En defensa dels coloms

Estimat Bernat, fa un moment que he rebut el teu article perquè doni la meva opinió i et dic, estic fora de mi. Com t’atreveixes a menystenir a un ésser viu d’aquesta manera i de pas també a tota la gent que s’ocupa i es preocupa pel futur d’aquest planeta en què també vius tu?

Per a la teva informació, el colom és originari d’Àsia on vivia en els penya-segats de les costes, fent nius en petites grutes i esquerdes, per això se’n deia “colom de les roques”. Van ser els romans que van començar la seva cria amb finalitats culinàries. Uns altres la criaven i la crien amb finalitats de competició en certamens de bellesa i de carrera. També servia de colom missatger, sobretot durant batalles i guerres, com a mitjà de comunicació.

Aquest animal sempre va ser un animal domèstic i així és contemplat davant la llei. El colom de ciutat és producte de la mà de l’home. Ell no ha demanat ser desplaçat del seu hàbitat natural, les llunyanes costes dels mars asiàtics. És l’home que el va fer dependre d’ell i la seva irresponsabilitat ha portat a milions de coloms de roca a subsistir de mala manera en les nostres urbs: sempre famolencs i per això febles i malaltissos, alimentant-se de menjar antinatural (perquè la pizza amb oli de motor no és precisament un aliment nutritiu per a un granívor). Atès que hi ha molta competició entre elles per l’escàs menjar a la ciutat, aquestes aus s’acosten a l’ésser humà, demanant menjar. Ve de l’empremta que tenen a través dels segles de cria de dependre de l’home.

I el colom de ciutat no té res a veure amb el del camp o el del bosc. Els seus avantpassats vivien en els penya-segats i per a ell els carrers de les nostres urbs amb els seus edificis s’assemblen als penya-segats. És per aquesta raó per la qual viu a les nostres ciutats i no al bosc, com a tu t’agradaria.

Quant a la seva elevada reproducció: és la manipulació de l’home a través dels segles que l’ha portat a procrear sense parar. Tots els animals tenen el seu cicle reproductor, el colom de roca ja no. Pot criar durant tot l’any, cosa que no és natural perquè tots els animals només crien quan el temps i la disponibilitat d’aliment és favorable per tenir cries.

Atès que hi ha molta competició entre elles per l’escàs menjar a la ciutat, aquestes aus s’acosten a l’ésser humà, demanant menjar

Però amb la seva immensa avarícia, l’home, és a dir, el mascle de la nostra espècie, va dur a terme una selecció artificial sobre aquesta au amb la condició que criés tot l’any. Entre altres motius, per tenir sempre a mà un rostit de colom tendre o per vanagloriar-se de posseir el colom més veloç o més bell.

Així i tot: com més assetjada està una espècie, més es reprodueix. D’aquesta manera ho ha previst la naturalesa. Altres espècies amb un augment poblacional exponencial per assetjament humà constant serien els senglars, els cabirols i les guineus. Curiosament són justament sempre els animals als quals persegueix sense pietat l’home, és a dir, el mascle de la nostra espècie.

Amb la seva immensa avarícia, l’home, és a dir, el mascle de la nostra espècie, va dur a terme una selecció artificial sobre aquesta au amb la condició que criés tot l’any

Un altre punt a tenir en compte són les moltes carreres de competició en què es perden cada vegada centenars de coloms. Fa poc al Regne Unit no van tornar milers de coloms al seu colomar després de deixar-los anar a una única competició. I a tots els països hi ha centenars, o milers, de certamens d’aquest tipus a l’any. En un cap de setmana és possible que en un país augmenti la població de coloms per desenes de milers. Animals que no han trobat el camí de tornada. Després, el fet de deixar anar coloms a noces o altres festes de l’home al voltant del món és un símbol d’amor i pau. Acostumades a la presència de l’home s’uneixen a les seves companyes a la ciutat.

Però a moltes ciutats, entre elles Basilea, Frankfurt, Berlín, Viena o Londres, es duen a terme controls de natalitat de coloms, oferint-los colomars amb nius i aliment, i on se’ls canvia els ous per ous de guix i així es manté la població de coloms, com a mínim, constant.

El control de natalitat a través d’una esterilització química no és viable, ja que per a això els animals han d’ingerir una determinada quantitat, cosa que és molt difícil controlar. A banda, aquests medicaments passen després al subsòl on entren a les masses d’aigua subterrànies. I aquestes ja estan tan fortament contaminades amb antibiòtics, antiinflamatoris i amb pesticides variades que no fa falta afegir hormones.

A moltes ciutats es duen a terme controls de natalitat de coloms, oferint-los colomars amb nius i aliment, i on se’ls canvia els ous per ous de guix i així es manté la població constant

I encara que a tu et puguin semblar una nosa, enriqueixen amb la seva presència les ciutats plenes de ciment i vida artificial, i representen una de les últimes escletxes de la naturalesa dins d’una metròpoli, al mateix temps que alegren la vida de moltes persones que estableixen una relació amb ells i els alimenten. I no, no és l’aliment que els fa augmentar en número, sinó la persecució humana. En aquest cas la dels ajuntaments que els capturen a milers i els maten. Faltant tants, els coloms que neixen tenen més oportunitat de sobreviure perquè hi ha més aliment a la seva disposició.

Curiosa troballa que algú de ciutat es molesti amb el parrupeig d’un colom, però malgrat això, no ho faci amb el soroll infernal d’una moto que passa a tota velocitat per sota de la seva finestra. O amb les botzinades d’un cotxe. O amb els crits d’uns quants veïns beguts. Em pregunto com et comportaries amb els cants d’un gall a les quatre del matí en un poble.