L’ideòleg de la superilla demana més ambició a l’Ajuntament

Tot i que les superilles siguin un concepte del qual tothom en parla a Barcelona en els últims anys, es tracta d’una filosofia que fa dècades que està definida i s’està aplicant. Va ser l’ecòleg urbà Salvador Rueda qui la va idear a finals dels anys 80, començant a provar aquestes àrees al Born. Després vindrien la peatonalització de Gràcia i la superilla del Poblenou. En tot aquest temps, el terme que Rueda va pensar ha anat evolucionant i s’ha anat replicant a moltes ciutats del món.

Actualment, el consistori està impulsant el programa Superilla Barcelona, una iniciativa que per a Rueda només inclou el nom de superilla, però no fa justícia al seu significat. “La paraula superilla la utilitzen com a màrqueting”, ha exposat Rueda en una conferència organitzada per RethinkBCN, òrgan impulsat per Foment del Treball. “No són superilles, són eixos verds”, ha remarcat, tot afegint que el centenar de carrers que l’Ajuntament vol peatonalitzar en els pròxims anys serveixen per “definir unes línies i poca cosa més” i no ataquen tots els problemes que pateix la ciutat, com la contaminació ambiental i acústica o la baixa habitabilitat.

El model que Rueda va plantejar i que no està seguint el govern actual suposa una transformació a gran escala de Barcelona i s’aplica a tot el conjunt de la ciutat, sense concentrar-se al centre. En una urb on el 85% de l’espai està dedicat a la mobilitat rodada, l’ecòleg urbà proposa alliberar el 70% de l’espai, actuant sobre 2.000 carrers i reduint el 15% dels vehicles que hi poden circular. “És canviar-ho tot sense canviar res”, ha exposat. Segons ell, el cost d’aquest pla se situaria al voltant dels 300 milions d’euros si s’executés seguint un format d’urbanisme tàctic.

Aquestes “petites ciutats” que Rueda defensa servirien per incloure més drets als carrers que l’únic que hi ha ara, el de la mobilitat. Això suposaria fer dels carrers un lloc on caminar, però també entretenir-se i debatre. Per a ell, aquest model permetrà que tothom podrà continuar arribant on vulgui i seguir agafant el cotxe quan ho necessiti. “No estic en contra del cotxe, sinó del mal ús del cotxe”, ha sostingut.

El problema no són els eixos verds, remarca l’expert, sinó que el model poc ambiciós que està impulsant l’Ajuntament al centre s’està replicant en alguns punts de la ciutat. Així ha assenyalat que es constata en el nou pla per al 22@, on es defineixen eixos verds i no superilles. “No entenc per què no ho estem fent a Barcelona, quan a altres ciutats sí que es fa”, ha assenyalat.

Per a Rueda, el problema d’aplicar el seu model no és un problema de trànsit —només es redueix el 15%— ni econòmic —altres superilles desenvolupades han suposat un increment com a mínim del 15% de l’activitat econòmica—, sinó polític i d’hàbits. “No estigmatitzem les superilles, són la nostra solució i poden projectar Barcelona com ho van fer els Jocs Olímpics”, ha subratllat.