Hotel Neri: entre burgesos, bombes i economia

Al número 5 del carrer Sant Sever, un cartell metàl·lic discret anuncia que l’antiga Casa Vives forma part dels 590 Relais & Châteaux del planeta. D’aquests, 350 són a Europa, 24 a Espanya, quatre a Catalunya, i només un a Barcelona ciutat: l’Hotel Neri, protagonista del quart capítol d’Hotels amb Història i Històrias d’Hotels, sèrie que cada dos divendres publica The New Barcelona Post.

L’associació de la qual és membre l’hotel va néixer el 1941, quan Marcel i Nelly Tilloy, exartistes de music-hall francesos, van comprar un hotel rural al costat del riu Roine. Després de la guerra van visitar set establiments similars entre París i Niça i, en lloc de copiar-los, els van convocar: van crear la Route du Bonheur, vuit hotels que es recomanaven entre ells. El 1975 van adoptar el nom Relais & Châteaux; avui facturen 2.200 milions d’euros i gestionen 12.800 habitacions en 65 països sota tres regles: gastronomia excel·lent, servei impecable i personalitat pròpia.

La Casa Vives no és un palau de conte, sinó una edificació senyorial catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local. Es troba a 40 metres del Palau de la Generalitat, 25 de l’església de Sant Felip Neri i 60 de l’accés lateral a la Catedral. Ha sobreviscut deutes reials, bombes feixistes i tertúlies il·lustrades per convertir-se en hotel boutique de 22 habitacions que també obre les portes a la plaça més tranquil·la del barri Gòtic.

Dues cases i un embargament

A finals del segle XVII el solar allotjava dos habitatges modestos al límit del Call jueu. El 1728, Maria Gràcia Torres, esposa del tresorer borbònic Miguel de la Torre, les va unificar després del Decret de Nova Planta. El seu fill Marià va heretar el càrrec i un forat financer: el Reial Patrimoni va embargar la finca. El 1782 el nét la va recuperar i la va vendre al jurista Raimon Vives.

Després, Vives la va reformar entre 1783 i 1790: va instal·lar balcons més amples, una botiga a la cantonada i un voladís cap a la plaça. El 1800 es va casar en segones núpcies amb Gaietana Gualba i, a la seva mort, el 1825, la part de Sant Sever va quedar en mans de la vídua i les seves tres filles, que la van llogar durant un segle. Com a curiositat, els llogaters pagaven 1.200 reals anuals.

De seu il·lustrada a refugi després de les bombes

El 1925, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País va comprar l’immoble per 125.000 pessetes i el va convertir en la seva seu central. El principal acollia debats sobre agricultura, indústria i Renaixença. Els socis arribaven a peu des de la Rambla, pujaven l’escala noble i discutien sobre si Barcelona podia industrialitzar-se sense perdre l’ànima.

El 30 de gener de 1938, bombes llançades des d’avions Savoia-Marchetti de l’Aviazione Legionaria Italiana van caure a la plaça de Sant Felip Neri a les 9:05 del matí. Van morir 42 persones, 20 d’elles, infants de l’escola que encara existeix avui. La Casa Vives va rebre impactes laterals: dos balcons van quedar destrossats, es van obrir grans esquerdes a la façana i es van trencar tots els vidres del principal. Els socis de la Societat van escombrar les restes i van continuar reunits a partir de la setmana següent al bombardeig.

El 1958, Adolf Florensa va reconstruir la façana reutilitzant pedra de gremis enderrocats als carrers Avinyó i Ferran. Les obres, acabades el 1964, van treure a la llum cisternes romanes del segle I, sitges medievals del X i una premsa de vi del IX. Malgrat el mal estat interior, el 1974 l’Ajuntament va descartar declarar la finca en ruïna: l’informe tècnic destacava “integritat estructural i valor històric”. La Societat es va traslladar a una altra seu el 2001.

Aquí va entrar en la seva fase actual: Anima Hotels va comprar la finca per 3,2 milions d’euros, la va rehabilitar sota direcció de Damià Ribas i va obrir el juliol del 2003. El projecte va respectar el 85% de l’estructura original: un pati gòtic amb arcs ojivals, esgrafiats barrocs (potser els millor conservats de la ciutat) i bigues antigues a la vista.

El terrat, o rooftop, Roba Estesa és un espai comú amb piscina estacional de 6×3 metres. A la planta baixa hi ha una biblioteca i el restaurant “a”, que serveix cuina catalana contemporània amb producte local i té una terrassa a la plaça per enamorar-se d’aquesta part de Barcelona.

Curiositat arquitectònica: el fil de Damià Ribas

Per als amants de les curiositats que uneixen llocs aparentment sense relació, aquí va un fet: l’Hotel Neri comparteix denominador amb indrets tan dispars com un circuit de velocitat, una xarcuteria selecta i un far. La tribuna principal del Circuit de Barcelona-Catalunya a Montmeló, la reconversió de la famosa Semon en un Mercès al carrer Ganduxer i la modernització del Far de Sant Sebastià a Llafranc (que manté el seu rol de senyal marítima mentre els baixos funcionen com a restaurant) són obres de l’arquitecte Damià Ribas, el mateix estudi que uneix velocitat, comerç i llum de costa amb la mà que va restaurar aquest racó del Gòtic.

L’hotel ocupa 1.800 metres quadrats en cinc plantes. Les 22 habitacions van dels 25 als 45 metres quadrats, algunes amb terrasses i dutxes-banyeres a l’exterior. Un caprici al cor de Ciutat Vella. El 70% dels hostes són repetidors i el 40% arriben recomanats per altres Relais & Châteaux. Tot i ser un lloc molt adient per a escapades de personalitats que vulguin passar uns dies a la ciutat, no hi ha registre de celebritats verificables: la discreció és marca de la casa, com ho és la seva integració al barri d’una manera més profunda del que sembla a primera vista.

Fa dos anys aquest edifici veterà va complir 20 anys com a hotel. Anima Hotels, la societat propietaria, gestiona altres establiments a Barcelona i rodalies, com el Wittmore, també al Gòtic, un speakeasy boutique amb jardí vertical i exposicions rotatives que podria merèixer el seu propi capítol en aquesta sèrie.