Genís Roca: “Segurament Lorca avui no faria poemes, sinó reels”

Ja no podem parlar de la intel·ligència artificial com un horitzó llunyà o una especulació pròpia de la ciència-ficció. Ben al contrari, la IA ha irromput amb força en les nostres vides i en la manera com ens comuniquem i accedim a la cultura. Es tracta d’una revolució inevitable, i així és com la defineix en el seu últim llibre el consultor Genís Roca, president de la Fundació Accent Obert i expert en processos de transformació empresarial i cultura digital.

La revolució digital és una publicació que s’erigeix en una reflexió crítica i alhora humanista sobre les múltiples cares d’aquesta tecnologia emergent. En una setmana dedicada a la literatura, cal aturar-se a conèixer bé aquest nou llenguatge amb què ens comuniquem en la societat de la intel·ligència artificial.

— Com definiries la societat de la intel·ligència artificial?

— M’agrada més parlar de societat digital, perquè en el fons la intel·ligència artificial és només un punt d’inflexió més. A la pràctica estem parlant d’un software: el programa informàtic, la tecnologia digital. És cert que el software que hem vist els últims 30 o 40 anys era fins ara força primitiu.

—  Com era aquest software? Com funcionaven aquests programes informàtics?

— Un algoritme basat en una lògica. Per exemple, la lògica podia ser el pla comptable espanyol. Tens la factura, hi apliques la lògica i el programa te la classifica segons el pla comptable. Ara, a més d’una lògica, hi ha un històric d’informació. Així, a més de classificar la factura, et pot detectar una tendència.

És a dir, ara tenim un software, un programari, capaç d’aplicar un algoritme, capaç d’aplicar models matemàtics contra un històric d’informació i capaç de fer-ho en temps real. En els llibres d’història la intel·ligència artificial serà només un pas més en el progrés del software.

— És només un pas més, però el seu impacte és enorme. 

— Així és, perquè la nostra vida depèn de la tecnologia digital i dels programes informàtics. La intel·ligència artificial és un episodi més de la digitalització de la societat, però és un episodi important. Hem posat un punt d’inflexió —un up grade— a tot el sistema de gestió de la humanitat.

— Què entenem exactament per societat digital?

— La digitalització ens ha permès descobrir un nou llenguatge. La humanitat és capaç d’expressar la realitat amb uns i zeros. Havíem après a expressar-nos amb l’escriptura, amb la pintura, amb la música… però amb uns i zeros podem expressar-ho i processar-ho tot. Fins i tot un estat d’ànim: les càmeres del metro de Londres anticipen intencions suïcides pels moviments de la gent a l’andana.

Aquest nou llenguatge, a més, ens permet emmagatzemar la informació molt més fàcilment que abans. Abans no podíem llegir-ho tot. Una biblioteca no podia contenir tot el que s’ha publicat. Ara podem accedir a qualsevol publicació del món.

Per tant, ens hem inventat un llenguatge que pot expressar qualsevol aspecte de la realitat, emmagatzemar-lo, transmetre’l a qualsevol lloc del planeta i aplicar-hi un llenguatge matemàtic i analític a aquesta realitat. I això transforma la societat.

— Com la transforma? 

— Transforma els sistemes de poder: qui pot fer coses i qui no. A la revolució industrial, el control dels mitjans de producció organitzava el poder, l’economia i el territori. Ara és la informació.

— Avui sembla que tothom pot fer-ho tot. Hi ha llibres escrits a quatre mans amb IA. 

— I tant! Molts! Tant, que Amazon ha hagut de canviar la normativa i prohibir que un mateix autor publiqui més de tres llibres al dia. Això vol dir que hi ha autors capaços de produir, amb intel·ligència artificial, molt més de tres llibres en un dia.

“Sòcrates creia que l’escriptura ens tornava més ximples, perquè si ho podies escriure, ja no calia que ho recordessis”

— Però volem llegir llibres que no hagin escrit persones?

— Ja ho hem fet moltes vegades això de llegir llibres d’algú de renom que sabíem que ho havia escrit un tercer. De fet, Sòcrates no va escriure res. Tot el que sabem d’ell és perquè Plató, el seu deixeble, explica allò que Sòcrates li ensenyava. Tot el text que tenim de Sòcrates és Plató citant-lo.

En un d’aquests textos, al Fedre, Plató explica que Sòcrates estava convençut que, per formar bé una persona, és indispensable desenvolupar la memòria. Ell creia que l’escriptura ens tornava més ximples, perquè si ho podies escriure, ja no calia que ho recordessis. I si no cal que ho recordis, t’atrofies la memòria.

— El pas de la tradició oral a l’escriptura.

— Clar. Hi havia algú que se sabia la Ilíada, tota. Però algú, en algun moment, la va escriure. Jo no em sé la Ilíada d’Homer, per exemple, però la puc llegir. I a més puc llegir vuit milions de llibres. El que per a Sòcrates podia ser un perill, jo ho veig com quelcom positiu, com a una oportunitat.

“El problema d’internet és que aplana les cultures”

— És la mateixa pregunta que avui fem sobre la IA: ens fa més ximples o més capaços?

— La meva teoria és que els que tenien tendència a ser ximples, ho seran més. Però els que tenien tendència a ser espavilats, ho seran molt. Aquestes tecnologies et potencien i et posen davant del mirall.

— Delegar l’escriptura al ChatGPT no és un perill per a l’art de l’escriptura?

— Et responc amb preguntes: els artistes que feien collage eren menys artistes? Si per fer aquesta entrevista utilitzes intel·ligència artificial, o per escriure un text o un llibre, la peça tindrà menys valor? L’autor no és igualment qui escull l’enfocament, què agafar i quan fer servir la tecnologia? Què estem valorant? El procés o el resultat? En moltes feines, el que cal valorar és el resultat.

Fins ara, l’expressió de la creativitat estava restringida a les persones que dominaven una tècnica. Ara vivim en l’època en què més població pot expressar la seva creativitat.

— I la pot expressar, a més, de moltes maneres diferents.

— I tant. Federico García Lorca no faria poemes avui dia, sinó reels. O el que fos. Utilitzaria la tecnologia per expressar-se. No es tracta de dominar una tècnica, sinó de fer servir la tecnologia per expressar-se.

“Necessitem biaixos per sobreviure com a cultura”

— En quina posició queda el català en aquesta era d’intel·ligència artificial?

— El problema d’internet és que aplana les cultures. Internet destrueix cultures. I, per tant, la meva cultura —d’un raconet de la Mediterrània— està amenaçada. I no és l’única, eh? També ho estan la francesa, la britànica o la russa…

— Per què internet aplana les cultures?

— Perquè internet és un sac comú i el 70% dels continguts són en anglès. Els continguts de la cultura catalana potser representen un 0,5%. Si demano a internet la recepta d’una sopa, no em donarà d’entrada una sopa catalana.

Ens hem queixat molt dels biaixos, però necessitem biaixos per sobreviure com a cultura.

— La societat digital ha de preservar, doncs, aquests biaixos culturals?

— Sí, però abans els ha d’identificar. A Google ho tenim relativament fàcil: el cercador busca a la peixera d’internet i ens mostra resultats adients a la nostra recerca. Si reclamem continguts en la nostra llengua, sabem que estaran fets en la nostra cultura, perquè la nostra llengua defineix la nostra cultura. A Catalunya tenim aquesta sort; no la té, per exemple, la cultura britànica, perquè l’anglès es parla arreu del món.

Si parlant amb Google aconseguim que alguns resultats respectin la llengua, la nostra cultura ja està salvada en l’àmbit digital.

— ChatGPT sí que parla català!

— Sí, el problema és que ens contesta en català, però en l’elaboració de la resposta no ha tingut en compte res de la nostra cultura. La resposta s’ha elaborat amb un dataset de Wisconsin, no és una resposta elaborada per algú amb perspectiva cultural catalana. I per primera vegada, el nostre idioma ens despista.

— I com ho fem perquè la IA incorpori el nostre biaix cultural?

— Cal que el dataset contingui context cultural i que aquest formi part del prompting, de manera automàtica. Necessitem un dataset de cultura catalana. I no només perquè nosaltres estiguem més tranquils, sinó perquè, al món, tothom necessitarà fer preguntes a contextos culturals específics. Un publicista de Nova York que prepara una campanya per a Itàlia ha de poder preguntar a un context cultural italià, encara que ell no sigui italià.

Per això la societat digital demana noves institucions que ens defensin en el context digital, com ho fa Accent Obert. Abans, qui em defensava com a catalanoparlant davant de Google? I ara, davant de ChatGPT?