Emprenedores trepitgen fort per revertir la bretxa de gènere de l’ecosistema startup

Catalunya compta amb prop de 2.300 startups que generen una facturació de més de 2.330 milions d’euros i donen feina a més de 22.800 persones. L’ecosistema emprenedor continua expandint-se, i ho fa amb una gran assignatura pendent: la infrarepresentació de les dones en l’ecosistema i en pràcticament totes les seves facetes persisteix, amb xifres estancades des de fa una dècada.

De fet, les dones representen entorn del 20% dels fundadors de startups tant a nivell català com estatal i fins i tot europeu, en una proporció que poc ha canviat en els últims deu anys. A més, aquest 20% té en compte a dones que emprenen en solitari o amb altres dones, i també en equips fundadors mixtos. De fet, si es contempla la xifra de startups fundades només per dones, les xifres es redueixen encara més, i és que només una de cada deu empreses emergents estan fundades únicament per dones. Hi ha una dada positiva: existeix una tendència a l’alça en aquest sentit, i és que s’ha passat del 6% el 2022 al 10% actual. No obstant això, l’augment s’ha produït no en detriment de les startups fundades per homes, sinó arran de reduir-se les d’equips mixtos, que han passat del 35% al 31%. Els equips fundadors íntegrament masculins es mantenen estables entorn d’un avantatjat 60%, segons el Mapa de l’Emprenedoria 2024, elaborat per South Summit en col·laboració amb IE University.

Així, prop de dos terços de les startups que s’impulsen a Catalunya —i a nivell estatal— manquen de dones en l’equip fundador, com destaca el Sènior Startup Manager d’Acció, Oriol Sans. Com constaten estudis de l’agència per a la Competitivitat de l’Empresa de la Generalitat, el 72% de les startups catalanes compta amb almenys una dona entre la seva plantilla, en una situació en la qual “la representació de les dones en el panorama emprenedor dista molt d’aquella que li correspon pel pes que té en la societat”. En un camí que a penes s’està començant a recórrer, s’han fet alguns passos i, com assegura Sans, el hub de startups amb més percentatge de dones fundadores és, precisament, el de Barcelona, amb un tímid 21,9%, enfront del 18,4% de la mitjana d’aquestes ciutats a nivell europeu.

No obstant això, les empreses fundades per dones fracassen menys que les creades només per homes, amb un 28% enfront d’un 59%, segons el mateix estudi. Aquesta realitat hauria d’afavorir la rendibilitat als inversors. Però, tanmateix,  les startups fundades per dones reben només el 2% de la inversió de capital privat. La bretxa té implicacions en tots els àmbits, també en les vendes de startups invertides —les operacions conegudes com exits—, i és que les emprenedores que han venut la seva startup són el 24% del total de fundadores, per sota del 36% dels emprenedors masculins. Les diferències van des de les empreses emergents de recent creació fins a les més consolidades i fins i tot unicorns: a nivell europeu, 35 startups impulsades per dones han aconseguit la valoració dels mil milions de dòlars, una xifra aparentment positiva fins que s’emmarca en els prop de 300 unicorns amb fundadors homes que han emergit a Europa. De nou, les empreses impulsades per dones només represente un 10% del total.

La causa d’aquesta infrarepresentació de la dona en l’ecosistema és multifactorial, i té com a base les desigualtats estructurals que continuen començant dins de la llar i que mantenen implicacions en l’àmbit laboral, com destaca Blanca Ochoa, presidenta i cofundadora de la xarxa de business angels WA4Steam. Més enllà de les causes socials subjacents, una de les primeres causes es troba alhora en una de les seves conseqüències: el baix finançament que reben les startups impulsades per dones. Amb només aquest 2% de la inversió de capital privat per a aquestes empreses a nivell estatal, aquesta realitat és una constant a escala global. A nivell internacional, la inversió de fons de capital privat en empreses emergents dirigides per dones es va situar entorn del 3%. La xarxa de WA4Steam va néixer el 2015 precisament per combatre aquesta xifra, i agrupa dones que inverteixen en startups amb lideratge femení en els àmbits de la ciència o la tecnologia.

“Cada vegada hi ha més dones emprenedores, però hi ha molt de camí per recórrer, i necessitem més inversores perquè més emprenedores rebin inversió”, defensa la inversora i consellera independent Helena Torras. I és que, per naturalesa, les persones tendim a apostar pels nostres similars. Aquest fet porta a confiar en persones semblants a un mateix, la qual cosa en el panorama emprenedor es tradueix en què, si la gran majoria d’inversors són homes, la gran majoria de startups que rebran inversió estaran liderades, també, per homes —fet que pot aplicar-se en molts altres àmbits, inclosa l’ètnia o la classe social—. Per aquest motiu, “és crucial que hi hagi més dones inversores, perquè hi hagi més emprenedores finançades i més casos d’èxit en els quals puguin veure’s reflectides altres dones”.

Precisament aquí radica una altra de les principals causes per a aquesta bretxa: la falta de referents femenins. Com destaca la cofundadora i CEO de la premiada startup Fabbric, Alba Rocafort, a l’inici de la seva trajectòria li mancaven “role models que inspiressin per emprendre”. Així, “és important que existeixin referents que motivin a dones a començar i a crear les seves pròpies startups, i demostrar que es pot fer”.

Així, el baix nivell d’inversió que reben les emprenedores limita l’èxit dels seus startups, la qual cosa al seu torn dificulta que més dones se sumin al panorama inversor, fet que porta a una presència eminentment masculina en aquest àmbit, i tornem a començar. Com subratlla el fundador i director de Capital Cell, Daniel Oliver, es tracta d’un cercle viciós; és un engranatge ben greixat que deixa fora les dones. Tant és així que, encara que assegura que busquen a inversores per a la seva plataforma de equity crowdfunding, el 80% continuen sent homes.

Emprenedores i iniciatives de tots els àmbits van minant aquest cercle, però no es tracta només de millorar les xifres, sinó del ritme en què es treballa per a aconseguir-ho: “El debat a vegades és la rapidesa; si es pot imprimir més velocitat per aconseguir una xifra més representativa de la societat”, destaca Sans.

Per això, diverses iniciatives ataquen aquest cercle viciós amb l’objectiu de trencar-lo o, almenys, deformar-lo. Des de fons d’inversió liderats per dones o enfocats a startups d’impuls femení fins a comunitats de fundadores, passant per programes i guardons que posen el focus en les seves empreses emergents. Iniciatives com la de WA4Steam, els programes de Barcelona Activa, la Diputació i Acció enfocats a dones, i comunitats com Sheblooms impulsen l’emprenedoria en femení des de Barcelona, i s’interrelacionen amb iniciatives que han nascut més enllà de Catalunya, com els Women Startup Awards; la comunitat d’emprenedores de parla hispana Female Startups Leaders, i l’europea Women TechEU, entre moltes altres.

Barcelona contribueix en aquest push de l’emprenedoria femenina amb iniciatives originades en la pròpia ciutat i que tenen una mirada internacional. Amb l’objectiu de dotar a fundadores de recursos clau per impulsar i consolidar els seus projectes, amb el focus en la inversió, Sheblooms compta amb una xarxa de 800 inversors, com ressalta la directora de la comunitat creada recentment, Virginie Rogé. La comunitat de Sheblooms, que opera des de principis d’any a Barcelona, compta ara amb un miler de membres. Per maximitzar la inversió que arriba a startups amb segell femení, Sheblooms organitza pitch shows en els quals emprenedores exposen els seus projectes davant d’inversors. Com detalla Gerard Oller des de la comunitat, ja han organitzat des de febrer una sessió a Barcelona, on tenen les oficines, i una altra a Madrid, i ja tenen previstes dues més, a Màlaga i de nou a Madrid. Els pitch shows van precedits d’unes jornades en les quals les emprenedores es preparen amb mentors i experts en àrees com oratòria i presència escènica, com un “camp d’entrenament” per maximitzar les seves possibilitats de despertar l’interès dels inversors.

Amb l’objectiu de mobilitzar més inversió, Sheblooms explora la possibilitat de crear un fons propi a mitjà termini. Aquesta voluntat s’emmarca en un conjunt d’iniciatives que s’impulsen des de l’àmbit inversor per mirar d’anar tancant la gran bretxa actual, com les que promou la fundació Ship2B. De fet, la fundació va llançar el primer programa d’acceleració a Espanya dirigit a dones amb projectes d’emprenedoria social, el Women Challenge. També va crear la primera xarxa de dones inversores i mentores d’impacte, integrada per directives i empresàries, com explica la cofundadora i managing partner de Ship2B Ventures, Maite Fibla. “Aquestes iniciatives van transformar la nostra manera d’operar, integrant de manera transversal la perspectiva de gènere en tots els nostres programes”, afegeix. Com a resultat, “en les acceleradores de la fundació, el nombre de dones emprenedores pràcticament assoleix la paritat, igual que el percentatge de mentores i ponents en els nostres esdeveniments, on el talent femení ha guanyat veu i visibilitat”, recalca.

Iniciatives com la de WA4Steam, els programes de Barcelona Activa, la Diputació, Acció i Ship2B enfocats a dones, i comunitats com Sheblooms impulsen l’emprenedoria en femení des de Barcelona

Dins d’un ecosistema inversor majoritàriament masculí, hi ha algunes excepcions, com la barcelonina Asabys Partners. Com destaca la seva responsable d’Inversió i Desenvolupament Corporatiu, Maite Malet, el portfoli de la firma d’inversió es distribueix en un 50% entre homes i dones, i el 41% de les CEO o fundadores de les seves participades són dones. A més, també representen més de la meitat de l’equip de la firma, centrada en ciències de la vida i healthcare. “Cal donar més veu a emprenedores i inversores perquè les dones tinguin més referents, perquè vegin que és factible”, recalca Malet. Al seu parer, un altre punt clau és treballar per assegurar que les grans empreses apliquen polítiques de conciliació —dirigides, és clar, tant a dones com a homes—, amb la finalitat que aquesta qüestió no representi un fre en la carrera professional o en les aspiracions laborals.

Les iniciatives per avançar en aquesta direcció no es limiten a l’àmbit privat, sinó que s’impulsen des de fa anys des de les institucions públiques. “Volem promoure el lideratge de les dones, i per això comptem amb programes que volen avançar cap a un escenari que ampliï la igualtat d’oportunitats”, destaca la directora executiva de Negoci i Emprenedoria de Barcelona Activa, Itziar Blasco. Amb el programa Lidera com a emblema, l’agència de desenvolupament de la capital catalana posa el focus tant en emprenedores com en professionals i directives, amb mentories, tallers d’àrees específiques i networking. I ho fa amb un doble objectiu: formar les professionals, i també posar de manifest aquesta bretxa de gènere, perquè “la societat sigui conscient de la realitat que vivim, i que queda molt camí per recórrer”.

Des d’Acció, la Generalitat també prioritza l’emprenedoria femenina amb programes com Dona Emprèn, i la Diputació de Barcelona juga el seu paper amb polítiques per fomentar el lideratge de les dones en aquest àmbit. A més, l’estatal Enisa compta amb la línia específica Emprenedores Digitals. Són mesures impulsades des de diversos angles i nivells administratius, amb el propòsit comú de revertir unes xifres que disten diametralment d’un escenari igualitari.

“Aquesta desigualtat no només és injusta, sinó ineficient: està demostrat que els equips diversos ofereixen millors resultats a mitjà termini”, remarca Fibla des de Ship2B Ventures. Segons ella, l’ecosistema emprenedor “només podrà desplegar tot el seu potencial si incorpora plenament el talent femení”. I això implica “obrir l’accés i transformar la cultura perquè la innovació reflecteixi, des del seu origen, la diversitat de la societat a la qual aspira a aportar solucions”.

Per avançar en aquest sentit, “les iniciatives de suport són crucials; tant de bo no n’haguessin d’existir, però les xifres evidencien que cal promoure aquestes iniciatives i donar visibilitat”, subratlla Rocafort: “Estem lluny de tenir una posició d’igualtat, i s’han de canviar les coses”, reivindica la cofundadora de Fabbric, posicionada com una de les referents del panorama emprenedor català, juntament amb moltes altres figures, com l’enginyera biomèdica i impulsora de Blue Box, Judit Giró; la cofundadora de Wivi Vision, Eva García Ramos; la CEO de Keybotic, Irene Gómez; la doctora en Fotònica i CEO de Meetoptics, Bárbara Buades, i la biotecnòloga i cofundadora Benviro Patricia Aymà, la startup de la qual —fins ara anomenada VEnvirontech— ha desenvolupat un sistema per convertir residus orgànics en bioplàstic.

És llarga la llista d’emprenedores que destaquen dins de l’ecosistema, que pot continuar-se ampliant amb perfils com el de la fundadora de Bamboo Energy, Cristina Corchero; la de Punto Health, Anna Muñoz; les fundadores de Poseidona, Sònia Hurtado i María Cermeño, i la de Theker Robotics, Carla Gómez, entre moltes altres. Són fundadores i líders de startups d’un ampli ventall de sectors que posen en relleu el paper de les dones en aquest àmbit. Alhora, evidencien la resistent bretxa que persisteix en un ecosistema emprenedor que desplega iniciatives per reduir-la i avançar cap a una igualtat que, ara per ara, continua quedant lluny.