Rosalía

Cantant

Rosalía digué: "Que existeixi la llum". I la llum va existir. Aquest és el miracle que ha creat la cantant amb el seu quart àlbum: Lux (llum en llatí), que, des de la seva estrena, sembla haver eclipsat qualsevol altre llançament musical dels últims temps, amb elogis continus de la crítica nacional i internacional. Una aposta arriscada i introspectiva, amb un total de 18 cançons en què l’artista s’allunya dels ritmes urbans de Motomami (2022) i aposta per una simfonia experimental, on les melodies clàssiques i la veu lírica, en certes cançons fins i tot operística, es barregen amb l’electrònica o el flamenc que tant ha influït en la seva carrera, especialment amb El Mal Querer (2018).
Un disc cantat a múltiples veus, des de Björk fins a Sílvia Pérez Cruz o Estrella Morente –acompanyades per una sublim London Symphony Orchestra i els cors de Cambra del Palau de la Música Catalana i de l’Escolania de Montserrat– i també en múltiples llengües, amb un total de 13 idiomes entrellaçats, que van des del català fins a l’hebreu o el japonès. I amb un protagonista principal: Déu. Així, la iconografia religiosa és omnipresent durant tot l’àlbum, amb una Rosalía mística que explora i verbalitza musicalment la seva relació amb el món diví. Un àlbum en què Rosalía Vila Tobella (Sant Esteve Sesrovires, 1992) demostra una profunda formació clàssica, adquirida entre el Taller de Músics i l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).