Barcelona ja té el seu nou “número deu”. Al cor de Sarrià s'ha inaugurat el restaurant Número Diez, una oda a la Nàpols de Diego Armando Maradona i a l'autèntica cuina napolitana: forn de llenya, massa fermentada, tomàquet San Marzano i ambient de barri
Barcelona té nou número deu. No juga al Camp Nou ni a San Paolo, però té l’ànima d’ambós. Es diu Número Diez i és el nou restaurant d’Emmanuele Stevanato (Grup Dolcevita Gusto Italiano), un homenatge apassionat a la Nàpols de Maradona i a l’autèntica cuina napolitana, aquella que es cuina entre el bullici dels mercats, l’olor a alfàbrega i so d’una ràdio que mai no s’apaga i sona a la cuina de la mamma.
Ubicat al cor de Sarrià (C/Capità Arenas, 62), Número Diez no és només una pizzeria, ni només una trattoria. És una declaració d’amor a una ciutat que viu amb intensitat cada mossegada, cada gol i cada dia.
Aquí la pizza napolitana és la reina absoluta, però comparteix tron amb els plats casolans de la mamma i la nonna, amb aquella cuina senzilla, saborosa i plena de caràcter que converteix un àpat en un record.
Res a Número Diez és casual. Ni el nom —una picada d’ullet al número que va immortalitzar Diego Armando Maradona— ni la seva atmosfera. Les parets expliquen històries de futbol, les taules fan olor de tomàquet San Marzano i mozzarella fosa, i del forn de llenya surten pizzes que són pura poesia rodona.
El xef Luigi Marcato domina la massa amb la precisió d’un artesà i la paciència de qui entén que tant la pizza napolitana, com les receptes més autèntiques i tradicionals, no s’improvisen. Llarga fermentació, alta hidratació i foc viu. Així neixen les seves pizzes —clàssiques, fregides o calzoncellate— que honren la tradició i l’eleven una mica més enllà.
Però Número Diez no s’atura aquí. A la seva carta apareixen plats que tener sabor a casa: la Figliata Napoletana reinventada, els rotllets d’albergínia amb cansalada, les mandonguilles de l’àvia, la Parmigiana, els nyoquis a la sorrentina o els espaguetis al cartocci de mar. Cuina honesta, directa, sense artificis. Aquesta que et fa somriure sense saber gaire bé per què.
Una cuina que es viu pels cinc sentits, en un local que ens trasllada a la Nàpols dels anys vuitanta, i que fa, a cadascun dels seus racons i parets, una picada d’ullet al caràcter desenfadat i vital dels napolitans.
Darrere d’aquest projecte hi ha Emmanuele Stevanato, un venecià amb ànima inquieta i vocació de creador d’experiències. Va arribar a Barcelona fa tres anys amb una idea clara: portar la veritable Itàlia a la ciutat, la que es menja a les cases, a les places, als petits locals on tot es cuina amb amor i sense presses.
“Número Diez és el nostre homenatge a la Nàpols dels vuitanta, al barri, a l’esperança que Maradona va portar a una ciutat pobra però plena de vida”, explica Emmanuele. I només cal creuar la porta del restaurant per entendre que parla de debò: en aquest local es respira carrer, passió i fe.
Per ell, cada restaurant del Grup Dolcevita Gusto nés una peça d’un gran parc temàtic gastronòmic. “Cada local és com una atracció diferent, una part d’Itàlia convertida en experiència”, explica. I no exagera: el 2023 va inaugurar el primer Dolce Vita a les Corts, seguit d’un segon al costat de La Boqueria. Tots dos amb la seva pròpia ànima i el seu accent.
Ara, amb Número Diez, arriba el seu tribut al sud, i ja prepara nous conceptes dedicats a altres regions italianes, com Sicília, que veurà la llum el 2026.
Per Stevanato, menjar als seus locals és “pujar-se a una màquina del temps i del teletransportació”. Tot —des dels ingredients importats directament d’Itàlia fins al tracte proper del personal— cerca recrear aquesta calidesa i aquesta energia tan italianes que encomanen alegria.
En un món de franquícies sense ànima i receptes adaptades al gust global, Emmanuele ho té clar: “Aquí no hi ha concessions. Respectem receptes, processos i ingredients. La nostra cuina és la de casa, però amb un toc modern i, de vegades, contracorrent“.
I així, amb l’aroma del forn i la música napolitana de fons, Número Diez reivindica una cosa que sembla senzilla, però no ho és: l’autenticitat. Aquesta que no es copia ni s’improvisa. La que neix de la passió.
A la vida d’Ibon Cormenzana hi ha una escena que, com en el cinema, ho…
La nostra cèlebre organista ha arribat al seu centenari de la millor forma possible; en…
“Crec que tots naixem amb una missió de vida, amb determinades habilitats per recórrer determinats…
El RACC celebra 120 anys com a “patrimoni col·lectiu de Catalunya” mirant cap al futur…
Pedres, fulles d’arbre, fruits del bosc, tota la natura inspira aquesta experta en color. Estudiant…
La cultura interna, l'orgull d'ofici i el lideratge quotidià expliquen per què alguns comerços travessen…