Recordo com si fos ahir —només han passat 20 anys— escoltar el professor Jorge Wagensberg explicar una idea pionera que deia així: “Lo trivial de lo fundamental”. És a dir, que la veritat més bàsica és el fonament del coneixement més profund. Va ser just en aquell amfiteatre de l’escola on vaig aprendre que la mediocritat pot ser una mala decisió personal o que els aforismes impliquen frases senzilles sobre idees complexes. Sona bé, sembla fàcil però no ho és. També va ser llavors quan vaig escoltar per primer cop un aforisme que m’ha perseguit tota la vida: “Canviar de resposta és evolució. Canviar de pregunta és revolució.”
Recordo com si fos ahir conèixer el Xavier Marcet tot just després d’un viatge a Nova York de mitjans de 2019. Una de les primeres coses que em va dir no és un aforisme com a tal, però podria ser-ho: “Liderar és posar swing i construir llegat”. Al Xavier Marcet se l’ha d’escoltar tant com es pugui perquè senzillament es fa escoltar des de la humilitat i l’autenticitat.
Per qui encara no el conegui, a mi m’agrada descriure’l com un humanista que revoluciona el management en busca d’un nou Renaixement. I no ho dic pels seus viatges a Itàlia, pel seu passat com a professor d’Història de l’Autònoma o per la seva admiració per L’Escola d’Atenes de Rafael. Ho dic perquè en un món ple de soroll —massa soroll—, les reflexions de Xavier Marcet o Oriol Montanyà són de lectura obligatòria per a tots aquells que fa anys vam emprendre també la gran aventura d’aprendre amb Jorge Wagensberg.
Se m’ha quedat gravada la definició que un bon dia va fer l’editor Jordi Nadal de Xavier Marcet: “Té la dosi perfecta d’un Dry Martini que és la sòlida contundència de Peter Drucker i el perfum meravellós de Josep Pla”. Ginebra Peter Drucker i vermut Josep Pla és una molt bona garantia d’èxit per esquivar la mediocritat des de la singularitat i tenir molt present que la millor estratègia són les persones. Explica l’autor que li feia por fer un llibre d’aforismes, però que les reunions amb clients són una font inesgotable d’aprenentatge i una oportunitat real per fer senzill allò més complex.
Sí, el management és un ofici que ha de donar resultats però no de qualsevol manera ni a qualsevol preu. En el marc de la dialèctica hegeliana, hi ha la tesi (afirmació), l’antítesi (negació) però sobretot hi ha la síntesi (superació). El repte del management és, ara, fer la síntesi entre persones i tecnologies. Apunta Xavier Marcet que necessitem més que mai un triangle format per tres potes: competitivitat, bondat i bellesa. “Tu viuràs dels teus clients i no de la IA. Observar, pensar, escriure: aquestes són les armes amb què posarem la intel·ligència artificial al seu lloc. Ningú se’n recorda de les guerres. Quan passa el temps només queda bellesa. L’humanisme no és bonisme. Ara ens toca un nou Renaixement”, reflexiona.
El nou llibre de Xavier Marcet es titula 100 aforismes sobre lideratge i management (Plataforma Editorial) en col·laboració amb Marlex, que enguany celebra els seus 30 anys impulsant el talent. De fet, el CEO de Marlex, Àlex Sanabras, explica l’anècdota que quan va conèixer el Xavier —ara també vicepresident de Grup Marlex— li va aconsellar que vigilés sempre amb quin cotxe porta i quin marge de negoci té.
D’aforismes n’hi ha 100 o més, però jo us n’avanço 11 a tall de tast editorial:
“La nostra feina és fer que les coses passin, però que passin amb sentit.”
“La gestió sempre és la gestió dels límits.”
“Traslladar problemes sense propostes de solució és homenatjar la mediocritat.”
“És impossible liderar sense saber tenir converses difícils.”
“Tenir por, dubtar, però decidir. Això és liderar.”
“No podem evitar l’estupidesa, però evitar els estúpids ens fa un gran bé.”
“Perfeccionar la queixa no serveix de res.”
“No hi ha innovació sense risc, però el gran risc és no innovar.”
“No hi ha algorisme per a l’ànima.”
“Els experts són necessaris, els savis són imprescindibles.”
“Sense passió no passa res. Sense compassió no som res.”