El sector espacial català, a la recerca de la rellevància a Europa

L’era espacial va arribar entre els anys 60 i 70 del segle passat i amb l’arribada de l’home a la Lluna es va culminar un fenomen social. La humanitat era capaç de dominar l’espai. Això va provocar una nova concepció sobre el fet espacial i es van començar a popularitzar fenòmens de ficció de tota mena relacionats amb l’espai i els extraterrestres. Una de les sagues més famoses va ser Star Trek amb el capità James T. Kirk i l’Spock com a grans estrelles. El primer dels dos, a més, va deixar una frase per a la història quan va dir: “L’espai, l’última frontera. Aquests són els viatges de la nau estel·lar Enterprise. La seva missió: explorar mons nous i estranys, buscar nova vida i noves civilitzacions, anar audaçment on cap home ha anat abans”.

A la nostra realitat, però, no existeix cap nau Enterprise ni missions fantàstiques, però la primera part sí que s’ha complert. L’espai és l’última frontera per a molts països i regions d’arreu del món. A Catalunya, i especialment a la zona de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), per exemple, ja fa anys que es treballa per construir un sector espacial sòlid amb l’objectiu d’esdevenir un actor important dins d’Europa. Després d’una primera estratègia centrada en el NewSpace i que va comportar el llançament de tres nanosatèl·lits —l’Enxaneta, el Menut i el Minairó—, el Departament d’Empresa i Treball ha presentat aquest mes d’octubre l’Estratègia Catalunya Espai 2030, una continuació de l’aposta pel sector espacial que amplia l’abast de les polítiques públiques en la matèria per impactar tot el sector especial català.

Aquesta nova estratègia preveu fins a vuit noves missions satel·litàries i la creació d’un fons d’inversió pública inicial de 40 milions d’euros, que se sumaran al pressupost de 7,5 previstos de cara al 2026. La idea de tot plegat és arribar a mobilitzar uns 150 milions d’euros per permetre que el sector espacial continuï creixent al país. “Vam tenir una primera estratègia de democratització, però ara busquem arribar a tot el sector. No volem limitar”, assegura la secretària de Polítiques Digitals del Govern, Maria Galindo en declaracions a The New Barcelona Post. A més, Galindo afegeix que Catalunya ja té actualment “una molt bona base” empresarial en el sector, especialment en NewSpace, motiu pel qual l’Administració ha decidit ampliar l’abast de l’estratègia per aconseguir captar més oportunitats industrials i empresarials.

Des del sector privat, aquesta segona estratègia espacial de la Generalitat ha estat rebuda amb molts bons ulls i agraeixen la continuïtat de l’aposta de l’Administració, especialment en els esforços pressupostaris i d’atracció i retenció de talent. En aquest sentit, la CEO i fundadora d’IsardSAT, Mònica Roca, celebra que l’estratègia hagi estat “pensada específicament pel sector català” i la CEO de Celestia Aerospace, Glòria Garcia-Cuadrado, destaca l’augment de la col·laboració publicoprivada, mentre que anima a unir esforços sense que l’Administració porti el pes principal del sector d’ara endavant. “Ara és el moment del sector privat per a dominar l’òrbita baixa”, clou l’empresària. Un altre fet diferencial respecte de l’anterior estratègia catalana és l’alineació amb les de l’Agència Espacial Espanyola i amb l’Agència Espacial Europea, un fet que fins ara no s’havia donat. “Actualment les estratègies es complementen. Sentim un gran suport institucional”, destaca Xavier Llairó, CCO de Pangea Propulsion.

Augment del pressupost

Ara bé, tota aquesta indústria al voltant del sector espacial no seria possible sense un important suport econòmic públic. És per això que, davant de la pròrroga pressupostària, el Departament ha decidit optar per una altra fórmula per augmentar la inversió a través de la creació d’un fons d’inversió de 40 milions i amb previsió d’invertir-se, com a mínim, 150 milions, segons afirma Galindo. Aquesta inversió pública, assegura la secretària de Polítiques Digitals, anirà destinada no només a les missions satel·litàries sinó també a millorar les infraestructures existents al país.

L’exemple més clar és la voluntat de construir una gran factoria espacial a Catalunya. “Serà una gran sala blanca perquè les empreses catalanes puguin continuar creixent”, assegura Galindo, que recorda que en aquesta equació també hi entra la possibilitat de reconversió de diverses empreses, com per exemple del sector de l’automoció. Precisament, Llairó apunta que fins ara per Pangea l’impacte dels pressupostos públics catalans ha estat més limitat i reclama que es faci un major esforç per a millorar les infraestructures, com, per exemple, en matèria de propulsió líquida criogènica, que podria portar al següent nivell els motors de coets que construeixen.

Per què són importants els satèl·lits?

Un dels fets més cridaners d’aquestes dues estratègies espacials és el llançament de nanosatèl·lits per part del Govern. Segons marca la nova estratègia, d’aquí al 2030 viurem fins a vuit nous llançaments amb missions d’observació de la Terra i de telecomunicacions, un fet clau per a millorar el posicionament de Catalunya i Barcelona a Europa i, que pot ajudar en tasques de l’Administració i del sector privat, com el seguiment d’una sequera, l’extinció d’incendis o la connectivitat.

Fins ara, les tres missions catalanes a l’espai han permès trobar casos d’ús concrets al territori català, com el seguiment d’una vinya al Pallars o el monitoratge de boscos i incendis, destaca Galindo. Des del sector privat, Mònica Roca recorda que disposar d’aquests satèl·lits permet pal·liar les problemàtiques concretes de Catalunya, ja que les constel·lacions internacionals no tenen el focus en el territori. Des del vessant industrial, aquestes estratègies han permès que diverses empreses del país tingui la capacitat de creació dels aparells i validar la seva tecnologia, un fet importantíssim per arribar al mercat, apunta Garcia-Cuadrado.

El conflicte de la dualitat tecnològica

A ningú se li escapa, però, que el sector espacial ha estat dominat tradicionalment per un component militar i de defensa important. Sense anar més lluny, el GPS va començar sent una eina militar i de defensa, per molt que després hagi tingut aplicacions civils, generant-se, així, una dualitat tecnològica. Per a Catalunya aquesta dualitat també existeix, però Galindo assegura que des del Govern es planteja en un context més de seguretat que no pas de defensa, i sempre prioritzant els usos civils de la tecnologia. “Malauradament, avui en dia les tecnologies digitals tenen totes un ús dual”, comenta Galindo, que recorda que la incertesa geopolítica global actual empeny les potències mundials a impulsar el seu vessant més defensiu.

Per la seva part, Garcia-Cuadrado troba natural aquesta dualitat, però reclama les Administracions “tenir cura” de la infraestructura i saber quins usos cal donar a cada tecnologia, així com vigilar quins se’ls dona de forma independent. Roca, per la seva part, lamenta que aquesta incertesa global hagi tornat a acostar el sector espacial a la defensa, després d’haver estat molts anys tractant d’allunyar-se’n. Per això, tot i reconèixer que les tecnologies siguin clarament duals, les seves aplicacions no ho són i considera que una part important de l’augment del pressupost espacial arreu del món serà per a aplicacions militars, segons Roca.

És Catalunya un referent?

En últim lloc, un dels màxims objectius de la nova estratègia espacial és que Catalunya sigui cada cop més important dins d’Europa i, en última instància, ser un dels referents del sector. És evident que actualment hi ha països i regions que són molt més rellevants que Catalunya, com per exemple el Rosselló o Madrid, però amb els anys el país cada cop té un major pes. Tot i això, la idea principal del govern és “jugar a la primera divisió espacial” amb la idea de poder generar una gran empresa en les pròximes dècades, assegura Galindo. A més, destaca que a Catalunya ja comencen a despuntar empreses rellevants en el sector com Sateliot o Open Cosmos que “cal fer valdre”. Sense anar més lluny, aquest mateix any, Sateliot va tancar una ronda d’inversió de 70 milions d’euros amb l’objectiu de poder desplegar una constel·lació de més de 100 satèl·lits per a millorar la connectivitat 5G i de IoT a escala global.

Des del sector privat, la idea general és la mateixa, un sector en creixement constant des de fa cinc anys que encara no és rellevant a Europa però amb un gran potencial. “Tolosa, Bremen o Tres Cantos són pols importants a Europa, no Catalunya o Barcelona. Ara bé, cal continuar apostant-hi, ja que té un gran potencial”, assegura Llairó, que reclama més suport estatal. Roca, per la seva banda, recorda que sí que hi ha empreses catalanes referents dins del sector, però que de moment aquestes no poden lluitar contra les grans corporacions com Airbus.

Tot i això, aposta per aprofitar la proximitat amb Tolosa per establir col·laboracions regular i ajudar a fer créixer el sector. En una línia similar, Garcia-Cuadrado, apunta que hi ha professionals catalans que són grans referents mundials com Adriano Camps, professor de la UPC, o l’empresa GTD, que mai han acabat de tenir el reconeixement que els pertoca, un fet que la nova estratègia vol canviar i que cal celebrar, assegura l’empresària.

Amb tot, Catalunya continua apostant pel sector espacial de manera decidida i amb pas ferm de cara a la pròxima dècada, que podria comportar la consagració d’un sector econòmic important per a l’economia catalana que no ha parat de créixer en els últims cinc anys. De fet, des de l’Àrea de Polítiques Digitals de la Generalitat asseguren que estan preparant un nou estudi sectorial de cara al 2026, ja que el sector ha crescut moltíssim en els últims anys i actualment hi ha més empreses i treballadors a Catalunya que mai.