La nova gran cruïlla cultural

L’antic cinema Comèdia, a la cantonada Llobregat-muntanya de la cruïlla de la Gran Via amb el passeig de Gràcia, es convertirà en un futur proper en el Museu Carmen Thyssen, on s’exposarà la col·lecció privada de la baronessa i on tindran lloc, també, altres esdeveniments culturals. De moment, el projecte ja ha entrat a l’Ajuntament de Barcelona en espera de la seva revisió definitiva i la votació al ple, després d’un debat que promet. 

El museu s’erigirà en un punt de gran transcendència per la seva centralitat. Es tracta de la cruïlla més important de l’Eixample, en què precisament s’està estudiant instal·lar el monument a Ildefons Cerdà, un deute centenari amb un enginyer que canvià per sempre l’urbanisme de Barcelona però que ha patit un ostracisme perquè la burgesia d’aquesta ciutat va sentir com una gran agressió que el seu projecte fos imposat a mitjans del segle XIX i es descartés el d’Antoni Rovira i Trias, més clàssic, radial, a l’estil del de París i que va guanyar el concurs convocat per l’ajuntament. El de Cerdà era més revolucionari, higienista i de llarg recorregut per a una ciutat que s’havia lliurat per fi de l’opressió de les muralles i conquistaria el pla i el món. 

Tot i que el temps ha donat la raó a l’enginyer de Centelles i avui l’Eixample és una de les grans senyes d’identitat de Barcelona al món, la societat civil de l’època ho va viure molt malament. Fins i tot un arquitecte del prestigi de Puig i Cadafalch va arribar a dir que el disseny en quadrícula i amplis carrers perpendiculars estava pensat per a la repressió, pel bon funcionament de les metralladores. El càstig va ser que Cerdà no tingui avui dia encara un monument que el recordi. Ara, per fi, sembla que es solucionarà. 

“Van ser els anys d’or del modernisme que tantes obres immortals va deixar molt a prop precisament del Comèdia”

L’homenatge a Cerdà conviurà amb el Museu Carmen Thyssen, i la veritat és que tot encaixarà, perquè el relat de la col·lecció que albergarà coincidirà amb l’època en què es va desenvolupar l’Eixample. Les obres que s’exposaran abastaran un període entre l’enderrocament de les muralles i els anys 20 del segle passat, moment d’una gran explosió creativa, cultural, arquitectònica i industrial. Van ser els anys d’or del modernisme que tantes obres immortals va deixar molt a prop precisament del Comèdia, en un passeig de Gràcia on les grans famílies competien per tenir el millor i més espectacular edifici. La Pedrera, la Casa Batlló, la Casa Amatller, la Lleó Morera, la illa de la discòrdia, Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch. 

Abans que cinema, el Comèdia va ser el Palau Marcet, la residència de l’empresari i polític Frederic Marcet, que el va fer erigir entre el 1887 i el 1890. Va estar habitat fins a la seva mort el 1935. Llavors, l’emprenedor Josep Maria Padró va proposar convertir-lo en teatre, però la guerra civil va ajornar la seva obertura fins el 1941. Per aixecar el teló s’escollí l’obra Aves y pájaros, de Jacinto Benavente. 

La crisi del sector teatral el va reconvertir en cinema a finals de la dècada del 1950. I l’abril del 1960, a la nova pantalla, es va projectar el thriller Un grito en la niebla, protagonitzada per la llavors gran estrella Doris Day. Anys després, el cinema es va acollir al nou model de les multisales. Primer tres, i després, cinc, que encara segueixen dins, amb les butaques i els projectors intactes. El cinema va tancar definitivament el 2024. 

Han passat anys i diferents reformes. Del palau original no en queda res. Ni del teatre. La reconversió en multicinema es va emportar tot l’interior. Només va quedar la façana. Almenys, es van restaurar les cobertes, reposant les teules en forma d’escates segons les del Palau Marcet. Ara, a l’interior només resisteixen els vestigis de l’històric cinema Comèdia. Encara, a la porta principal s’anuncien Los juegos del hambre i A fuego lento, unes de les últimes pel·lícules exhibides. També es mantenen tres dels quatre comerços que es van instal·lar als baixos. Un, que era una sabateria, va tancar ja fa un temps per no tornar a obrir. La resta tancarà quan vencin els contractes de lloguer respectius. 

El fons Stoneweg és el nou propietari i el que en gestiona la reconversió en museu. Estan especialitzats en operacions culturals. Són els responsables que el Palau Martorell, al carrer Ample, sigui ara un centre d’exposicions on avui es pot contemplar una mostra de quadres de Sorolla. També té en marxa convertir l’antiga fàbrica Godó i Trias, a L’Hospitalet, en un equipament cultural. 

Entre les obres que es podran admirar al futur museu, hi haurà llenços de Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir i Isidre Nonell. Un nou edifici emergirà darrere de la façana de l’antic cinema i palau. La intenció dels arquitectes és que es confongui amb el cel. Dins s’organitzaran les exposicions temporals. Una llibreria, una botiga d´art i un restaurant interior completaran l´oferta. 

El Museu Carmen Thyssen arribarà en un moment en què els museus de la ciutat estan escrivint un nou capítol. El MNAC i el Macba s’ampliaran, i la Fundació Miró, davant la impossibilitat de créixer, reobrirà el Jardí dels Xiprers. Serà el primer museu amb refugi climàtic en el recorregut expositiu. 

La cruïlla de Gran Via amb passeig de Gràcia adquirirà aviat una nova notorietat. El Museu Carmen Thyssen, el monument a Cerdà i alguna altra possible sorpresa el convertiran en quelcom més que un conjunt de quatre semàfors de pas amb molt poc interès, que és el que és ara.