un negoci; és veure una necessitat i decidir fer alguna cosa. És veure una necessitat i ser part de la solució, transformar els obstacles en oportunitats, entendre que el veritable èxit mai és individual, sinó col·lectiu. Els joves empresaris estem demostrant que existeix un camí alternatiu, que podem ser arquitectes del nostre propi destí. No és un camí fàcil, però és un camí que val la pena recórrer”. S’espera que 376.000 persones s’involucrin en emprenedoria a Catalunya durant els pròxims anys i el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, insisteix per activa i per passiva que “aquesta ha de ser la legislatura de la simplificació administrativa i de la col·laboració publicoprivada. L’administració és un vaixell al qual li costa molt caminar i no ens podem permetre que el talent marxi”. A tota vela i esperem que els vents siguin favorables!
El Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (Fera) existeix precisament per això, perquè “no pot haver-hi un bon país sense una bona administració”. Aquest ha sigut el clam unànime de 300 entitats en forma d’acord de la societat a la Llotja de Mar: reducció radical de la burocràcia i de la teranyina normativa, professionalització de la direcció pública amb adequació professional i competencial (sense carnet de partit), avaluació de les polítiques públiques, gestió de l’ocupació pública, bon govern, transparència i integritat pública, digitalització eficient o millora de la seguretat jurídica per garantir la bona pràctica pública dels empleats públics.
La música de Fera sona bé i encara més si ve acompanyada del consultor Xavier Marcet: “La prosperitat és crear riquesa, ascensor social i l’Administració que ajuda i empeny. No és fàcil reformar l’administració, però les coses han d’estar orientades a resultats. No anem enlloc sense confiança entre públic i privat. Això no és una guerra d’empresaris contra funcionaris. Volem una administració de la qual ens sentim orgullosos i volem que les coses passin”. No és ni serà el primer o l’últim pla que es faci a Catalunya, però la diferència rau més en l’execució que en el diagnòstic. Així de fàcil: hem de fer que les coses passin. El ritme de les persones i les empreses ha de ser el mateix que el de l’Ajuntament, el Parlament o el Congrés. I amb Humanocracia, que escriu Gary Hamel.
“No es pot ser directiu si no es pensa i no s’escriu. No passa res sense passió que és la suma d’il·lusió i perseverança”, afegia Xavier Marcet durant la presentació del seu nou llibre Management del Sentit Comú (Plataforma Editorial) a la Casa Seat al cor de La Diagonal. S’entén com a management humanista aquesta magnífica barreja entre art i tècnica per donar resultats però no a qualsevol cost. Sí, les persones han d’estar al centre. Aprofundeix el president de Renfe, Raül Blanco, que “som eterns becaris en excedència” i que “el management del sentit comú deixa cicatrius i implica assumir responsabilitats”. Remata el tinent d’alcalde de Barcelona, Jordi Valls, que la política és una de les professions més denostades del país i que “la vida no és tan sols un romanticisme, en els moments durs t’has de preguntar quin és el propòsit i perquè fem les coses”. Buidar l’agenda, pensar i actuar o tenir llegat són alguns dels petits grans aprenentatges del management del sentit comú que a vegades també necessita un punt de bogeria.
Buidar l’agenda, pensar i actuar o tenir llegat són alguns dels petits grans aprenentatges del management del sentit comú de Xavier Marcet
L’oda a la bogeria emprenedora de l’Impact Night de Netmentora a la Sala Beckett va traspassar les parets del teatre. Be Mad, While Ordinary play safe, dreamers shape what’s next. Provocador. “El futur pertany als que s’atreveixen a imaginar-lo i necessitem més gent amb bogeria que emprengui”, exclamen Marc Morillas i Alejandro Ribó de Netmentora.
La intel·ligència artificial preocupa molt a l’empresari català. Segurament es tracta d’avançar-se al futur amb la intel·ligència humana del present. Tant és així que la popular IA ha ocupat un lloc d’honor a la Jornada dels Economistes, el Fòrum de FemCAT o el Cornellà Creació Fòrum. Defensa el Premi Nobel d’Economia David Card que la IA afavorirà els treballadors menys formats i que si volem una Catalunya pròspera necessitem un molt bon nivell d’educació. La formació és la clau de l’EconomIA. Mentrestant, Waymo ja fa milers de viatges autònoms, la IA guanya premis Nobel i els models d’última generació ja superen els éssers humans. No oblidem que el campió Garry Kasparov va perdre l’any 1997 una partida d’escacs contra la supercomputadora DeepBlue. Potser encara no estem preparats per aquesta onada tecnològica, però almenys ja fa anys que estem avisats d’aquesta altra fera que afectarà a tot i tothom.
Alerta el VP de Google, Xavier Armitrain, que la IA està canviant els fulls de ruta de moltes empreses, que la IA ens pot fer més intel·ligents però que les decisions i la responsabilitat és cosa dels éssers humans. Clar i català: “L’educació és el factor més important per determinat l’èxit d’un país durant una revolució tecnològica”. FemCat aposta per la competitivitat, la innovació, la cohesió social i la projecció de Catalunya al món. No pot haver-hi un bon país sense una bona administració, de la mateixa manera que no pot haver-hi un bon país sense bones empreses i grans empresaris.
FemCat aposta per la competitivitat, la innovació, la cohesió social i la projecció de Catalunya al món. No pot haver-hi un bon país sense bones empreses i grans empresaris
Potser podríem parlar també d’empresaris i de comerços amb ànima, tal com es va posar de manifest a la jornada de retail de Comertia. Alguns dels ingredients secrets són: ser culturalment rellevants com Hurley, Brownie o Nude Project, enamorar-se de l’ofici com Pilarin Bayès o Cristina Cabañas (Guitart Hotels), reivindicar el far dels orígens com Josep Ametller (Ametller) o Lluís De Buen (Fishhh!) o no oblidar que a vegades el límit te’l poses tu com l’esportista Àlex Roca. “Cada vegada que una persona entra en una botiga no només compra un producte o un servei, sinó que busca i viu una experiència única que enamora”, explica el president de Comertia, Ignasi Pietx. El comerç té una emoció diferencial.
Parlant encara d’amor… “Ens hem d’enamorar del problema i no de la solució”, defensa la rectora de la UOC i vicedegana del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Àngels Fitó. Només si t’enamores del problema trobaràs noves solucions amb dades, tecnologia, processos i cultura. Hi ha vida i equilibri més enllà dels tecnofòbics i dels tecnooptimistes. Falten segurament més humanistes que tecnòlegs. Les estratègies dels empresaris Joan Font (Bon Preu), Inka Guixà (La Farga) i José Rodríguez Pousa (Sercotel) explicades en el marc de la Jornada dels Economistes impliquen saber dir que sí però també que no, lligar bé el coneixement tècnic amb el negoci i superar amb valors la lluita entre talent i tecnologia. El més important és fer funcionar l’empresa, passi el que passi. Segons el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, “cap persona, empresa o institució quedarà al marge de la IA. La humanitat té més poder que mai per destruir-se, però té més eines que mai per salvar-se”. Esperem que la moneda artificial caigui del costat de la salvació humana i que la intel·ligència ens agafi confessats.
Ens veiem molt aviat per La Diagonal.
