La inversió en startups de salut salta per primera vegada la barrera dels 500 milions

L’ecosistema de ciències de la vida i la salut de Catalunya continua estenent-se i batent els seus propis rècords. El sector ha tancat 2025 amb un màxim històric de 517 milions d’euros d’inversió en startups i scaleups, i una activitat científica i clínica que reafirma el posicionament de Catalunya com a hub internacional, amb Barcelona al capdavant.

Aquest rècord en inversió va acompanyat d’un altre rècord: el de la facturació, que supera els 48.690 milions d’euros. I no sols creix la inversió i la facturació, sinó també les empreses que dinamitzen el sector: ja són més de 1.650, un 8% més que l’any anterior, que conformen un sector en el qual destaquen també les 94 institucions que investiguen des de Catalunya.

Aquestes empreses —pimes en un 90%— es concentren sobretot entorn de Barcelona, on se situen el 93% de les companyies del sector, en una xifra que es descentralitza tímidament, com han destacat Robert Fabregat, director general de Biocat, i Silvia Labé, directora del nou informe de la BioRegió de Catalunya, elaborat per Biocat. A través d’aquestes empreses, el sector health i life science representa el 7,6% del PIB català, i se situa com a tercera activitat econòmica a Catalunya en termes d’ocupació: supera els 306.000 llocs de treball, un 7,3% de la població ocupada.

A més, Catalunya “ha recuperat la primera posició a Espanya en exportacions de productes sanitaris”, amb 9.165 milions d’euros, pràcticament la meitat del total d’Espanya (el 45%). Les empreses catalanes es dirigeixen sobretot a Suïssa, Alemanya, França i els Estats Units. Però Catalunya no només va cap a fora, sinó que ha rebut una inversió estrangera directa de 2.382 milions d’euros entre 2021 i 2025, amb l’operació d’AstraZeneca al capdavant. Actualment, Catalunya és seu de més de 30 hubs tecnològics vinculats a la salut, d’entre el total de 200 que operen en el territori.

Any sense precedents

La inversió de 517 milions d’euros captada per startups i scaleups representa una fita sense precedents, amb un augment d’un considerable 43% respecte a 2024, i un 7% per sobre del màxim que es va aconseguir en 2022. Entre aquesta inversió, el capital de risc va continuar exercint de motor principal, amb 327 milions d’euros, amb un paper destacat per a les megarrondes: les cinc més grans han concentrat el 47% del total, com destaca Labé. La ronda de 118 milions d’SpliceBio, la de DeepUll de 50 milions i la de Qida, de 37 milions més, figuren entre les més destacades de l’any passat.

A més del capital de risc, el finançament públic competitiu ha sumat 124 milions d’euros en subvencions, impulsades principalment per fons europeus. El sector també es va nodrir de finançament via deute per a startups (31 milions) i del mercat borsari (30 milions), mentre que les opcions de crowdequity van retrocedir a 3,8 milions. Tot això per alimentar un ecosistema que ara compta amb 464 startups i 168 spin-offs creades des de 2016.

Aquí, el subsector també importa. L’àmbit biotec es va emportar el 68% del total d’inversió, amb 347 milions —potenciats amb la megarronda d’SpliceBio—, mentre que el tecmed va captar 92 milions, i el digital health va repuntar fins als 71 milions. En aquest panorama inversor, destaca també el paper d’actors de més enllà de la frontera: el 82% del capital de risc captat va incorporar la participació d’inversors internacionals.

Per nodrir tot aquest ecosistema, no només fan falta recursos, sinó també talent. Una part d’aquest arriba des de l’estranger, però una altra sorgeix del mateix ecosistema: Catalunya registra 26.000 titulats anuals en branques científiques i més de 18.000 professionals de la recerca. No obstant això, com destaca Fabregat, continuen faltant professionals per a cobrir tot l’ecosistema: “Falta talent; sempre faltarà talent”.

Després de la maduresa, més impacte

Així, l’ecosistema d’innovació avança en una fase de maduresa, captant més inversió privada i reforçant el lideratge científic i en recerca clínica. “El repte, ara, és continuar escalant perquè aquests avanços es tradueixin en més innovació adoptada en el sistema de salut i en més impacte per a pacients i societat”, destaca Fabregat.

En aquest repte, la clau és la transferència de coneixement. Com destaca Labé, “s’estan creant fons de tech transfer que impulsaran la creació de spin-offs i la inversió”. No obstant això, coincideixen a veure molt de marge de millora en aquesta transferència de coneixement, un diagnòstic compartit per múltiples actors de l’ecosistema.

Davant aquest diagnòstic compartit, alguns aposten per fer un pas endavant, com va fer el president de Leitat, Ramon Pastor, en una entrevista: teixir complicitats que desemboquin en un procés de reordenació de l’ecosistema per facilitar aquesta transferència de coneixement. En aquest sentit, Fabregat defensa que “es requereixen aliances i assumir esforços” per cohesionar un ecosistema en el qual ara existeix una “fragmentació” que dificulta que les innovacions de l’àmbit de la recerca arribin al mercat. Davant la diagnosi compartida, assenyala alguns punts a tractar: restar rigidesa a les universitats per a l’impuls de spin-offs i aixecar més recursos en estadis inicials que permetin fer aquest primer salt, juntament amb altres elements més immaterials, especialment, un: “Perdre la por de fallar, i atrevir-se”.