The New Barcelona Post conversa aquest mes amb Víctor Gutiérrez de Tena Catalán, un dels joves que participen en el programa de lideratge i ciutat que imparteix Barcelona Global, Barcelona 2040. Expert en construcció de marca, Gutiérrez de Tena ocupa el càrrec de Chief Strategy Officer a EssenceMediacom España. Amb més de 10.000 empleats repartits en 120 oficines per tot el món, la companyia s’ha consolidat com una de les grans agències de comunicació i mitjans.
L’objectiu d’aquesta sèrie d’entrevistes és que aquesta nova generació de líders comparteixin la seva visió sobre la Barcelona del futur a la qual aspiren, així com les seves propostes d’impacte per a la millora de la ciutat.
— Què esperes de la Barcelona de l’any 2040?
— Barcelona sempre ha estat una ciutat en construcció. L’any 1859, Cerdà va dissenyar l’Eixample no per a la seva època, sinó per a una metròpoli futura. Amb menys de 200.000 habitants, va projectar una ciutat per a un milió, amb carrers amplis i una trama modular adaptable per a obrir la ciutat més enllà de les muralles. Amb aquesta mateixa lògica, el pensament de Cerdà va ser l’esquelet del segle XIX; ara necessitem un sistema nerviós per al segle XXI, on cada carrer, cada plaça i cada teulada siguin sensors i productors de dades i energia per a acollir noves maneres de treballar, moure’s i viure.
— Amb quina ciutat compararies Barcelona?
— Una ciutat no imposa la seva identitat, la construeix creant espais on les persones s’adapten i evolucionen amb ella. Barcelona no ha de buscar assemblar-se a ningú, sinó dotar-se d’eines que permetin la seva transformació. La inversió no està en el canvi en si mateix, sinó en els fonaments sobre els quals la societat ho farà possible. L’error rau a polititzar-lo o buscar autoria; les ciutats no són projectes individuals, sinó visions col·lectives que es materialitzen amb el temps. Com va ocórrer amb el modernisme, que va unir art, tecnologia i societat sense imposar una sola mirada, sinó la interpretació d’una sola visió. Barcelona ha de generar estructures que permetin la seva evolució amb coherència. El canvi sempre genera controvèrsia, però si segueix una lògica clara i respon a una necessitat real, el temps el validarà.
“Les noves generacions no construiran Barcelona amb plans estratègics, sinó amb la seva forma de viure”
— A quin model de ciutat creus que hauria d’assemblar-se Barcelona?
— No hem d’assemblar-nos a cap altra ciutat, sinó evolucionar des de la seva estructura i la seva identitat. No tenim un full en blanc com el de Cerdà, però sí la responsabilitat de reorganitzar l’espai per a adaptar-nos a noves maneres d’habitar i treballar. El repte no és només urbanístic, sinó cultural: definir una visió que guiï la transformació sense caure en modes passatgeres. Si hi ha un referent simbòlic, és la Sagrada Família. Una construcció del passat que segueix el seu pla original mentre la ciutat canvia al seu voltant. Barcelona ha de fer el mateix, definir la seva essència pensada des del futur com va fer Gaudí i evolucionar amb lògica, sense forçar canvis, sense sentit ni resistir-se a l’inevitable.
— Quin és el repte principal que ha de resoldre Barcelona en els pròxims anys?
— El repte de Barcelona no és créixer, sinó organitzar-se millor amb sentit comú. La mobilitat no ha de prohibir el cotxe, sinó demostrar que no és necessari amb un transport eficient i barris ben connectats. L’habitatge no se soluciona només regulant preus, sinó ampliant l’oferta amb models flexibles que responguin a noves maneres de viure. I l’economia ha de potenciar indústries alineades amb la ciutat, com la biotecnologia, la innovació sostenible i les indústries creatives, que sumin al moviment urbà i garanteixin un futur pròsper i equilibrat.
— Quin creus que ha de ser el paper de les noves generacions i la seva implicació en el desenvolupament de la ciutat?
— Les noves generacions no construiran Barcelona amb plans estratègics, sinó amb la seva forma de viure, com ho vam fer nosaltres i com ho faran els que vindran. La ciutat no és un projecte imposat, sinó la conseqüència de milions d’eleccions diàries dins d’un marc estructural que facilita la seva evolució. El veritable paper de les generacions no és rebre una ciutat tancada, sinó adaptar i transformar el que els deixem. No es tracta d’imposar models, sinó de generar les condicions perquè les solucions emergents tinguin espai per a evolucionar amb coherència. Les ciutats que perduren no són les que busquen controlar-ho tot, sinó les que creen marcs oberts on cada generació troba el seu propi camí.
— Per quins sectors empresarials creus que ha d’apostar Barcelona?
— Barcelona ha d’atreure inversió que no només generi ocupació, sinó que modernitzi la seva indústria i actualitzi la seva economia. No n’hi ha prou amb captar empreses, cal definir quin tipus de ciutat volem i atreure el talent i la inversió que el facin possible. La mobilitat autònoma ha de portar un ecosistema tecnològic que impulsi la fabricació i gestió d’infraestructures intel·ligents. L’habitatge flexible no serà només una solució residencial, sinó una oportunitat per a dinamitzar la construcció i crear nous models de finançament. La digitalització ha de potenciar sectors estratègics com la intel·ligència artificial, la biotecnologia o els que creguem que són inevitables. El futur no es tracta només de créixer, sinó de construir un model que garanteixi que Barcelona continuï sent un referent per als quals vivim i per als quals vulguin viure.
