Els líders han de ser girafes. Sí, ho heu llegit bé: persones amb mirada llarga i atenció, bones relacions amb tothom, que no dormin massa i que tinguin el cor molt gran. El lideratge de les girafes que tant ens recorda a l’Hospital Sant Joan de Déu té també molt a veure amb la lletra C, i això vol dir causa, coneixement, compassió, compromís i col·laboració. “Els líders girafes han d’inspirar i construir narratives que generin compromís amb l’equip i la societat. Jo encara tinc més somnis que records”, assegura Manel del Castillo, director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu i president del comitè d’experts Cairos per reformar el sistema sanitari, en una nova sessió del cicle True Leaders, organitzat pel The New Barcelona Post i EY per conèixer de primera mà els diferents líders empresarials i els seus casos d’èxit en un entorn exclusiu amb empresaris, alts directius i emprenedors.
Manel del Castillo és metge especialista en medicina familiar i comunitària, va fer un màster en gestió d’empresa pública a Esade. “Soc gestor, però no he deixat mai de ser metge”, recorda després d’haver ocupat diferents càrrecs directius i haver rebut tota mena de reconeixements. Va ser també president de la Fundació Factor Humà, des d’on continua reivindicant la importància de l’organització conscient, la persona plena i el millor món possible. El director de Sant Joan de Déu és un apassionat de la història, la gestió i l’humanisme. La seva raó de ser és l’hospitalitat, alhora que el seu propòsit és cuidar de forma humanista a persones vulnerables (famílies o nens malalts) per contribuir a crear una societat més justa. “No estem aquí per acceptar allò que no es pot canviar, sinó per canviar allò que no es pot acceptar”, insisteix. Per donar-vos només una primera dada per a l’esperança, a Sant Joan de Déu es curen més d’un 80% de nens amb càncer i des de l’hospital lluiten, nit i dia, per apropar-se cada cop més a la fita del 100%.
La història de l’Hospital Sant Joan de Déu recorda a la de l’au fènix que sap renéixer de les seves pròpies cendres. El seu model de transformació com a centre privat que forma part de la xarxa d’utilització pública s’estudia com a cas d’èxit a l’IESE i des de finals del segle XIX ha hagut d’afrontar reptes de viabilitat i identitat, així com la crisi econòmica del 2008 que, segons Manel del Castillo, va ser “la tempesta perfecta”, amb retallades, menys plantilla, menys llits i menys pacients, acompanyat també d’un descens continuat de la natalitat a Catalunya. Ara bé, el lideratge girafa implica tenir mirada llarga i és per això que, una dècada enrere, va prendre la decisió de convertir-se en un hospital internacional malgrat la complexa situació econòmica, i explorar així noves vies d’ingressos, en comptes de limitar-se a reduir despeses.
De fet, el primer viatge internacional que van fer des de l’hospital va ser als Emirats, durant el febrer de 2013. Anys després, se’ls hi va proposar presentar-se a un concurs públic que van guanyar per tal de rebre pacients internacionals. El director de Sant Joan de Déu recorda com si fos ahir les paraules que li va dir el sotssecretari d’Emirats a l’ambaixada de Madrid durant l’any 2018: “No heu guanyat perquè sigueu els millors, sinó per la dignitat amb què tracteu les famílies”.
Parafrasejant a Nelson Mandela, la millor manera d’arribar a l’ànima d’una societat és segurament veure com tracta els seus infants. A Sant Joan de Déu tenen molt clar que els nens han d’estar sempre amb els pares, han de poder jugar i en la mesura del possible no tenir dolor, alhora que s’han de crear espais que s’adaptin als infants i aconseguir personalitzar totes les seves necessitats. Explica Manel del Castillo que “els nens mai obliden una hospitalització, hem d’intentar que sigui una experiència positiva i d’aprenentatge dintre del possible”.
L’Hospital Sant Joan de Déu fa la meitat de l’activitat pediàtrica de Catalunya, és el centre més gran d’Espanya i es troba dins el top 3 d’Europa, només superat pel Bambino Gesú de Roma i el Necker de París. Diuen que el número en pediatria és clau i que per tenir expertise, s’ha de tenir molts números. Per afegir-hi només algunes xifres d’estricta actualitat, Sant Joan de Déu compta amb més de 370 llits, 3.500 professionals, més de 55.000 actes assistencials i un pressupost que ronda els 400 milions d’euros, dels quals un 10% correspon a facturació no pública. En un dia tan normal com avui té fins a 140 pacients internacionals en tractament de gairebé un centenar de països diferents. “Som una organització herbívora. La nostra forma de competir i de diferenciar-nos és l’humanisme i la satisfacció dels pacients”, insisteix.
La darrera crisi de Sant Joan de Déu és la de la complexitat. “Els déus castiguen els humans concedint-los els seus desitjos: nosaltres volíem ser un hospital complex i ho hem aconseguit”, explica Manel del Castillo. Tant és així que han passat de 6.000 a més de 33.000 infants amb malalties minoritàries i altament complexes a través de la medicina de precisió. “Hem de treballar el càncer o les malalties rares d’una forma diferent. La medicina de precisió no és tractar tumors, sinó tractar millor els malalts”, assegura. D’aquí emergeixen projectes com el Pediatric Cancer Center Barcelona o Únicas, amb un espai de 13.300 metres quadrats i un pressupost de 59 milions d’euros, amb una donació de la Fundació d’Amancio Ortega.
Les millors societats són les que millor cuiden els seus vulnerables. El llibre de Jim Collins i Jerry Porras titulat Built to Last analitza la importància dels hàbits per a l’èxit i el llegat de les companyies amb visió que perduren al llarg del temps gràcies als seus professionals i els seus valors. Així doncs, l’Hospital Sant Joan de Déu no es pot entendre sense la seva cultura empresarial amb professionals de gran compromís i compassió també coneguda com “empatia en acció”. “Segur que quan em jubili, em donaran una placa i espero que hi posi: No ho va espatllar”, explica Manel del Castillo entre riures del públic.
Tornem als orígens: quina és la clau de l’èxit, la resiliència i la supervivència de Sant Joan de Déu que va tenir com a primera llavor un hospital de beneficència nascut l’any 1867 per a nens amb pòlio i tuberculosi? Ras i curt: “Els bons professionals i ser fidels als valors. S’ha de canviar tot, menys allò que és nuclear.” En aquest sentit, l’Hospital Sant Joan de Déu ha crescut per millorar el què sense oblidar el com, i ho ha fet oferint teràpies innovadores i tractaments orientats a malalties rares sense deixar de pensar, en cap moment, en els infants com a centre de tot perquè “no hi ha res més vulnerable que una família amb un nen greument malalt”.
Hi ha qui diu que aprendre de les dificultats és un gran art i que quan proves moltes coses, has de ser capaç de rectificar. De fet, Manel del Castillo assegura que aquesta és una de les grans qualitats que Amancio Ortega li ha posat més en valor, tot recordant de nou que la girafa neix caient i s’aixeca molt de pressa. A tall d’exemple, el director de l’Hospital Sant Joan de Déu recorda l’error que van cometre amb la campanya de captació del Cancer Pediatric Center. “Volíem captar 30 milions d’euros, Leo Messi ens va donar el seu suport i un teòric expert ens va dir que amb els milions de seguidors que tenia només havíem de pensar a què dedicar els diners sobrants”, recorda. Res més lluny de la realitat. Es va presentar la campanya al Camp Nou, amb Leo Messi i tots els mitjans d’arreu del món en van fer difusió, però la primera nit es van recaptar només 28.000 euros. “Vam muntar una campanya basant-nos en les microdonacions i ens vam equivocar. Els likes no són euros. Havíem d’anar a buscar els grans donants. Aquest error m’hagués pogut costar el càrrec i el prestigi internacional”, afegeix. Afortunadament, van parlar amb diferents alts directius i van aconseguir captar 30 milions d’euros en un any i mig. No es tracta de no caure mai, sinó d’aixecar-se el més ràpid possible.
Una faceta potser més desconeguda de Manel del Castillo és la seva presidència al capdavant del comitè Cairos creat per la Conselleria de Salut per reformar el sistema sanitari. En mitologia grega, Kairós és el deu de l’oportunitat i en actualitat catalana, vol dir comitè d’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa i Sostenibilitat del Sistema de Salut. En una conversa que vam tenir fa anys amb Manel del Castillo, alertava que sovint tenim por de perdre allò que ja tenim i que havíem perdut l’esperit reformista dels anys 80 de la mateixa manera que teníem por de reformar el sistema sanitari. Casualitat o no, el destí li ha brindat l’oportunitat de liderar aquesta reforma almenys des de la perspectiva d’un nou comitè i el cert és que la Generalitat ja ha aprovat un acord per donar cobertura formal a la reforma de la primària.
Tot i això, Manel del Castillo alerta que “el sistema sanitari, que és un pilar del model de benestar, està en risc a l’hora de perdre la legitimitat, la confiança i la sostenibilitat social. No competeix i té un greu problema d’accessibilitat”. Hi ha un parell de dades que haurien de fer reflexionar a més d’un: el 49,9% dels ciutadans de Barcelona que tenen una doble assegurança o els gairebé set anys de llista d’espera quirúrgica que hi ha Mallorca. En el cas de Catalunya, el diagnòstic apunta sobretot a l’excés de burocràcia i a la falta de productivitat del sistema sanitari. “S’han fet 51 informes i propostes de reforma en els últims 30 anys. Des de Cairos no farem el número 52, sinó que intentarem reciclar tot allò que ja s’ha fet i executar-ho. Estem aconseguint generar aquest sentit de la urgència”, apunta. Vivir es urgente, que cantava Pau Donés.
“L’estat del benestar és un gran invent, però pot desaparèixer i de ser així ens convertiríem en una societat molt més individualista”
Ull també amb aquest parell de dades: la taxa de pobresa dels majors de 65 anys és el doble que la taxa mitjana de la població i el 50% de la despesa sanitària es fa durant els últims sis mesos de vida. La sanitat com l’estat del benestar són sobretot una qüestió de confiança. Manel del Castillo aprofundeix en el problema de la motoserra de Javier Miley o Elon Musk com a degradació d’allò que és públic i aquell vell pensament propi dels “damnificats del sistema” que defensen que el millor lloc per als diners és la butxaca de cadascú. “L’estat del benestar és un gran invent, però pot desaparèixer i de ser així ens convertiríem en una societat molt més individualista. El sistema s’ha de reformar”, etziba.
La cloenda d’aquesta nova sessió del cicle True Leaders va ser a càrrec de l’empresari Antoni Esteve, fundador d’Adsalutem Institut del Son i president de la Fundació Factor Humà: “El Manel fa fàcil allò que és molt difícil. Té la capacitat de visionar, contagiar i atraure altres persones. Deixaràs Sant Joan de Déu en la millor situació possible per aquells que ho hagin de continuar. Estàs creant futur amb èxit”.
De moment, però, Manel del Castillo continua tenint més somnis que records.
