De la reacció a l’anticipació: 200 milions per a l’espai públic com a infraestructura

Barcelona és la Rambla, les seves places de terrasses, els seus monuments i teatres, i també els seus centres de recerca i hubs capdavanters. Però Barcelona també és clavegueram, semàfors, paviment, fanals, fonts i fins i tot escales mecàniques i ascensors crucials per salvar desnivells d’una ciutat amb dues muntanyes i ni més ni menys que set turons.

Barcelona és això i més, i el que hi ha darrere perquè tot funcioni. Tot amb la finalitat de garantir que el bon funcionament de cadascun d’aquests serveis conformi un espai públic ben articulat, que exerceixi en si mateix d’infraestructura social. L’engranatge que hi ha darrere de cada element que compon el paisatge urbà és ampli, i està evolucionant. Fins ara, els sistemes encarregats que tot funcioni estaven alerta per posar-se en marxa quan alguna cosa fallava —una canonada, un ascensor, un fanal—; ara, l’entramat municipal ha canviat d’angle i mira a l’espai públic des d’una posició preventiva i d’anticipació.

“El que hem fet ha estat incorporar la cultura de la prevenció i tenir pressupost garantit per poder planificar renovacions intensives de l’espai públic abans que estigui deteriorat o que requereixi una reparació”. Així ho recalca la gerent de Serveis Urbans i Manteniment de l’Ajuntament, Sònia Frias. “Els bancs, les voreres, els jocs infantils, l’enllumenat, els semàfors, les fonts… l’espai públic és ric i intens, i és l’espai democràtic per excel·lència. La reparació no deixa de passar per un procés de degradació de l’espai públic. La novetat és que incorporem la prevenció”, remarca la gerent.

A més, la tecnologia juga a favor d’aquesta prevenció: “Una de les línies de treball de tots els plans de manteniment també té a veure amb la digitalització del servei, amb la vocació de saber com funcionen millor, i ser més predictius i menys reactius”. Ja sigui detectant els ascensors que més fallen com comprovant el millor horari d’enllumenat, “la tecnologia permet optimitzar el manteniment i el funcionament” de tot allò que ha d’estar en marxa a la ciutat.

Per assegurar aquest funcionament, l’Ajuntament destina anualment uns 550 milions d’euros a manteniment ordinari. El 2026, i en el marc del Pla Endreça, sumarà 200 milions més per potenciar aquesta visió preventiva. Amb aquest objectiu, executarà treballs de millora amb un centenar d’actuacions en el clavegueram —que sumaran 10 quilòmetres, més que tota la Diagonal—, 80 pavimentacions, 450 encreuaments semafòrics, 170 millores de senyalització, i un etcètera que inclou des d’estructures viàries fins a mobiliari urbà, parcs i fonts.

“Una estructura de mobilitat bàsica”

Entre totes aquestes actuacions, Frias posa l’accent en una bàsica per a la mobilitat: les escales mecàniques i els ascensors en els barris que escalen per les muntanyes i turons de la ciutat. En total, enguany s’intervindrà en 24 escales mecàniques i en 13 ascensors. Representa el 25% de les escales i la meitat dels ascensors, en els quals s’actuarà amb un objectiu: que el 2027 no quedi cap escala mecànica amb més de 20 anys d’antiguitat, i que els ascensors de més de 15 anys hagin estat renovats. Aquest propòsit es tradueix en una inversió de 15,8 milions d’euros, la més gran feta en un any per millorar aquestes infraestructures bàsiques, en aquest cas a barris de Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó i Nou Barris.

Tot part d’una visió de base: “Els ascensors i les escales mecàniques són una estructura de mobilitat bàsica en els barris de muntanya. Poden arribar a moure a milions de persones, tant com una línia de bus, o gairebé com el metro”. Tant és així que el 2025 els 55 ascensors de la ciutat van acumular 6,8 milions de viatges, i el centenar d’escales mecàniques van ser utilitzades per 20,9 milions de persones: “És un servei essencial”.

Tan essencials són que són imprescindibles per a persones amb problemes de mobilitat i gent gran, que els tenen com a elements bàsics per salvar els grans desnivells de barris distribuïts per sis dels deu districtes de la ciutat. Per aquest motiu, les incidències recurrents que poden afectar aquestes instal·lacions representen un hàndicap per a molts veïns. En aquesta línia, la prioritat ha estat clara: “Hem apostat per substituir o modernitzar els més antics perquè són els que generen més incidències”.

“A més de detectar avaries amb una certa reincidència, també ens trobem amb problemes en la reparació, perquè sovint hi ha peces descatalogades en les instal·lacions més antigues”, destaca Frias. Així, aquesta renovació i substitució representarà un estalvi en temps i cost de les reparacions, encara que “no s’aborda només des d’una mirada econòmica, sinó des d’una mirada de disponibilitat del servei, perquè són vitals per a moltes persones en el seu dia a dia”.

Davant aquesta “funció social”, les intervencions es duran a terme mirant que no coincideixin diverses en el temps i en el mateix barri, amb la intenció que els veïns puguin continuar desplaçant-se encara que hagin de canviar de recorregut. I és que les obres no seran curtes: les més breus es prolongaran uns dos mesos, que s’allargaran a quatre en els casos en els quals s’hagi de substituir tota la instal·lació.

A aquestes inversions de manteniment preventiu se sumen les inversions que duu a terme l’Ajuntament per posar en marxa noves instal·lacions i per transformar espais urbans, que van des de petites places i interiors d’illa a grans intervencions, com l’anunciada per l’alcalde, Jaume Collboni, per convertir la plataforma marina del Fòrum, de 12 hectàrees, en un espai multifuncional que aculli activitats ciutadanes, esportives i culturals, tant de gran format com de petita escala. Tot en una ciutat en la qual l’espai públic no és un agent passiu o un simple escenari, sinó que exerceix d’element actiu i protagonista que marca la vida quotidiana dels barcelonins.