La nova llei del mecenatge inicia el seu recorregut parlamentari

“La cultura és la llum de la vida”. Aquesta afirmació, atribuïda al músic Pau Casals, resumeix una manera d’entendre el paper fonamental de la cultura en la societat. Però aquesta llum, com recorda la directora de la Fundació Catalunya Cultura, Maite Esteve, no s’ha mantingut sola al llarg del temps. El mecenatge ha estat la flama que, de manera constant i sovint silenciosa, ha sostingut no només la cultura, sinó també la recerca i el teixit social del país.

Una flama que ara es vol tornar a alimentar també des de les institucions amb la nova llei catalana de mecenatge. Després d’anys de reivindicació i de treball conjunt entre agents culturals i institucions, la iniciativa inicia el seu recorregut parlamentari amb el registre de la proposició de llei. Aquest nou marc legal, impulsat per la Plataforma pel Mecenatge —formada per més de 200 entitats i liderada per Maite Esteve—, neix amb la voluntat d’omplir el buit normatiu existent a Catalunya en aquest àmbit i de complementar la legislació espanyola vigent. Així, la llei contempla incentius fiscals com les deduccions en l’IRPF, així com mitjançant nous mecanismes de foment i pedagogia, a través del Consell per al Foment del Mecenatge.

Després d’intents fallits en legislatures anteriors, Esteve confia que aquesta vegada el text compti amb el consens polític necessari per tirar endavant. De fet, la proposició de llei ha estat registrada al Parlament amb el suport de tres grups: PSC, ERC i Junts. Tot i això, la Plataforma ja ha mantingut converses amb la resta de formacions i confia a ampliar suports durant la tramitació. Si el procés avança sense entrebancs, els impulsors calculen que la llei podria aprovar-se a finals d’aquest any o a principis del 2027.

Una llei amb més deduccions i instruments de pedagogia

La proposta arriba al Parlament després d’un llarg recorregut dins i fora de Catalunya. De fet, a finals de 2023, la Plataforma pel Mecenatge ja va participar en la reforma de la Llei estatal de Mecenatge, vigent des de feia 21 anys, que va augmentar les deduccions fiscals per a donacions i va reforçar el paper de la societat civil. Des de gener de 2024, les persones físiques poden desgravar-se el 80% dels primers 250 euros donats i el 40% de la resta.

L’objectiu ara és completar aquest marc amb una normativa pròpia per a Catalunya, que permeti desplegar competències autonòmiques —especialment en el tram català de l’IRPF— i construir un model més arrelat al territori. Així, la proposta preveu una deducció autonòmica addicional del 15% per als primers 250 euros i del 45% per a la resta. En el cas d’universitats i recerca, el percentatge s’eleva fins al 20% i el 30%, respectivament.

Sumats als incentius estatals, les aportacions petites podrien arribar a tenir un retorn fiscal pràcticament total. “Quan un català faci una donació a una entitat, podrà tenir un retorn del 95%, i en universitats i recerca del 100%”, ha explicat Esteve durant la presentació. “Són incentius especialment rellevants per al micromecenatge, però molt significatius per a les entitats, que necessiten recursos estables per continuar fent una feina que reverteix en tota la societat”, ha afegit.

Més enllà dels incentius fiscals, la proposta persegueix un objectiu encara més profund: transformar la percepció social d’aquest àmbit i convertir-lo en una eina quotidiana de participació ciutadana. Tot i que Catalunya compta amb un ampli teixit associatiu —amb més de 2.000 fundacions— i una tradició de donacions, poques vegades aquestes persones es reconeixen com a mecenes. “Necessitem tornar a explicar què és el mecenatge, obrir-lo a tothom i fer entendre que no és un privilegi d’uns pocs, sinó una eina de benefici col·lectiu”, ha reivindicat la directora de la Fundació Catalunya Cultura.

Amb aquest propòsit, el text incorpora instruments de promoció, reconeixement i pedagogia inspirats en el model francès de la Llei Aillagon (2003), impulsada pel ministre Jean-Jacques Aillagon. Aquella reforma va transformar la percepció social del mecenatge a França: en només una dècada, les donacions empresarials van passar de 150 milions a 1.200 milions d’euros, mentre que les aportacions particulars es van duplicar.

Enmirallats en aquest exemple, la nova proposició de llei incorpora la creació d’un Consell per al Foment del Mecenatge, amb participació pública i privada, encarregat d’impulsar un observatori permanent sobre filantropia, compartir bones pràctiques europees i desenvolupar accions de sensibilització social. Amb aquest conjunt d’eines, els impulsors volen reforçar el paper del mecenatge com a motor cultural i social del país perquè, com ha reivindicat Maite Esteve, “quan el mecenatge funciona bé, hi guanyem tots, però sobretot hi guanya el país”.