Capital Mundial de l’Arquitectura, Any Gaudí, grans congressos, música, esport i un calendari polític que accelera la ciutat.
Barcelona © Guadalupe Quiroga
Barcelona entra al 2026 amb aquella sensació poc habitual que els anys importants es noten abans de començar. No és només una qüestió de calendari ni d’efemèrides, sinó de densitat: de projectes que arriben a un punt d’inflexió, d’obres que es fan visibles, de relats que es consoliden —o es discuteixen— i d’una ciutat que, un cop més, es mira al mirall del futur intentant reconèixer-s’hi.
El 2026 serà un any de ciutat en moviment, amb l’arquitectura com a fil conductor, però també amb el debat polític, l’impuls econòmic, la cultura, l’esport i la ciència marcant el pas. Un any que no tanca res, però que prepara moltes coses. Mirem la bola de vidre?
El gran paraigua del 2026 serà la capitalitat mundial de l’arquitectura. Barcelona es convertirà durant deu mesos —del 12 de febrer, Santa Eulàlia, al 13 de desembre, Santa Llúcia— en l’epicentre global del debat arquitectònic i urbà. Més de 200 projectes i 1.500 activitats ompliran 77 espais repartits pels 10 districtes, amb una idea clara: explicar l’arquitectura com a expressió de ciutat viscuda.
Cada mes, un districte marcarà el relat i el moment culminant arribarà amb el Congrés Mundial d’Arquitectura de la UIA, del 28 de juny al 2 de juliol, que portarà a Barcelona els principals noms del sector a escala global. De fet, ja s’ha fet públic el primer avanç del programa del congrés i la llista inicial dels primers convidats confirmats.
Paral·lelament, i durant tot l’any, molts museus i entitats culturals i empresarials de la ciutat estan preparant activitats i exposicions amb motiu de la capitalitat.
El 2026 coincideix amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí i Barcelona es convertirà en escenari central d’una commemoració d’abast universal. L’objectiu: aprofundir en el seu llegat amb rigor, recerca i una mirada global al seu procés creatiu, més enllà de les obres més icòniques.
La fita simbòlica serà la culminació de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família, que assolirà l’alçada final i completarà la torre més alta del temple. Un moment històric que tanca —arquitectònicament— una etapa i reforça el vincle entre ciutat, patrimoni i futur.
Però la Sagrada Família no serà l’única que celebrarà l’Any Gaudí 2026. Molts altres edificis —dins i fora de Barcelona— s’afegiran a l’efemèride, des de la Casa Vicens o el Park Güell fins a obres com la Casa Botines de Lleó, el Palau de Gaudí d’Astorga o la Catedral de Mallorca.
Barcelona és una de les grans capitals mundials del sector MICE (Meetings, Incentives, Conferences and Exhibitions), un àmbit que actua com a motor silenciós però constant de l’economia urbana. La ciutat ocupa la quarta posició del rànquing de l’Associació Internacional de Congressos i Convencions (ICCA) i la sisena del rànquing de la Union of International Associations (UIA), una posició que consolida Barcelona com a hub global de coneixement, negoci i innovació.
El sector dels congressos i esdeveniments corporatius va generar a la ciutat un impacte econòmic de 1.380 milions d’euros el 2025
I aquest lideratge té un impacte directe en l’economia de la ciutat: només el 2025, el sector dels congressos i esdeveniments corporatius va generar a la ciutat un impacte econòmic d’uns 1.380 milions d’euros, amb efectes que s’estenen molt més enllà dels recintes firals, activant hotels, restauració, transport, serveis professionals i economia del coneixement. Per això, malgrat que no hi hagi cap nou congrés que anunciar, l’activitat del sector MICE serà una constant l’any 2026, amb un calendari que comença aquest mateix divendres i que té en el pòdium a tres grans congressos: Mobile World Congress amb el 4YFN, l’ISE i l’Smart City Expo.
Fira de Barcelona, a més, també viurà un any clau amb gairebé 300 esdeveniments anuals i l’inici de les obres de remodelació del recinte de Montjuïc, que marcaran la seva evolució futura.
Aquest podria ser un any d’inflexió per al Poblenou a causa de l’interès turístic que ha despertat arreu del món. The New York Times ha situat Poblenou entre els 52 llocs del món a visitar el 2026. Concretament l’ha situat en la desena posició. El diari nord-americà destaca el barri com a exemple de reinvenció urbana, lluny del turisme massiu, i en subratlla l’equilibri entre memòria industrial, creació cultural i vida de barri.
Espais com Can Framis o la Sala Beckett, restaurants com Atipical, Casa Güell o Can Recasens, i la transformació de les Glòries en un gran parc urbà expliquen per què Poblenou s’ha convertit en símbol del nou relat de ciutat.
El 4 de juliol de 2026, Barcelona acollirà per primer cop la Gran Départ del Tour de França. Serà la quarta visita de la competició a la ciutat, però la primera vegada que n’obrirà oficialment la cursa. Un esdeveniment històric que situa Barcelona en el mapa global de l’esport i reforça la seva aposta pel ciclisme i la mobilitat sostenible.
Amb les eleccions municipals del 2027 a l’horitzó, el 2026 serà un any políticament determinant per a la ciutat, i per a la resta del territori. Ja ho va dir el Bernat Dedéu: Comença la batalla per Barcelona. I això farà, per exemple, que s’accentuï el debat sobre l’habitatge, amb interrogants oberts sobre l’acceleració de la construcció de nous habitatges, la norma del 30% de VPO o la regulació dels lloguers de temporada.
A més, aquest context també accelerarà actuacions visibles d’obra pública per tal d’arribar amb resultats tangibles a les eleccions. La Rambla, per exemple, començarà a mostrar un aspecte molt més proper al definitiu; l’estació intermodal de la Sagrera entrarà en una fase decisiva després d’anys d’obres i accentuarà també la seva fase exterior; i l’estació de Sants continuarà la seva profunda remodelació fins a finals d’any.
Tot i que l’ampliació de l’aeroport del Prat no començarà abans del 2028, el 2026 serà clau per al seu futur. El Govern ha aprovat aquesta setmana la creació de l’Autoritat Catalana Aeroportuària, que hauria d’estar plenament operativa el gener del 2027. Al llarg del 2026 es definirà el model de funcionament d’aquest organisme, pensat per coordinar les competències de la Generalitat i influir en les decisions d’Aena en la futura ampliació de l’aeroport.
Paral·lelament, el 2026 també serà determinant per a la connexió ferroviària de Rodalies amb l’aeroport. Després d’anys de retards, el projecte entra en la seva fase final, amb proves tècniques i ajustos previs a la posada en servei. L’objectiu? Connectar el centre de Barcelona amb l’aeroport en només 20 minuts, una reivindicació històrica de la ciutat.
El 2026 serà també un any clau per al FC Barcelona. El Spotify Camp Nou podria reobrir parcialment amb fins a 62.000 espectadors ja al gener, mentre les obres avancen amb l’objectiu d’arribar a les 105.000 localitats la temporada següent. Tot plegat coincidirà amb unes eleccions a la presidència del club, previstes per a la primavera, amb Joan Laporta com a principal candidat i Víctor Font com a alternativa.
El 2026, Barcelona tornarà a sonar fort. Els principals escenaris de la ciutat ja es preparen per acollir una allau de concerts que situaran, un cop més, la capital catalana al centre del mapa musical internacional. Els pròxims mesos estaran marcats per gires molt esperades, entrades exhaurides en temps rècord i esdeveniments que van molt més enllà de la música, tant pel seu impacte cultural com pel seu retorn econòmic.
Amb aforaments multiplicats i estadis repetits, destaquen noms que juguen a la lliga global. Rosalía omplirà quatre nits el Palau Sant Jordi, mentre Bad Bunny farà el mateix amb dos concerts a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. El 2026 també quedarà marcat pel comiat d’Oques Grasses. Després de l’estiu, la banda posarà punt final a la seva trajectòria amb quatre concerts amb totes les entrades venudes a l’Estadi Olímpic, un rècord absolut per a un grup català i un moment emocional que transcendeix l’àmbit estrictament musical.
Més enllà dels grans concerts, la ciutat desplegarà, com és habitual, una oferta de festivals per a tots els públics i estils, com el Primavera Sound, el Cruïlla, el Rock Fest, les Nits de Pedralbes, el Share Festival… i una música clàssica que pot presumir de tenir agenda pròpia i diferencial als grans equipaments de la ciutat.
El Circuit de Barcelona-Catalunya ha presentat un calendari 2026 amb els grans clàssics —MotoGP i Fórmula 1— i cites internacionals consolidades com les European Le Mans Series. El 2026, a més, podrem celebrar no serà l’últim any que tindrem la F1 a casa: Barcelona comptarà amb aquest campionat fins al 2032. Després de moltes negociacions, el Circuit va aconseguir allargar la celebració més enllà del 2026. La gran novetat d’enguany al Circuit serà la Ferrari Finali Mondiali, un esdeveniment de prestigi que reforça el paper del circuit dins del calendari mundial del motor.
El 2026, a més, podrem celebrar no serà l’últim any que tindrem la F1 a casa
A finals del 2026 està previst que entri en funcionament el Centre de Medicina de Precisió, al futur parc empresarial Porta Diagonal, a Esplugues de Llobregat. Integrat en el major bio-clúster europeu i desenvolupat en col·laboració amb l’Hospital Sant Joan de Déu, el centre acollirà consultes de neurociència i genètica i instal·lacions per al diagnòstic i la recerca de malalties minoritàries.
Barcelona és finalista per convertir-se en la primera Capital Europea del Comerç de Proximitat. El veredicte, que es donarà a conèixer el 28 de gener a Brussel·les, decidirà entre les tres ciutats finalistes: Barcelona, Utrecht i Saragossa. Si la ciutat és escollida, la capitalitat s’activarà el febrer del 2026 i reforçarà un model comercial que Barcelona vol situar com a estratègic.
Quatre obres signades per equips catalans figuren entre els 40 projectes que opten al principal…
Quan Domènech i Montaner, Casas i Arnau van treballar per fer atractiva l’hoteleria barcelonina
Arrenquen les obres del Blue Tech Port al port de Barcelona
En un món cada cop més incert, el municipalisme serà la garantia d’una veritable economia…
Amb el pas dels anys, si mirem enrere, veurem que ens hem passat un munt…
Un total de 2.300 passatgers, entre els quals destaquen 85 catalans, han salpat a bord…