— Ahir vaig tornar-ne a veure un parell de dotzenes pel barri.
— De debò? On?
— Prop del parc.
— Abans no pujaven fins al barri.
— S’hauran quedat sense espai allà a baix.
— I amb aquesta calor.
— Sí, i amb aquesta xafogor.
— Doncs quan comencen a arribar, ja no paren, són com una plaga. Vas fer alguna cosa?
— No, no m’hi vaig voler acostar. Total, tampoc sé què els diria, ni si m’entendrien.
— Espera, espera, de què parles? Pensava que parlaves de paneroles. De turistes?
— Tu què creus?
— De debò? On?
— Prop del parc.
— Abans no pujaven fins al barri.
— S’hauran quedat sense espai allà a baix.
— I amb aquesta calor.
— Sí, i amb aquesta xafogor.
— Doncs quan comencen a arribar, ja no paren, són com una plaga. Vas fer alguna cosa?
— No, no m’hi vaig voler acostar. Total, tampoc sé què els diria, ni si m’entendrien.
— Espera, espera, de què parles? Pensava que parlaves de paneroles. De turistes?
— Tu què creus?
INFORMACIÓ
Il·lustració: Clàudia Capdevila
Text: Anna Badia López
Títol: Barcelona s’ofega i agost la remata
Contacte: [email protected]
