Un moment clau en la història de Catalunya
Josep Tarradellas uns minuts després de baixar de l'avió a l'Aeroport del Prat, abans del seu primer discurs. © Arxiu Nacional de Catalunya
Amb aquest relat encetem una sèrie quinzenal a The New Barcelona Post per reviure moments claus de la història aeronàutica de Barcelona, episodis que tenen lloc al seu aeroport o que hi convergeixen. En aquest primer capítol, viatgem al 23 d’octubre de 1977, quan havien passat gairebé dos anys de la mort del dictador i un esdeveniment al Prat va marcar el retorn de la democràcia a Catalunya.
L’Aeroport de Barcelona-El Prat no és només un encreuament d’avions; és un lloc on Catalunya també ha forjat la seva memòria. Aquell dia, un McDonnell Douglas DC-9, amb matrícula EC-BYE i batejat com Ciudad de Mahón, va aterrar a les seves pistes amb un passatger que va canviar el rumb de la història: Josep Tarradellas i Joan, president de la Generalitat a l’exili.
Dirigit pel cineasta Pere Portabella, aquell moment es va convertir en un documental, amb el Prat com a plató i l’avió d’Iberia com a coprotagonista de la Transició. Una placa de marbre a la terminal T2B, instal·lada el 2002 pel seu 25è aniversari, commemora l’esdeveniment. Anys després, un Consell de Ministres va batejar l’aeroport amb el seu nom, segellant el seu llegat.
El Ciudad de Mahón va enlairar-se des de Madrid-Barajas amb uns 90 passatgers, entre ells Tarradellas, la seva esposa Antònia Macià, la seva filla Montserrat, parlamentaris catalans i periodistes. Una falsa amenaça de bomba va endarrerir la sortida del vol, afegint tensió a un dia ja carregat de simbolisme.
En aterrar al Prat, milers de persones esperaven el polític de 78 anys, mentre un centenar de reporters capturaven cada instant. El rugit dels motors es va fondre amb els aplaudiments i crits de la multitud, expectant pel retorn del president.
Una imatge per a la història
El DC-9 va desplegar la seva escala ventral i Tarradellas va baixar per trepitjar terra catalana per primera vegada en quatre dècades. La imatge, immortalitzada per Portabella i desenes de fotògrafs, es va convertir en icònica. Hores després, des del Palau de la Generalitat, el seu “Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí!” va ressonar com un eco que va néixer a les pistes del Prat.
El vol del retorn
El camí de l’exili al retorn també va ser aeronàutic. El 27 de juny de 1977, un Learjet 25B va portar Tarradellas des de Villacoublay, a prop de París, fins a Madrid-Barajas. Allà va negociar amb Adolfo Suárez i va ser rebut pel rei Joan Carles I. Aquest vol discret va obrir el camí per al retorn triomfal al Prat.
Destinació: llegat
El Ciudad de Mahón va ser rebatejat com a Cala Galdana, va passar a mans d’Aviaco i més tard va tornar a Iberia. Després de retirar-se el 2001, va ser cedit al Museu d’Aeronàutica i Astronàutica a la base de Cuatro Vientos.
El Prat, escenari de memòria
El 1977, l’aeroport no va ser només la destinació d’un avió; va ser el lloc on Catalunya va escenificar el seu renaixement. Més que un encreuament d’avions, el Prat és un espai de somnis, memòries i promeses. Aquell 23 d’octubre, amb el Ciudad de Mahón i Tarradellas com a protagonistes, es va obrir el primer acte d’una nova era.
“Escriure fa que et replantegis qui ets una vegada i una altra, i al final…
L’esclat de la pesta porcina és a punt de provocar un autèntic genocidi de senglars.
La decoració nadalenca d’aquest any combina, a cada racó de la casa, passat i futur,…
El compositor i pianista luxemburguès, que des de 2003 manté una estreta relació artística amb…
Un 17% més d'ingressos, 300 congressos i tres milions de visitants. Són les xifres d'activitat…
El Barcelona Center for Applied Neurosciences transformarà l'antic teatre de les Llars Mundet en un…