Influents de la setmana maig 2025 3
EDUARDO MENDOZA
Escriptor
L'escriptor Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943) ha estat guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2025. El jurat del premi destaca la seva aportació a les lletres en l'últim mig segle, amb obres que combinen la innovació, el fet d'arribar al públic ampli i comptar amb el reconeixement internacional. Alhora, el jurat també lloa l'ús d'un llenguatge popular al costat dels "cultismes més inesperats", amb arguments que combinen el "sentit de l'humor" i una "visió desenfadada i humanista de l'existència". "És un proveïdor de felicitat per als lectors i la seva obra arriba a totes les generacions que avui es reconeixen a les seves pàgines", conclouen.
Novel·lista, dramaturg, traductor i lingüista, es va llicenciar en Dret l’any 1965 a la Universitat de Barcelona (UB) i, després de viatjar per Europa, el 1966 va obtenir una beca a Londres per estudiar Sociologia. En tornar a Barcelona, l’any 1967, va exercir l’advocacia i el 1973 es va traslladar a Nova York per treballar com a traductor de les Nacions Unides, on va viure fins al 1982. El 1983 va tornar a Barcelona i va continuar la seva carrera com a traductor simultani en organismes internacionals amb seu a Ginebra i altres ciutats. És col·laborador habitual de nombrosos mitjans de comunicació. Traduïda a diversos idiomes, l’obra d’Eduardo Mendoza està generalment ambientada a Barcelona i es va iniciar amb la publicació de la novel·la La verdad sobre el caso Savolta el 1975, considerada per la crítica com la primera novel·la de la Transició i va tenir un enorme èxit. A aquest primer èxit, s'hi van sumar després El misterio de la cripta embrujada (1979), El laberinto de las aceitunas (1982), La ciudad de los prodigios (1986), La isla inaudita (1989), Sin noticias de Gurb (1991), El año del diluvio (1992), Una comedia ligera (1996), La aventura del tocador de señoras (2001), El último trayecto de Horacio Dos (2002), Mauricio o las elecciones primarias (2006), El asombroso viaje de Pomponio Flato (2008), El enredo de la bolsa y la vida (2012), El secreto de la modelo extraviada (2015), la trilogia Las tres leyes del movimiento (El rey recibe, 2018; El negociado del yin y el yang, 2019, i Transbordo en Moscú, 2021) i Tres enigmas para la Organización (2024). A més del Premi Cervantes (2016), Mendoza ha rebut, entre altres, el Premi Planeta el 2010 per Riña de gatos i el 2015 es va convertir en el primer escriptor espanyol a rebre el Premi Kafka. També ha rebut el Premi de la Crítica el 1976 i se li ha concedit el Premi Ciutat de Barcelona (1987) per La ciudad de los prodigios, entre molts altres guardons.
BONAVENTURA CLOTET
President de la Fundació Lluita contra les Infeccions
Un any més, la gala solidària People in Red ha posat el focus en les malalties infeccioses. Amb un esdeveniment amb 800 persones, incloses múltiples personalitats del món econòmic, social i cultural, la cita ha recaptat aquest any més de 978.000 euros per a la Fundació Lluita contra les Infeccions, presidida pel doctor Bonaventura Clotet. Presentat per Sílvia Abril i Andreu Buenafuente, l'acte celebrat al MNAC va comptar amb actuacions tan variades com la de Rigoberta Bandini i la de Rufus Wainwright, a més de la Fura dels Baus. Tot amb un doble objectiu: recaptar fons per investigar aquest tipus de malalties, i conscienciar sobre la seva importància.
VIH, el covid, les infeccions de transmissió sexual i les infeccions bacterianes són només algunes de les moltes d'aquestes malalties que afecten la població; de fet, tota persona patirà almenys una infecció al llarg de la seva vida, com recorda la fundació presidida per Clotet. Doctorat en Medicina per la Universitat Autònoma el 1981, Clotet va coincidir aquell mateix any amb el primer cas de sida a Espanya, fet que va marcar la seva carrera i el va portar a especialitzar-se en VIH i en malalties infeccioses. President de la fundació des de 1992, és també director de l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa) i director territorial sobre Malalties Infeccioses a l'Àrea Metropolitana Nord de l’Institut Català de la Salut.
MONTSERRAT VILADOMIU
Vicepresidenta de la Fundació Vila Casas
La Fundació Vila Casas ha rebut la Medalla FAD, un guardó honorífic que des de 1928 entrega l’entitat Foment de les Arts i del Disseny. La junta de la FAD ha reconegut el "compromís ferm" i la "tasca incansable" de la fundació en la promoció de l’art contemporani català, que l’han consolidat com "un referent imprescindible" en el teixit cultural. La Fundació Vila Casas promou la difusió de creadors contemporanis catalans a través de quatre espais expositius a Catalunya —Espais Volart i Museu Can Framis a Barcelona; el Museu Can Mario a Palafrugell i el Museu Palau Solterra a Torroella de Montgrí—. Però, a més, l’entitat no només despunta pel seu paper en la promoció de creadors a través d’exposicions, conferències o premis, sinó que, en l’àmbit sociosanitari, també destaca per establir un diàleg entre els professionals de la sanitat i la societat.
La Fundació Vila Casas va ser creada l'any 1986 per l'empresari farmacèutic Vila Casas, amb la voluntat d’impulsar la investigació sociosanitària. Va ser a partir de l’any 1998 quan es van incorporar els àmbits artístic i de patrimoni arquitectònic a l’entitat. Amb els anys, ha estat precisament el seu vessant artístic aquell que ha adquirit més rellevància, una tasca que ara ha reconegut la Medalla FAD, però sempre sense oblidar la seva mirada cap al món sociosanitari. Montserrat Viladomiu, com a vicepresidenta de l’entitat, va recollir la medalla honorífica. Viladomiu és llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona i ha exercit com a metgessa de família durant gairebé 30 anys. Actualment és vicepresidenta de la fundació i responsable de l’Àrea de Salut de l’entitat.