Ser fill de Messi

No coneixes algú, del tot, fins que no el veus interactuar amb fills, mascotes i cambrers (no és ordre d’importància). He conegut amables, sol·lícits i llepons editors amb els autors, que vexaven els cambrers que els portaven la copa de vi o la tapa de musclos. “Tu, noi!”, els veies proferir. I el “noi” podia ser el més delicat dels sommeliers, un nas d’or, el guanyador del concurs de tast del Vila Viniteca, que aquell home li deia “noi” i li exigia, amb uns modals que haurien escandalitzat les germanastres de la Ventafocs, que li portés, de seguida, posem pel cas, “una cerveseta fresqueta”. No sabem per què, el “fresqueta” acompanya sempre la “cervesa”, com si hi hagués la possibilitat que algú en demanés mai una de tèbia. I he conegut amables, sol·lícits i llepons caps de premsa amb els periodistes, que estiraven la corretja del gos amb una fúria salvatge, perquè es dedicava a activitats naturals, com ara ensumar arbres. I he vist amables, sol·lícits i llepons professionals de l’art, que tractaven els fills de la mateixa manera que el cap de premsa tractava el gos i l’editor el cambrer.

Ahir vaig veure Leo Messi votant com a soci del Barça amb el seu fill, que l’acompanyava. Em va meravellar l’escena, perquè tots dos, sense dir-se res, anaven a l’una. El nen semblava molt educat. Pare i fill actuaven conscients que no era el moment de cridar l’atenció; amb una timidesa i resolució que enamoraven. El nen, que deu estimar el futbol, semblava ser conscient que són pare és una estrella. Em vaig preguntar com deu ser ser fill de Messi. T’hi acostumes o et segueixes emocionant quan veus que fa el que fa? Em va semblar que el nen no n’estava, d’acostumat. Se’l mirava amb bon rotllo (el pare també a ell). No va fer ni una rebequeria, ni cap cosa fora de lloc. Em va encantar com a nen. És el prototipus de nen que m’agrada.

Direu que parlo així perquè admiro Messi. Tindreu raó, però no del tot. Si aquell nen d’ahir, que s’ho mirava tot amb discreció i avidesa, hagués estat el fill d’un desconegut estaria dient el mateix de l’escena. El petit i el gran van a fer una cosa de grans, que interessa el petit, i es comporten amb perfecta polidesa i una humilitat encantadora.