La impaciència i la mescla perfecta

A Juan Roberto Vásquez mai el va seduir del tot l’arquitectura tradicional. La quantitat de normatives, permisos i tràmits li resultava frustrant: massa paperassa, poca creativitat. Buscava una altra cosa, una cosa més àgil i directe.

Així va néixer Indissoluble, un estudi que creua arquitectura, disseny, enginyeria, programació, construcció i narrativa. Un lloc on el que és efímer permet pensar ràpid, crear amb intensitat i transformar continguts complexos en experiències. Tot, des del mateix espai al Poblenou de Barcelona.

— Com se senten en aquest lloc intermig entre allò perenne i allò caduc de creació d’històries i espais efímers?

— Dissenyem i produïm bastants projectes permanents en combinació amb molts efímers. La longitud de pervivència és diferent, però el nostre interès és estar en aquest món que barreja la comunicació, l’arquitectura, l’enginyeria, la programació, el disseny gràfic, la construcció i l’experiència d’usuari. El que ens interessa és trobar la via perquè l’usuari entengui la temàtica que s’està tractant, en tots els aspectes: un producte d’una companyia, una recerca científica, un tema religiós, de física nuclear, història, art o literatura. Per al CERN (Organització Europea per a la Investigació Nuclear), per exemple, portem 10 anys convertint les seves recerques científiques en exposicions entretingudes, comprensibles, visibles i usables. Fem que el públic aprengui. I es diverteixi, sobretot.

— Amb quin objectiu?

— El que busquem és traduir un contingut específic en una experiència holística. Nosaltres ens fem càrrec de tot el procés: en la nostra oficina al Poblenou, podem produir, prototipar, acoblar, dissenyar, modificar. Som una empresa creativa productora, estem ben equipats, podem prendre decisions i fer canvis ràpidament, tot amb un mateix equip. És molt real i poc habitual. Actuem des de Barcelona i els nostres projectes actuals es localitzen a Europa i Orient Mitjà, sobretot, però hem realitzat obres també a Amèrica i Àsia. Estem realitzant al voltant de 20 projectes simultanis.

— A més del disseny, el prototip es realitza a Barcelona i després es produeix en el lloc definitiu?

— Les parts més complexes i especials les produïm aquí. Els elements estàndard han de ser locals (preparació de l’espai, tarimes, murs de pladur, etc.). Les peces que es transporten des de Barcelona s’acoblen en arribar al destí. Res es construeix, tot va preparat per muntar i desmuntar fàcilment. Per a nosaltres, té sentit tant a nivell funcional com econòmic, perquè podem controlar la fabricació. Al final, el coneixement és un dels nostres valors.

— Què passa amb el consum de material i d’energia per produir i transportar?

— En termes d’estalvi energètic, el millor seria no fer res: no hi ha exposició, o concert, així que no hi ha construcció, però tampoc hi ha oci o transmissió de coneixement. Som partidaris de llegir la necessitat amb les seves condicions per crear una fórmula i dissenyar un espai amb el menor mal ambiental. Es tracta també de fer servir elements de baix consum, materials reciclats i reciclables. D’altra banda, amb la construcció dels elements a Barcelona s’aprofita la maquinària i el know-how i s’estalvia en viatges al lloc només per controlar que els elements es produeixen correctament. Per això, a més, desenvolupem el que és estàndard en cada lloc.

— Què passa quan es desmunten aquests projectes efímers?

— Varia molt. Acabem d’acabar el muntatge d’un projecte efímer per a un ministeri de Qatar, per exemple, que té la voluntat de ser reciclat moltes vegades per ells mateixos: alguns elements s’exposaran en oficines mentre altres mòduls viatjaran a diversos esdeveniments. Moltes exposicions efímeres acaben per convertir-se en permanents per aclamació del públic visitant o pel propi client. Les exposicions permanents, per part seva, tenen una vida útil entre cinc i quinze anys, depèn de la temàtica. Actualment, tenim diversos projectes permanents que estan en marxa, com l’Espai Cràter a Olot o la sala permanent del Cosmocaixa a Barcelona. Acabem de perdre el primer projecte que vam realitzar al CERN fa 10 anys perquè l’edifici es va enderrocar.

— Com es treballa en un equip tan heterogeni?

— Com més complex és el projecte, millor funcionem com a grup. Tenim una gran capacitat de combinar sabers i una gran agilitat de decidir per actuar ràpidament, perquè estem junts i treballem al mateix temps. La interacció és crucial i la multidisciplinarietat és real.

— Estant a Barcelona, per què et truquen, per exemple, des de Malàisia?

— Fem un màrqueting passiu, perquè no tenim comercials, però sí una visió clara de la web: difondre, deixar-nos veure. Però, generalment, arriben a nosaltres per altres projectes, amb el boca-orella. Clients satisfets ens recomanen perquè ho fem bé: confiem en el nostre treball.