En els últims mesos del franquisme, quan Joan Carles i Sofia eren encara prínceps d’Espanya, ja que la seva proclamació com a reis es faria oficial el novembre de 1975, un gratacel de 22 plantes s’aixecà a la plaça de Pius XII com un homenatge a Sofia Margarida Victòria Federica de Grècia: l’Hotel Princesa Sofia. Barcelona, ansiosa per sacsejar-se els darrers records de la postguerra i abraçar els viatgers internacionals amb un hotel contemporani a l’altura de les grans capitals europees, va trobar en aquest edifici de 79 metres (avui el 24è més alt de la ciutat, sense comptar l’àrea metropolitana) la seva corona hotelera.
Al llarg dels anys 70, 80 i els primers 90, el ‘Princesa’ va regnar com a gran centre social. Era seu d’un gran nombre d’actes de pes que se celebraven a Barcelona: cites empresarials, gastronòmiques, de moda, sopars per corroborar estratègies culers i recepcions polítiques que feien olor de modernitat democràtica.
Avui, renascut com a Grand Hyatt Barcelona després d’una metamorfosi de 20 milions d’euros, i ja sense nom principesc, no ha perdut el cetre d’establiment de referència, tot i que ara està repartit amb una planta hotelera molt més gran a la ciutat.
Petjada suïssa en terra catalana
Promogut per la societat City Grand Hotels SL i gestionat inicialment pel grup HUSA, el Princesa Sofia va obrir les seves portes l’estiu de 1975, aleshores “plaza del Papa Pío XII”. Anomenada així el 1951 en homenatge a Pius XII (summe pontífex entre 1939 i 1958), aquell mateix lloc havia acollit el 1952 una missa multitudinària durant el Congrés Eucarístic Internacional, un dels primers esdeveniments internacionals multitudinaris a la ciutat des de l’Exposició de 1929.
Dissenyat per l’estudi suís d’arquitectura Pfeiffer, l’edifici dominava la intersecció de l’Avinguda Diagonal amb l’exclusiu, i encara amb molt per construir, barri de Pedralbes. Les seves 515 habitacions originals comptaven amb grans finestres, més de 600, que arribaven al Mediterrani per un dels seus costats, Collserola per l’altre i l’incipient skyline. No tenia balcons, llevat de la icònica terrassa de la coberta superior. Presumia d’un spa pioner i piscines “que es podien gaudir tot l’any”.
L’indret va ser innovador fins i tot en la cuina, ja que va ser el primer hotel d’Espanya amb forns de convecció, revolucionant els seus fogons; va debutar amb quatre restaurants, inclòs el Top City a la planta 19, un dels més alts de la ciutat i un balcó privilegiat per veure néixer la Barcelona de finals de segle.
Un tall elèctric durant la nit d’inauguració el va deixar il·luminat gràcies a la seva autonomia elèctrica, com un far a la foscor: un presagi gairebé poètic del seu rol com a símbol de la Barcelona moderna que naixia allà.
L’evolució dels noms
Al llarg de 21 anys sempre va dur el mateix nom, tot i que el 1996 es va unir a IHG i s’hi va afegir un nom: InterContinental Princesa Sofia, fruint encara de l’èxit post-Jocs Olímpics de 1992, quan va allotjar delegacions del Comitè Olímpic Internacional i VIPs olímpics. L’any 2004, independitzat de la multinacional, es va rebatejar com Gran Hotel Princesa Sofia. El seu gran canvi i actualització necessària va arribar el 2017: es va executar una reforma de 60 milions d’euros orquestrada per Jordi Mestre a través de la societat Selenta, i es va canviar a Hotel Sofia, una picada d’ullet al Procés, demanant a la Casa Reial eliminar “Princesa” de la denominació setmanes després de l’1-O, al·legant que “Sofia ja no és princesa ni reina” en temps de crisi monàrquica.
L’any 2018, es va integrar a The Unbound Collection by Hyatt, i l’abril de 2024, després d’una altra injecció de 20 milions, va renéixer com a Gran Hyatt Barcelona: el primer de la marca a la ciutat, amb 465 habitacions (49 suites i un penthouse de 300 m²) i 48.500 m² reformats.
Avui, amb gestió Hyatt i com a part d’una expansió que suma 50 propietats a Espanya, el Grand Hyatt és un gran hotel internacional que té arrels catalanes: la seva plantilla de 400 persones i els proveïdors locals asseguren que l’estil de Les Corts segueixi bategant a les seves venes, tal com afirmen els seus responsables.
Celebritats, corones i futbol
El Grand Hyatt guarda moments discrets a les seves habitacions i espais comuns. La reina Sofia va pernoctar allà amb regularitat i discreció als 80. En aquella mateixa dècada, l’octubre de 1988, una altra reina, Isabel II d’Anglaterra, es va hostatjar unes hores per descansar en una suite del ritme d’una agenda intensa durant l’única visita oficial que va fer a Espanya, salpant després des del port en el iot reial Britannia. Silvia de Suècia va optar pel Sofia per al casament de la Infanta Cristina (1997); Rania de Jordània va dormir allà amb Abdal·là II per assistir a una edició del Mobile World Congress, i Carolina de Mònaco també va descansar a Diagonal / Pius XII el 1997.
La llista de celebritats i personalitats de tots els camps que han gaudit de la comoditat del lloc és tan llarga com una agenda de telèfons. No obstant això, el futbol ha estat la passió eterna de l’establiment per la seva proximitat al Camp Nou. De temps recents es recorda especialment el Clàssic del 2019, en què Barça, Reial Madrid i fins i tot l’equip arbitral van compartir el mateix sostre per, amb mesures especials de seguretat, desplaçar-se a un Camp Nou especialment tens, polític i socialment.
Princesa Sofia és un nom mític de l’hoteleria barcelonina: va regnar durant dècades i va perdre el títol 42 anys després de la seva inauguració. El nom va caure definitivament l’abril de 2024 i, tot i que avui la marca Hyatt és poderosa a nivell planetari, per a molts, aquell edifici del número 4 de la plaça de Pius XII portarà sempre el nom de la deessa grega de la saviesa… i de la mare de l’actual cap d’Estat.
