La modernitat a uns tinglados de 1965

Ja s’ha col·locat la primera pedra. O, millor dit, una urna simbòlica carregada d’objectes que evoquen el passat recent del port i algunes fites de l’última dècada. Amb aquest gest, el Port de Barcelona marca un nou moment clau en la seva transformació cap a un futur més innovador i sostenible. La col·locació de la primera pedra dona el tret de sortida al Blue Tech Port, un projecte que revitalitzarà els històrics tinglados de Sant Bertran i convertirà una antiga zona portuària en desús en un pol d’atracció tecnològica vinculat a l’economia blava.

L’acte, presidit per l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; la consellera de Territori, Sílvia Paneque; el president de Puertos del Estado, Gustavo Santana; i el del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, s’ha celebrat simbòlicament a l’interior d’un dels sis enormes tinglados-hangar avui buits. Un escenari escollit per transmetre, de manera molt visual, l’escala i l’ambició de la intervenció.

Els tinglados de Sant Bertran, construïts entre 1965 i 1966, han estat testimonis de l’evolució del port durant dècades. Dissenyats originalment per a l’emmagatzematge i la logística portuària, van anar quedant obsolets amb l’avenç tecnològic i els canvis en les dinàmiques comercials. Els seus últims ocupants van ser la societat Mooring d’amarradors i l’empresa Sal Costa, dues activitats ja desaparegudes del moll. Lluny d’optar pel seu enderroc, com es va fer en el seu moment amb el gran edifici frigorífic d’Interfrisa al mateix moll, el projecte aposta per la reutilització i la modernització d’aquestes estructures, en línia amb els principis de l’economia circular.

Amb una inversió que s’acostarà als 60 milions d’euros i les obres adjudicades a COMSA i VOPI4, els 25.000 metres quadrats dels tinglados es transformaran en un gran hub d’innovació dedicat a l’economia blava. L’execució, prevista en un termini de 28 mesos, permetrà que el Blue Tech Port estigui operatiu el 2028 i aspira a convertir-se en un dels referents europeus en tecnologies sostenibles vinculades a l’àmbit marítim. Segons les previsions, el complex podrà acollir fins a 2.500 professionals.

Què passarà?

Però, què és exactament el Blue Tech Port? Impulsat pel Port de Barcelona en col·laboració amb Tech Barcelona i desenvolupat ara juntament amb World Trade Center Barcelona (l’empresa conjunta del port i FCC), el projecte s’ha concebut com un ecosistema per a startups, scaleups, acceleradores i institucions especialitzades en innovació blava. Als tinglados s’hi desenvoluparan solucions tecnològiques per a sectors tradicionals com la pesca, el transport marítim o la logística portuària, amb un focus clar en la sostenibilitat: energies renovables marines, sistemes de monitoratge ambiental, digitalització i intel·ligència artificial aplicada a la gestió portuària.

El Blue Tech Port, però, no serà només un edifici. La seva ambició és ser l’epicentre d’un ecosistema que desbordi els límits del moll de Sant Bertran i converteixi el conjunt del port en un gran banc de proves. De fet, algunes de les empreses ja instal·lades estan testant prototips i solucions en condicions reals, utilitzant trams habilitats del moll Barcelona Nord, on fins fa pocs mesos atracaven els creuers més petits. Un model de sandbox portuari que s’anirà escalant progressivament a la resta del recinte.

En la seva fase embrionària, iniciada al Pier01 del Palau de Mar, al costat del Museu d’Història de Catalunya, el Blue Tech Port va arrencar amb un grapat d’empreses emergents. Avui ja són 25 les companyies que formen part d’aquest ecosistema, fomentant sinergies i col·laboracions orientades a la transició ecològica. La seva futura ubicació, entre el límit urbà de Barcelona, el port i la muntanya de Montjuïc, no és casual: el projecte busca reforçar la connexió entre la ciutat i el seu litoral, integrant-se amb la futura ampliació del Moll de la Fusta i obrint una mica més el recinte portuari a la ciutadania.

El que es pretén és la “humanització” d’aquesta zona. Allò que fins ara era un enclavament funcional, tancat i eminentment industrial es convertirà en un espai més permeable, amb zones verdes, àrees de trobada i una programació oberta al públic. Oficines col·laboratives, laboratoris d’R+D i espais de networking conviuran amb l’activitat portuària, generant ocupació qualificada, atraient inversió internacional i consolidant Barcelona com un dels pols de referència de l’economia blava.

B720, els arquitectes

L’arquitectura juga un paper clau en aquesta metamorfosi. El projecte porta la signatura de l’estudi B720, liderat per Fermín Vázquez i Ana Bassat, guanyadors del concurs per al disseny del Blue Tech Port. El nom de l’estudi no és casual: fa referència al sistema de classificació decimal Dewey, utilitzat a biblioteques d’arreu del món, que assigna el número 720 a l’arquitectura, situant-la entre la tecnologia i la literatura. Una declaració d’intencions que resumeix bé la seva manera d’entendre la disciplina: coneixement, funcionalitat i creativitat al servei de l’entorn.

B720 aposta per valorar allò que ja existia: l’estructura i la volumetria original dels tinglados. El projecte preserva la seva identitat portuària alhora que introdueix una imatge contemporània i tecnològica. Un nou volum en forma de cub emergirà sobre la coberta existent, flotant a l’horitzó i establint un diàleg entre el patrimoni industrial dels anys seixanta del segle passat i la intervenció contemporània.

No és la primera vegada que Vázquez i el seu equip treballen en contextos portuaris o infraestructurals. En la seva trajectòria figuren projectes com l’Aeroport d’Alguaire, a Lleida; l’emblemàtic Veles e Vents del port de València, dissenyat juntament amb David Chipperfield; les estacions ferroviàries de Chamartín, la Sagrera i Gijón; el Mercat dels Encants o intervencions urbanes com la Plaça del Torico, a Terol. A Barcelona, B720 també ha participat en projectes de gran escala com la Torre Agbar, juntament amb Jean Nouvel, o el futur Spotify Camp Nou, concebut com un estadi més sostenible i obert a la ciutat.

Com serà?

El Blue Tech Port s’articularà com un sistema flexible d’espais de treball organitzats al voltant d’una seqüència de places interiors interconnectades. Aquests espais afavoriran l’entrada de llum natural, la ventilació creuada i l’orientació, generant un entorn saludable i adaptable. La intervenció a la coberta permetrà millorar la circulació i l’accessibilitat, així com facilitar el manteniment de l’edifici.

La sostenibilitat és un dels eixos centrals del projecte. L’edifici incorporarà mesures d’eficiència energètica, l’ús de materials responsables i sistemes per optimitzar la il·luminació natural, la ventilació i la gestió de l’aigua. L’objectiu és assolir unes emissions de CO₂ pràcticament nul·les mitjançant panells solars, sistemes de cogeneració i l’aprofitament de l’aigua de pluja.

El Blue Tech Port serà així un fil conductor que connecta diferents geografies i temàtiques: de l’aeroport de Lleida al port de València, del futbol al mar, dels gratacels als mercats i de la infraestructura a la innovació. Un revival retrofuturista d’uns tinglados de 1965 al moll de Sant Bertran, orientats a l’economia blava i amb el mar i els vaixells com a teló de fons.