La nova vida del Port Vell

El Port Vell completarà els pròxims anys la seva segona gran transformació. Va ser potser el projecte més emblemàtic després dels Jocs del 1992. El Moll d’Espanya es va convertir en una gran zona d’oci gràcies a la concentració del Maremàgnum, l’Aquàrium i el cinema Imax. Ara, el complex afronta una altra era amb una segona seu del Gran Teatre del Liceu, que serà el nou motor cultural per a la zona. També s’està sotmetent a una profunda transformació el Moll de Barcelona, presidit pel World Trade Center, que ara vol obrir-se als ciutadans després de dècades d’estar consagrat als negocis i allunyat de la ciutat.

Els despatxos d’arquitectes interessats ja estan treballant en les propostes arquitectòniques i urbanístiques per al nou Moll d’Espanya, després que el Liceu obrís a mitjans de juliol el concurs d’idees. Aquest va més enllà del projecte arquitectònic de la segona seu de l’òpera. Es demana també una solució urbanística, d’accessos i entorn que resolgui les mancances i els errors del disseny de fa 30 anys.

S’espera molt que el nou Liceu se situï al centre del tauler d’aquest complex d’oci. La idea que el teatre obri una segona seu al port va sorgir fa quatre anys. I és que l’òpera i el mar dialoguen molt bé. Vet aquí l’exemple de Sidney. També de Copenhaguen, Hamburg i Port Saïd, la ciutat egípcia del Canal de Suez. En tots, la silueta d’aquests teatres lírics dialoga molt bé amb el paisatge portuari corresponent.

El Liceu Mar ocuparà, en part, el lloc de l’antic cinema Imax. Ja al seu dia, el llavors candidat a l’alcaldia de Barcelona Miquel Roca va incloure en el seu programa electoral el seu enderrocament, ja que considerava un error el fet de tornar a erigir un obstacle a la vista de les dàrsenes portuàries que s’havia aconseguit després de l’enderrocament dels tinglados de la Barceloneta. Sens dubte, Roca tenia raó, però va descuidar que l’Imax i la resta d’elements del Moll d’Espanya van aparèixer en un moment d’eufòria postolímpica, en què els ciutadans acollien amb entusiasme els nous espais que la ciutat conqueria.

El temps, tot i això, ha donat la raó als que apostaven per la desaparició de l’Imax. Ja al seu dia es van enderrocar els multicines associats al Maremàgnum, que també ha fet un gir en la seva oferta comercial i gastronòmica per tornar a atraure el públic dels seus inicis. Només el temps demostrarà si la nova estratègia és encertada.

Abans del Moll d’Espanya, es va recuperar per a ús ciutadà el Moll de la Fusta, i després, l’any 1999, va venir el Moll de Barcelona i el seu complex de negocis del World Trade Center, el gran problema del qual des de llavors ha estat que ha donat l’esquena als ciutadans de Barcelona. Ara, les autoritats portuàries també intenten reorientar aquesta estratègia. La primera mesura va ser redissenyar la plaça central fa un any i, més recentment, iniciar l’alliberament dels molls de les operacions d’atracament d’embarcacions.

Tot i que encara queda alguna activitat per a operacions portuàries, la resta dels molls ja s’han obert al públic, en espera que una nova passarel·la connecti el Moll de Barcelona amb el Portal de la Pau. També es confia que es desenvolupi una activitat de restauració en aquests molls que atregui clients. Tot i això, els locals gastronòmics del World Trade Center estan passant una època de crisi a causa del teletreball. Fins a l’esclat de la pandèmia, se sostenien amb el personal de les oficines. Ara, els nous hàbits i que la feina de diversos dies de la setmana es faci des de casa ha restat clients a aquests locals, que es resisteixen a ampliar la seva activitat al perímetre exterior del complex. Els responsables del centre de negocis creuen que un programa d’activitats ajudaria a l’atracció de públic.

A l’espera també que aquesta nova estratègia doni o no els seus fruits, la desaparició de les tanques i l’obertura dels accessos ja fan visibles els nous espais del Moll de Barcelona. Ara mateix són una mena d’erm. Manquen zones d’ombra i algun tipus d’activitat estable que l’apropi a la ciutat. De moment, sí que es pot apreciar la potencialitat dels nous espais.

En definitiva, el Moll d’Espanya i el Moll de Barcelona estan enfrontant la segona transformació del Port Vell. La seva consolidació o no serà una carrera almenys de mig fons en què s’haurà d’invertir. En qualsevol cas, cal evitar errors nous com ho va ser l’Imax.