Influyentes de la semana noviembre 2025 1
Clàudia Canals
Directora general d'Avançsa
40 anys al servei de la indústria catalana. Aquesta és la fita que ha assolit Avançsa, l’entitat pública del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat que s’encarrega d’impulsar l’ecosistema empresarial de Catalunya. Des de la seva creació l’any 1985, Avançsa s’ha consolidat com a un actor clau en la consolidació de l’ecosistema empresarial català, promovent la col·laboració entre el sector públic i el privat, per proveir de finançament, però també assessorament i suport a empreses en totes les seves fases. Així, només l’any 2024 l’entitat ha gestionat una cartera valorada en 153,8 milions d’euros i ha acompanyat 19 projectes de diversos sectors, que han generat més de 3.200 llocs de treball.
Tanmateix, com ha ressaltat la directora general de l’entitat, Clàudia Canals, l’objectiu d’Avançsa no és només econòmic, sinó també social: "Avaluem els projectes no només per la seva rendibilitat, sinó també per l’ocupació de qualitat que generen, per la seva implantació arreu del territori i per la seva contribució a un model productiu més sòlid i inclusiu." La directora general també ha emfatitzat que, per primera vegada, l’entitat ha distribuït dividends a la Generalitat, el seu únic accionista, per un import de 13,5 milions. Canals (Badalona, 1977) va assumir-ne la direcció fa tres anys, després de gairebé dues dècades en l'Àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmica de CaixaBank.
Joan Manuel Sevillano
‘Managing director’ a Stoneweg Places & Experiences
El futur Museu Carmen Thyssen Barcelona ja compta amb un pla per obrir les seves portes. Serà l’any 2028 al Palau Marcet, on abans hi havia l’antic cinema Comèdia, a la cantonada del Passeig de Gràcia amb la Gran Via. El projecte es va presentar dijous davant de 200 representants del món empresarial, cultural i institucional de Barcelona, que van poder conèixer les característiques del projecte i reflexionar sobre el paper de la cultura en la Barcelona del futur. La persona que va explicar les característiques del nou equipament cultural va ser Juan Manuel Sevillano, una de les persones que ha orquestrat el futur museu.
A la sessió, a l’auditori de La Pedrera, hi van participar també el president de Barcelona Global, Ramon Agenjo; el president de l’Associació d’Amics del Passeig de Gràcia, Lluís Sans, i Joan Manuel Sevillano, ‘managing director’ de Stoneweg Places & Experiences, la divisió del fons d’inversió dedicada a la cultura, l’educació i l’entreteniment. Sevillano va recordar com Barcelona, entre mitjans del segle XIX i l’Exposició Internacional de 1929, va viure una etapa d’audàcia i obertura al món que la va transformar per sempre. "Barcelona necessita recuperar aquell esperit que la va convertir en la Barcelona dels prodigis. El Museu Carmen Thyssen Barcelona ho explicarà a través dels artistes d'aquella època gloriosa per l'art a Catalunya", va afirmar.
Eudald Carbonel
Arqueòleg
El prehistoriador i arqueòleg Eudald Carbonell ha vist reconeguda la seva trajectòria amb el Premi d’Honor de la Història. Carbonell va recollir el guardó en una gala organitzada per Sàpiens i Abacus al Petit Palau del Palau de la Música, en la qual també van ser reconegudes figures com la de Neus Moran, per la seva recerca ‘L’Espoli General’, i Antoni Veciana, per la novel·la ‘Dolça a la Torre de Fang’, entre d’altres. En la quarta edició de la Nit de la Història, el jurat ha distingit Eudald Carbonell amb el guardó més rellevant de la gala per la seva "aportació decisiva al coneixement dels orígens humans, la seva tasca divulgadora i el compromís amb una visió humanista i crítica de la ciència i de la societat".
Cofundador i codirector dels jaciments d’Atapuerca —reconeguts com a Patrimoni Mundial de la Humanitat—, Carbonell suma aquest reconeixement a altres homenatges que ha anat acumulant durant la seva trajectòria, com el Premi Nacional de Cultura el 2009. Professor durant 34 anys fins que es va jubilar el 2022 a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Carbonell va ser impulsor de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes). Durant la seva àmplia trajectòria, ha combinat la recerca de camp en els cinc continents amb aquesta activitat acadèmica i també divulgadora per apropar la prehistòria a la ciutadania, mirant cap al passat per posar el focus en la reflexió del futur de l’espècie humana.