Qui para… perd

Quantes coses poden tenir en comú un projecte empresarial centenari i un que no té ni deu anys? Moltes d’essencials, i si no us ho creieu, recupereu la fantàstica conversa que aquesta setmana han protagonitzat Rosa Tous i Inés Arroyo. L’una, vicepresidenta d’un grup que ha popularitzat un osset com a icona de joies que han fet la volta al món. L’altra, cervell de Laagam, una marca de moda que va començar quan estudiava a la universitat i que va impulsar a lloms de les xarxes socials.

Ambdues, l’una nascuda a Manresa, l’altra a Madrid, han tingut en Barcelona la seva ciutat de referència a l’hora de projectar al món la seva marca. Tenen, a més, un tarannà inquiet alhora que col·laboratiu, i creuen, per tant, en la necessitat de crear comunitat per fer que qualsevol iniciativa sigui d’èxit.

Coincideixen en aquests fronts, però també en una filosofia de vida. Una actitud que la Rosa Tous va heretar dels seus pares (ell, el cervell; ella, el cor i la intuïció) i que comparteix amb les seves germanes, totes vinculades amb l’empresa familiar. La Inés Arroyo, per la seva banda, té aquesta sintonia amb la seva parella i el seu germà, també família i socis.

I aquesta actitud, aquest tarannà, té molt a veure, reconeixen, amb el dinamisme i l’estil de la capital catalana. “Qui para perd”, diuen a can Laagam. “Qui para va enrere”, diuen els Tous. No ho portaven parlat de casa, però és marca de la casa, de Barcelona, del país.

Us deixo aquí els enllaços per poder recuperar la conversa per Spotify o Youtube.