Vista dels gratacels del 22@ des del terra. © Laura Piqué
Barcelona fa anys que és una de les grans capitals turístiques del món. La seva capacitat d’atracció —basada en la cultura, l’arquitectura, la gastronomia i el clima— la va situar com la destinació més visitada del món el passat any. Però, avui en dia, aquest posicionament ha evolucionat cap a una nova realitat: la ciutat no només rep turistes, sinó que acull professionals innovadors i empreses que hi arriben atrets pels grans esdeveniments internacionals i pel dinamisme del seu ecosistema.
En aquest sentit, el turisme de negocis ha adquirit un protagonisme creixent. Barcelona s’ha consolidat com un escenari de grans congressos i esdeveniments empresarials internacionals, els quals atrauen milers de professionals i empreses d’arreu del món. Però més enllà de les fires i congressos, la ciutat ofereix altres escenaris on aquesta activitat es desplega i es viu de manera més directa.
El turista de negocis es mou de manera diferent al turista que visita la ciutat; té una agenda més tancada, però també estones mortes o espais informals. En aquests petits moments més lliures, la ciutat es desplega d’una altra forma. Restaurants, carrers, hotels i altres zones entren en joc. El turisme de negocis no es limita a consumir ciutat: la recorre, la connecta i, en certa manera, la posa en funcionament des d’una altra lògica.
El 22@ no només ofereix un turisme empresarial de congressos i fires, sinó també una reconfiguració dels atractius de la ciutat
El districte 22@ acull oficines, espais de treball compartit, auditoris, cafeteries, carrers amplis, edificis nous i restes d’una antiga ciutat industrial reconvertida. L’entorn adquireix un valor en particular, ja que permet sortir de la rigidesa del viatge de negocis. A més, aquest tipus d’entorns connecten amb un perfil de visitant cada cop més habitual: professionals que no busquen únicament serveis, sinó context. Persones interessades a entendre com són les dinàmiques de cada ciutat, com es treballa o quins negocis es duen a terme. El 22@ dona resposta a aquesta curiositat.
Barcelona a poc a poc ha anat assumint aquest canvi. L’alta densitat turística en els punts més icònics —Ciutat Vella, Ruta Gaudí o la Vila de Gràcia— ha provocat que el turisme s’escampi per la ciutat amb la intenció de tenir una experiència diferenciada i autèntica del que és i pot oferir Barcelona. I això fa que zones que tradicionalment no formaven part de l’imaginari turístic comencin a tenir un paper dins d’aquesta experiència.
En aquest mapa més ampli de la ciutat, es troba el districte 22@. L’arquitectura del 22@ formada principalment per antigues fàbriques reconvertides, nous edificis innovadors o els espais encara en transformació, donen la idea d’una ciutat en moviment, que no deixa d’evolucionar. En aquesta línia, el districte també contribueix a ampliar la imatge de Barcelona. Una imatge que es projecta cap al futur, amb un 22@ que representa el paper de la ciutat en la revolució tecnològica actual.
Així doncs, el 22@ no només ofereix un turisme empresarial de congressos i fires, sinó també una reconfiguració dels atractius de la ciutat. A la zona es poden veure edificis que ja representen part de la iconografia urbana de Barcelona, com pot ser la Torre Glòries. Però també mostres de l’arquitectura contemporània de la ciutat, com ara el Disseny Hub Barcelona o l’edifici MediaTic, així com equipaments culturals, com ara Can Framis.
En un moment en què Barcelona es planteja com gestionar millor el turisme, el 22@ té un paper clau en aquesta redefinició del sector. No únicament en la redistribució dels visitants, sinó en la construcció d’un model diferent. Un model que aposta pel turisme de negocis i una diversificació de zones de la marca Barcelona, un model que vol que la ciutat es visqui i no únicament es consumeixi.
Perquè si alguna cosa defineix a Barcelona avui, és precisament aquesta capacitat de sortir dels recorreguts previsibles. I en aquest desplaçament, el 22@ ja fa temps que hi té un lloc.
Barcelona s’ha consolidat com un dels principals hubs europeus en l’àmbit biomèdic i en la…
Quan sovint es planteja el debat sobre si el turisme és beneficiós o perjudicial, la…
La Calòrica i T de Teatre han segellat un "amor fugaç" per donar vida a…
El ministre d’Indústria i Turisme defensa un canvi de model basat en la qualitat, la…
La ciutat abandera la gestió del turisme com a pionera en una estratègia que ara…
En una nova sessió del cicle Moments Estel·lars, celebrada a Casa CUPRA Raval, els empresaris…