L’accés al finançament pot representar per a una startup tant un fre com un propulsor que acceleri el seu desenvolupament. Per als emprenedors, tenir la capacitat d’atreure inversió és clau, encara que no és fàcil moure’s per un entramat inversor per a molts desconegut, fins i tot eteri, en el qual interactuen múltiples actors. I és que, en el món startup, no és suficient tenir una bona idea, un bon equip o dirigir-se al mercat adequat: es requereixen recursos per a materialitzar-ho, i aquí és on entren els inversors.
Business angels, venture capital, family offices, microinversors i també línies de finançament públic; tots ells i molts més conformen aquest teixit inversor, del qual el 2024 van brollar més de 1.150 milions d’euros a Catalunya, distribuïts en més de 200 rondes de finançament. Amb 5,3 milions d’euros per ronda de mitjana, la inversió aixecada per startups catalanes l’any passat va superar la de l’any anterior en un 65%, en part a causa de grans rondes d’inversió, com les de Sequra, de 410 milions, i Travelperk, amb 93 milions. L’ecosistema inversió barceloní va per aquest camí també enguany: només començar 2025, Travelperk va anunciar una altra ronda de 190 milions d’euros, i al març va arribar el torn de Factorial, amb 110 milions, i de Sateliot, amb altres 70. A aquestes se suma la que ha estat la ronda d’inversió més gran en biotecnologia a nivell estatal: SpliceBio ha aixecat recentment 118 milions d’euros.
Des d’aquestes macrorondes a operacions menys cridaneres però igual de rellevants per a l’ecosistema, l’àmbit inversor s’erigeix com a imprescindible per als fundadors. “Sense la seva presència, sense els seus recursos i també sense els seus contactes, els seus coneixements i el seu know-how, l’ecosistema no funcionaria”, defensa el Senior Startup Manager d’Acció, Oriol Sans.
Aquest teixit inversor ha anat guanyant pes i estructura a Barcelona en els últims anys, i “els actors cada vegada són més sofisticats”. I, potser el que és més important, són diversos i engloben un variat ventall d’opcions, la qual cosa permet “ampliar la possibilitat de fer costat a companyies de diferents àrees”.
D’aquesta manera, les startups que necessiten finançament poden anar a buscar diversos actors. A l’inici d’una empresa emergent, els fundadors poden optar per autofinançar-se —el que es coneix com l’etapa de bootstrapping—, cosa que pot complementar-se recorrent als FFF: family, fools and friends, família i persones del cercle de l’emprenedor que decideixen apostar pel seu projecte. Però sovint el creixement d’una startup requereix recórrer a finançament extern, i entren en joc els inversors. La seva diversitat permet a les startups dirigir-se a actors que se centren en la seva fase de desenvolupament, o bé en el sector al qual es dirigeixen, o al col·lectiu que representen.
I és que, a més d’actors que es dirigeixen en general al panorama emprenedor, existeixen múltiples opcions que posen el focus en un àmbit específic. Business angels centrats en projectes liderats per dones, com WA4Steam; fons que aposten per startups d’impacte; firmes de venture capital que se centren en àmbits específics i un llarg etcètera; són molts els actors que aporten diversitat en aquest entramat inversor. Els business angels ho fan com a inversors privats que aporten capital propi normalment en fases inicials; els fons de venture capital intervenen com a vehicles d’inversió que gestionen diners de tercers —que poden incloure des d’altres fons a bancs i familly office—, i fins i tot empreses es llancen a invertir en startups que poden sumar en el seu sector, com fa per exemple Mango amb el seu Mango Startup Studio —que acaba d’apostar per la mataronina The Post Fiber per llançar una col·lecció de fibres reciclades postconsum—, o l’unicorn Factorial, els fundadors del qual han obert un fons d’inversió, Itnig Capital, que invertirà 15 milions en startups SaaS en fase inicial.
El fet que Barcelona disposi d’un ecosistema divers permet redoblar l’aposta per sectors estratègics, com ho és el de les life science. En aquest àmbit, per exemple, existeixen diversos actors que enfoquen la seva activitat inversora en empreses emergents cridades a impactar en la ciència i la salut. “El sistema inversor a Catalunya en el món científic és molt potent, sobretot en etapes primerenques”, destaca Maite Malet des d’Asabys Partners. Malgrat dirigir-se a sectors similars i a estar establertes a Barcelona, les gestores de capital de risc enfocades a l’àmbit de les ciències de la vida conviuen en l’ecosistema i fins i tot col·laboren entre elles: “Treballem molt amb inversors d’aquí, a Espanya no estem en situació competitiva entre nosaltres; hi ha tanta ciència i tan bona que, a l’inrevés, potser no hi ha suficients fons per al nivell de ciència tan bo del qual disposem”, afegeix Malet des de la firma, fundada el 2018 i que compta actualment amb 13 persones a l’equip i 17 startups participades, nou d’elles, situades a Barcelona.
Una de les firmes amb les quals més es creua Asabys és amb Ysios Capital, que també se centra en startups del món de les life science, en el seu cas en fases preclíniques de desenvolupament: “El que fem és finançar tota la fase de desenvolupament clínic fins a la fase 2, quan el fàrmac es prova en poblacions reduïdes de pacients”, explica des d’Ysios Guillem Laporta. Si els resultats són positius, s’obre una altra pantalla: la de mirar de vendre la startup a una gran companyia per afrontar la fase 3, en la qual es prova un fàrmac en poblacions més quantioses, els costos de la qual solen sobrepassar el que poden afrontar fons de capital de risc: “Com a mínim, depenent de la malaltia, es necessitaen entre 100 o 200 milions d’euros per a aquesta fase 3, i les grans companyies farmacèutiques tenen múscul financer per fer-ho dins de la seva organització”.
Ysios té previst aixecar l’any que ve un nou fons focalitzat en l’ecosistema espanyol i, sobretot, barceloní, i en les fases més inicials, amb “la vocació de poder accelerar tota la ciència del país, que és moltíssima”. De fet, segons Laporta, “Barcelona està en el millor moment de la seva història en el sector biotech; hem aconseguit tancar el cercle, amb grans companyies com AstraZeneca i Sanofi i amb startups i rondes d’inversió”.
La diversitat de l’ecosistema inversor porta a disposar també d’opcions de capital privat que van més enllà dels fons, com a plataformes de micromecenatge, com Capital Cell, i actors com Seedrocket, que compta amb una xarxa d’inversors que, des del 2008, ha canalitzat més de 140 milions d’euros a través de l’associació, sense ànim de lucre, com explica la manager de Seedrocket, Kasia Adamowicz.
Aquest ecosistema inversor, a més, continua engrandint-se i va sumant nous actors, com la plataforma Sheblooms, creada fa uns mesos amb l’objectiu de portar més inversió a startups liderades per dones, per mirar de revertir el fet que només el 2% del capital privat va a emprenedores. Amb aquest objectiu, la comunitat connecta startups amb inversors, com destaca Gerard Oller des de la plataforma. Al seu torn, les plataformes d’inversió sovint també requereixen inversors per potenciar la seva estructura; en el cas de Sheblooms, compten amb una desena d’inversors darrere del projecte. De fet, Sheblooms Ventures va aixecar 200.000 euros a l’abril, per continuar propulsant el seu creixement i connectar més startups de lideratge femení amb la seva xarxa d’inversors, que sumen més de 800.
A aquesta diversitat del teixit inversor de capital privat se sumen altres opcions, com els préstecs participatius i les ajudes i subvencions públiques. Aquí destaquen l’estatal Enisa i els programes de la Generalitat, sobretot a través d’Acció. Des de fa uns anys, una altra administració comença a consolidar-se entre aquelles que aposten per l’emprenedoria a través de la inversió: des del 2020, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat tres fons d’inversió, amb l’objectiu de dinamitzar l’aposta en sectors estratègics per a la ciutat i atreure a actors estrangers. “Exerceix de catalitzador de les inversions de capital de risc”, defensa la directora executiva de Negoci i Emprenedoria de Barcelona Activa, Itziar Blasco. Els dos primers fons —un primer dotat de 10 milions del 2020 i un altre enfocat al deep tech el 2023, també amb deu milions— han invertit en més d’un centenar de startups, que generen uns 4.000 llocs de treball. Com detalla la tinenta d’alcalde Raquel Gil, el tercer fons de capital de risc s’acaba de posar en marxa, a través de Barcelona Activa i amb 30 milions d’euros d’aportació municipal —a la qual se sumarà la d’altres inversors—, amb l’objectiu de diversificar la cartera d’inversió en els sectors que són estratègics per a la capital catalana.
Però, com arriba una startup a aconseguir finançament per part d’un inversor? Per captar la seva atenció, l’empresa emergent ha de comptar elements diferenciadors que la facin sobresortir dins de l’ampli ecosistema, i les vies per arribar als inversors són múltiples: des de la porta freda d’un correu electrònic o Linkedin fins a presentar-se en un dels múltiples esdeveniments que s’organitzen a la ciutat, a més de per la via d’assessors i d’actors com hubs, incubadores i acceleradores. Les firmes d’inversió també fan scouting i busquen activament startups prometedores en esdeveniments com fires i congressos, com explica Laporta des d’Ysios.
“Arriben de moltes maneres, però no tot t’ho mires”, destaca la inversora i consellera independent Helena Torras. Ha d’haver-hi un element diferencial que porti a respondre a la proposta de l’emprenedor. Si això passa, es desencadena un procés que pot allargar-se mesos fins a tancar un pacte d’inversió, en el cas que es vagin superant els diversos nivells: es comença amb uns primers contactes en els quals l’inversor valora si val la pena aprofundir en el projecte de la startup, sobre la base de criteris que van des del sector fins a la proposta de valor, però entre els quals destaca un primordial: l’equip. Si tot va encaixant, s’obre un procés de due diligence que analitza tots els aspectes de l’empresa, que pot —o no— culminar en un acord d’inversió, per als quals es negocien les clàusules en cada cas.
Inversió local i internacional
Aquest procés pot ser ardu per a l’emprenedor, i més en un context en el qual la capacitat inversora és més limitada a Espanya que en altres països europeus o que als Estats Units. Per compensar-ho, es mira també als inversors estrangers. Des d’Acció, la Generalitat treballa per connectar els inversors locals amb els internacionals, com destaca Sans: “Els donem a conèixer oportunitats d’inversió, organitzem missions en esdeveniments internacionals i detectem inversors en determinats mercats des de les 40 oficines de les quals disposa Acció a tot el món”.
A través d’elles, realitzen sessions en les quals startups catalanes presenten virtualment les seves propostes a inversors de mercats concrets —les International Pitch Sessions—, que van des de la salut fins al deep tech. Ja sigui amb inversors locals o internacionals, “la prioritat és que els fundadors tinguin el màxim d’opcions; els inversors inverteixen en un percentatge molt petit de les startups que veuen, per la qual cosa hem de maximitzar precisament les que veuen”. Així, després d’una fase en la qual a nivell internacional s’han reduït les rondes de finançament —amb menys, més petites i amb processos més llargs— el panorama inversor va acostant-se a nivells anteriors, també des de l’ecosistema barceloní, que aspira a continuar desenvolupant-se per generar ocupació i riquesa i per continuar escalant en el seu posicionament internacional.
