El mecenatge i les coses que ens fan millors

La legislació vigent en matèria de mecenatge és la història d’una cadena de transmissió que, a base d’acumular esforços, ha guanyat petites batalles. L’origen del nom està vinculat a Gai Cilni Mecenàs, un polític i patrocinador d’artistes de l’època de l’Emperador August. Desconec si la seva generositat el farà etern, però de ben segur que l’ha fet arribar als nostres dies com l’encarnació d’un home sensible convençut del potencial transformador de la cultura.

Amb el pas dels segles tot ha anat canviant, però el convenciment de molts que hi ha activitats, actituds i disciplines que ens fan millors com a societat no només no ha canviat, sinó que ha anat a més. Vocacions que mereixen ser reconegudes pel seu potencial civilitzador. D’aquesta manera, avui, el mecenatge ja no és només donar cobertura a Virgili i Horaci, avui el mecenatge és investigació, tercer sector, ciència i també cultura. El mecenatge és, en definitiva, una expressió de compromís social vinculada a societats obertes i liberals.

La legislació que va aprovar el Congrés dels Diputats en la seva 14ena legislatura és només un pas més en aquesta llarga cadena. No és ni el destí final, ni molt menys l’inicial. Aquella votació va ser el resultat de la feina de molta gent que treballa des dels àmbits que ja s’han mencionat per construir-nos una societat millor, però també el resultat de molta gent que treballa per fer del mecenatge un instrument potent. Homes i dones —moltes dones!— que, a base de picar pedra, han aconseguit obrir portes i guanyar votacions.

Malgrat que la reforma de la Llei de Mecenatge aprovada al Congrés l’any 2023 va ser l’única proposta legislativa que va tirar endavant sense provenir d’un dels dos partits del govern durant aquella legislatura, la seva tramitació no va ser fàcil. Va necessitar del compromís de molta gent, dins i fora de la cambra parlamentària, per poder veure la llum.

Amb la tramitació, el text va perdre una part de l’ambició que ha de tenir una llei moderna, avançada i amb ganes d’actualitzar-se 23 anys després de la primera gran Llei de Mecenatge a l’Estat ( Llei 49/2002 de Règim Fiscal d’entitats sense ànim de lucre i d’incentiu fiscals al mecenatge).

El resultat, però, va ser una actualització, tot i que modesta, sòlida i treballada amb grups parlamentaris i principals actors. Prova d’això és que, tot i que la llei no va poder veure l’aprovació definitiva al Senat per la convocatòria electoral malgrat tota la feina feta al Congrés, una de les primeres propostes del ministre Urtasun és fer-se seu el text i impulsar-lo des del Govern central. La solidesa i el consens d’aquells mesos de feina van garantir, com a mínim, que tot el terreny guanyat no fos en va.

El mecenatge és un element civilitzador i catalitzador d’una vida millor

Parlar de micromecenatge, millorar les deduccions de l’IRPF, ampliar les activitats que poden rebre mecenatge… la llei va aconseguir moltes millores, però estic convençut que, entre aquelles que perduraran, hi ha l’adaptació de la idea de mecenes a la realitat del segle XXI, on un ja no ha de ser dels més rics de l’imperi per poder ajudar.

Avui podem celebrar, doncs, aquesta feina de tots i de tants. Queden encara algunes qüestions per resoldre i que faríem bé de recordar-nos avui. En primer lloc, la millora de la llei. Malgrat que la llei va significar un avenç en molts àmbits, fa falta una reforma de la llei ambiciosa, sense haver de fer esperar 20 anys més.

Educar-nos en el mecenatge

En segon lloc, impulsar i defensar estratègies per educar-nos com a societat en el mecenatge. Fer-ho entre els més joves, entre els adults, en els consells d’administració i en les cases particulars. Entendre el mecenatge com un element civilitzador i catalitzador d’una vida millor, en molts els sentits.

En darrer lloc, però no menys important, fer servir la llei. Fer-nos conscients entre tots que un marc legislatiu no és en cap cas l’objectiu final. Això és només l’eina per poder construir societats i iniciatives més riques, més vives i amb més capacitat de transformació.