Influents de la semana març 2026 1

TOP INFLUENTS DE LA SETMANA

Setmana a setmana, una selecció de tres protagonistes que han destacat en el món empresarial, social i cultural

 

MARÇ 2026

< ANTERIOR SEGÜENT >

SEGÜENT >

John Hoffman

CEO de la GSMA

Al capdavant de la GSMA des del 2012, John Hoffman és l’executiu que ha convertit el Mobile World Congress en el gran punt de trobada global de la indústria mòbil. Nord-americà, discret i pragmàtic, dirigeix la patronal que agrupa els principals operadors i companyies tecnològiques del món i que cada any situa Barcelona a l’epicentre de la innovació a escala mundial. Sota el seu lideratge, el MWC ha ampliat el seu focus des de la telefonia cap a la connectivitat 5G, la intel·ligència artificial, la ciberseguretat i la digitalització industrial, reforçant el seu paper com a termòmetre de l’economia digital. També ha pilotat moments crítics, com la cancel·lació del congrés el 2020 per la pandèmia, i la seva posterior recuperació amb xifres rècord.

En l’edició d’enguany, que ocuparà la totalitat del recinte de Gran Via de Fira de Barcelona —uns 240.000 metres quadrats— i que s’estendrà també al Talent Arena a Fira Montjuïc, es preveu acollir més de 110.000 assistents de 205 països, al voltant de 20.000 alts executius i prop de 2.900 expositors, entre els quals hi ha gegants tecnològics com Adobe, Google, Huawei o Meta.

 

Óliver Laxe

Director de cinema

Després de més de dues dècades, la catifa vermella ha tornat a desplegar-se a Barcelona en una gala dels Goya amb marcat accent català. Des de Luis Tosar i Rigoberta Bandini —presentadors d’aquesta 40a edició dels grans premis del cinema espanyol— versionant Joan Manuel Serrat per inaugurar la nit, fins a la Rumba de Barcelona de Bad Gyal o uns discursos amb un fort caràcter reivindicatiu. Però més enllà de l’espectacle, l’empremta catalana es va fer notar també en el palmarès: entre d’altres, la coproducció catalana Sirât d’Oliver Laxe es va endur sis estatuetes. So, muntatge, fotografia i altres apartats tècnics van reconèixer la potència sensorial de la proposta de Laxe, en una nit que, tanmateix, va consagrar Los Domingos com a pel·lícula de l’any. Dirigida per Alauda Ruiz de Azúa, el film es va alçar amb guardons com el de millor guió original, actriu protagonista, direcció i pel·lícula, convertint-se en la gran triomfadora de la nit. 

Tot i no endur-se els premis principals, Oliver Laxe va tornar a consolidar el seu prestigi i reafirma el seu camí cap als Oscar, on competirà a Millor Pel·lícula Internacional i Millor Son (amb primer equip íntegrament femení nominat en aquesta categoria en la història dels Premis Oscar). Nascut a París l’any 1982 i criat entre França i Galícia, Laxe va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Tot i que les seves primeres obres ja havien destacat —Todos vós sodes capitáns i O que arde—, ha estat la rave en el desert en què s’endinsa Sirât que l’ha consagrat internacionalment, amb reconeixements com el Premi del Jurat al Festival de Cannes.

 

Patricia Pozo-Rosich

Cap del Servei de Neurologia de Vall d'Hebron

La migranya és una malaltia neurològica freqüent, discapacitant i sovint invisible que no només afecta la població adulta, sinó també l’11% dels infants i adolescents. Tanmateix, les opcions de tractament preventiu en edat pediàtrica han estat tradicionalment molt limitades, fins ara. Un estudi internacional de fase 3, amb la participació de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, ha demostrat que el fàrmac fremanezumab és eficaç i segur per reduir la freqüència de la migranya en infants i adolescents. Els resultats de l’estudi, conegut com a SPACE, s’han publicat recentment a The New England Journal of Medicine, una de les revistes més prestigioses del món en l’àmbit de la medicina.

Al capdavant d’aquest avenç hi ha Patricia Pozo-Rosich, cap del Servei de Neurologia de l’hospital i investigadora del Vall d’Hebron Institut de Recerca. Sota el seu lideratge, el centre barceloní s’ha situat a l’avantguarda internacional de l’abordatge de la migranya, impulsant un canvi de paradigma cap a tractaments dirigits a mecanismes específics com el CGRP. La seva feina no només amplia les opcions terapèutiques per a una població amb poques alternatives, sinó que obre la porta a intervenir de manera precoç per evitar la cronificació de la malaltia en l’edat adulta i millorar la qualitat de vida des de la infància.