La inversió en ‘startups’ de salut torna a créixer i se situa en els gairebé 350 milions

La inversió captada per les startups de salut de Catalunya torna a créixer, resistint la desacceleració global i un context geopolític cada vegada més fràgil. Després de disparar-se el 2022, quan va arribar a la xifra rècord de 445 milions d’euros, i frenar-se el 2023, quan va caure fins als 220 milions d’euros, el sector s’ha recuperat i ha captat 347 milions d’euros el 2024, un 55% més en comparació amb l’any passat.

Com va passar amb el màxim històric de fa dos anys, el creixement s’ha sustentat en grans rondes de finançament, amb el protagonisme de la megarronda de 110 milions d’euros d’Impress, també un dels principals responsables del màxim històric del 2022, quan va captar 122 milions d’euros, i les operacions d’Inbrain Neuroelectronics, que ha aconseguit més de 46 milions d’euros, i d’Heura, amb 40 milions d’euros. Des de la pandèmia, les empreses emergents de les ciències de la vida i la salut s’han consolidat per sobre de la barrera dels 200 milions d’euros d’inversió captada.

Un dinamisme en les primeres etapes de les companyies que s’acompanya per la maduresa de la resta de la cadena de valor. Segons l’informe que anualment elabora Biocat, unes 1.500 empreses i un centenar d’institucions de recerca formen part del sector salut, de les quals 470 són startups i, d’aquestes, més de 120 són spinoffs de centres de recerca. Amb una aportació del 7,6% del PIB català, facturen gairebé 45.000 milions d’euros, amb un important pes de les farmacèutiques (uns 12.000 milions), i ocupen més de 281.000 treballadors, xifres rècord corresponents a l’exercici 2023.

El capital de risc ha estat el principal motor de la inversió captada per les startups catalanes. Dels gairebé 350 milions d’euros obtinguts, un 80% prové del capital de risc, que ha participat en una quarantena de rondes amb 278 milions d’euros i que cada vegada compta amb més firmes internacionals —el 2020 eren unes 60 i ara ja són més de 150—. Molt lluny, es col·loquen les subvencions, amb 56 milions d’euros, el crowdequity, amb 10 milions d’euros, i, finalment, el mercat borsari, amb 2,4 milions d’euros.

A més de les rondes, amb cada vegada més tiquets d’entre quatre i 50 milions d’euros, s’han produït una desena de vendes de companyies locals. Entre elles, la compra per part de Gilead Sciences de la vacuna experimental del VIH d’Aelix Therapeutics o la venda de la divisió de complements alimentaris de Ferrer. En el cas de les compres, Palex Medical ha protagonitzat quatre adquisicions, entre elles, la belga Duomed, i Uriach s’ha fet amb dues companyies, Pascoe i Bebegel.

Quant a la inversió estrangera, s’han atret un total de 542 milions d’euros, molt per sota dels més de 1.000 milions d’euros de fa un any, però, en tots dos casos, protagonitzat pel desemborsament protagonitzat per AstraZeneca i el seu hub d’innovació global. Galderma, Towa i Qiagen han estat altres multinacionals que han apostat per Catalunya, caracteritzada per aportar més de 15.000 nous graduats cada any en ciències i tecnologies, i per comptar amb 12.000 investigadors. Des del 2020, s’ha captat més de 2.100 milions d’euros d’inversió estrangera i s’han instal·lat més de 20 hubs digitals i d’excel·lència en salut, com els d’Alliance Healthcare, Bayer, Boehringer Ingelheim o Oracle.