El Leopoldo torna a l’arena

L’històric restaurant de Barcelona Casa Leopoldo va ser testimoni fa dues setmanes del moment en què vaig poder superar una de les assignatures pendents acumulades durant la meva vida. I és que per fi vaig poder conèixer en persona un dels meus referents, l’escriptor Eduardo Mendoza, estrènyer-li la mà i confessar-li que és el culpable que jo escrigui. La història es remunta als temps de l’institut, quan ens van fer llegir la novel·la El misterio de la cripta embrujada. Allò va canviar la meva vida. Vaig quedar molt impressionat amb aquella història que trencava els motlles de la narrativa que fins aleshores, fa 45 anys, coneixia. Es podia escriure d’una altra manera, divertida, de vegades, transgressora. No calia fer-ho com Dumas, Stendhal o Pío Baroja. Conèixer Mendoza, i al Leopoldo, va ser un gran moment.

I això va ser possible perquè l’icònic local del Raval va organitzar un dinar per retre homenatge a l’antiga propietària Rosa Gil, neta dels fundadors, que va regentar el restaurant fins que el va traspassar el 2015. A més de Mendoza, allà van ser-hi altres il·lustres comensals, com la xef Carme Ruscalleda, els empresaris Pedro Balañá i Carles Vilarrubí, l’hoteler Joan Gaspart i el fill de Manuel Vázquez Montalbán, Daniel Vázquez Sallés, i la seva parella, la sommelier Meritxell Falgueras, del Celler de Gelida. Fins i tot l’alcalde, Jaume Collboni, va ser-hi al principi, encara que no es va poder quedar a dinar.

Es va notar l’absència de grans de temps passats que ja no estan entre nosaltres, com l’esmentat Vázquez Montalbán, Juan Marsé i Terenci Moix, encara que una pantalla sobre la barra de l’entrada els recordava. També es trobaven a faltar grans noms del periodisme ja desapareguts, com Martí Gómez i Joan de Segarra. Tampoc no va poder assistir per motius personals una altra periodista de renom, Maruja Torres. Tot i això, la representació de membres de la premsa va ser nodrida. Entre ells, Víctor Amela i Joaquín Luna. I, sobretot, nostàlgics dels toros que van rememorar vells temps, quan Casa Leopoldo era una de les zones zero de les tertúlies taurines.

Que bé que Casa Leopoldo hagi tornat; ara és Barcelona la que ha de tornar a Casa Leopoldo

El restaurant va néixer el 1929 de la mà de Leopoldo Gil. La història de Casa Leopoldo està lligada gairebé des del principi al toreig. El pare de Rosa Gil, Germán, va ser torero, i ella es va casar amb un altre matador portuguès, José Falcao, que va morir a l’arena de la Monumental una tarda d’agost del 1974.

El 2015, la Rosa va traspassar el restaurant. Després d’unes experiències que no es van consolidar, fa un any Casa Leopoldo va passar a les mans del grup Banco de Boquerones, que, liderat pel matrimoni Bruno Balbás i Sofía Matarazzo, regenta altres restaurants a Barcelona. El seu objectiu és fer tornar el Leopoldo a Barcelona, ​​el més fidel possible al seu passat gloriós. Per sort, la fantàstica decoració del local s’ha pogut mantenir en estar protegida.

Ara, els nous propietaris se centren a recuperar els plats sobre els quals el restaurant del carrer Sant Rafael va construir la seva llegenda. Els comensals convidats a l’homenatge de Rosa Gil ho van poder comprovar. Al menú no hi van faltar alguns que, durant dècades, van formar part de la seva carta, com les mandonguilles amb sípia o la mítica cua de toro. No obstant, molts van trobar a faltar el famós tortell que se solia servir de postres i que subministrava la propera pastisseria Lis.

Com a fi de festa, no podia faltar el fado interpretat per la mateixa Rosa Gil, amb què acostumava a delectar en les interminables sobretaules del Leopoldo. En aquesta ocasió, va interpretar el Romance de la Otra.

Que bé que Casa Leopoldo hagi tornat. Ara és Barcelona la que ha de tornar a Casa Leopoldo. Durant gairebé una dècada, hem estat orfes d’un restaurant amb història pel qual van passar gent com Lola Flores, Manolo Caracol, Orson Welles, Rita Hayworth, Edith Piaf, Juliette Binoche… I una llarga llista que el mateix dia de l’homenatge recordava la Rosa en una magnífica entrevista que li va fer Víctor Amela.