Jesús Carrasco guanya el Premi Biblioteca Breve reivindicant “el que està a l’abast”

Jesús Carrasco (Olivenza, 1972) posa en valor un element tan quotidià que pot ser que fins i tot tothom oblidi la seva importància. Després de la història familiar Llévame a casa (2021), l’escriptor de Badajoz reivindica en la seva última novel·la les mans, amb qui té “una experiència feliç, recreativa i emancipadora” i a qui podria dedicar-li una dotzena de llibres. “Si alguna cosa no m’avorreix o no em cansa és treballar amb les mans. Les mans i el treball manual sempre han estat presents a la meva família”, sosté Carrasco, recordant com el seu pare li va donar un martell perquè aprengués a fer-lo servir quan era un nen o com es guanyava un sou extra enquadernant llibres per mantenir la família.

De moment, Elogio de las manos li ha servit per guanyar el Premi Biblioteca Breve, dotat amb 30.000 euros i lliurat aquest dilluns al Museu Marítim de Barcelona per l’editorial Seix Barral. Carrasco s’ha imposat per unanimitat entre gairebé 800 manuscrits, amb un pes important dels procedents del continent americà. “És una novel·la curativa i lluminosa”, defensa el jurat, format pel llibreter Rafael Arias, el poeta Pere Gimferrer, la filòloga Lola Pons, l’escriptora i última guanyadora del guardó literari, Rosario Villajos, i la directora editorial de Seix Barral, Elena Ramírez. “Una gran obra i no només un bon llibre”, subratlla Ramírez, qui s’ha encarregat d’explicar una anècdota que defineix a Carrasco: quan el van trucar per comunicar-li que havia guanyat, precisament, estava pintant la paret del lavabo, “continua treballant amb les mans”.

Carrasco, autor també d’Intemperie (2013), traduïda a 28 idiomes, i La tierra que pisamos (2016), no només posa les mans a on els correspon, sinó que també articula una defensa del que realment importa, “el que està a l’abast”, prescindint de grans paraules o impactants trames, com ja va fer en novel·les prèvies, sosté la directora editorial de Seix Barral. “És la història d’una família que habita una casa que serà derruïda”, resumeix Carrasco, un punt de partida domèstic que li podria passar a qualsevol a partir del qual defensa el que és petit, en uns temps on “tot està fragmentat i va a una velocitat extraordinària, i l’important sembla que està en un altre lloc”.

L’escriptor creu que és “en aquest espai pròxim on succeeixen les coses decisives”, malgrat que moltes vegades sigui menystingut, per això, ell no es complica i ho encaixa tot en una casa d’un petit poble del sud, on els membres d’una família es fan seu l’habitatge, el senten i el treballen amb les seves mans, tot i saber que té un altre propietari i un dia serà derrocat per construir apartaments turístics. Una trama que, a més, se situa a l’Espanya Buidada, on la majoria de les cases del poble estan deshabitades per la falta d’oportunitats i serveis. Tampoc s’oblida de l’humor, arribant a comparar a un dels seus personatges amb el Quixot.

“La casa caurà igual que la vida acaba”, remarca l’autor, qui ha reconegut que es tracta de la seva novel·la més personal, però amb una intimitat codificada perquè només la pugui entendre el seu entorn. Encara que va començar amb una intenció assagística, Carrasco es va acabar sentint més còmode movent-se cap al seu espai natural, la ficció, i canviant algun nom, amb referents com La meva família i altres animals de Gerald Durrell, Hamnet de Maggie O’Farrell o Les petites virtuts de Natalia Ginzburg. “Aquesta és la novel·la de la vida del Jesús, una novel·la essencial i escrita des del cor, on s’explica la seva manera d’entendre l’escriptura i la vida”, indica Ramírez. I, el més important, recalca l’editora, és una història que “arriba al lector i fa sentir bé” i entren ganes de regalar-la. Elogio de las manos es publicarà el proper 6 de març.