“Si no saps què fer, torna a fer el que t’agradava quan eres nen”

A la vida d’Ibon Cormenzana hi ha una escena que, com en el cinema, ho capgira gairebé tot, o li dona un nou sentit a la trama inicial. Està corrent per les muntanyes del Mont Blanc, després de més de trenta hores d’esforç, en una cursa que no és oficial perquè no li ha tocat dorsal. Fa fred, està cansat i encara queden quilòmetres. De sobte, en algun punt del recorregut, apareix un amic amb menjar. Més endavant n’apareix un altre. I un altre.

En aquell moment, diu, va entendre una cosa que li faltava per completar la seva pròpia teoria de vida. “Vaig pensar: això ja no és col·laborar. Això és compartir.”

Productor, director i fundador d’Arcadia Motion Pictures —la productora darrere de títols com Blancanieves, As Bestas o Robot Dreams—, Fernández de Cormenzana fins ara relatava la seva trajectòria a partir de tres C: córrer, crear i col·laborar. Tres paraules que descriuen les seves tres vides professionals. Però fa poc més d’un any, en va afegir una altra: compartir. 

I això és el que fa ara. En el darrer Esmorzar de Forquilla organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona, davant d’un grup reduït de persones i a porta tancada, comparteix la seva trajectòria vital i professional i presenta el projecte que avui concentra bona part de la seva energia: Mundo Cero, una iniciativa que vol impulsar el canvi social positiu a través de l’audiovisual.

— La teva carrera comença molt lluny del cinema.

— Sí. Jo vaig estudiar Econòmiques perquè el meu pare em va convèncer. A mi m’agradava molt l’esport i volia estudiar INEF, però ell em deia: “Els números et serviran per a moltes coses a la vida”. I amb el temps he vist que tenia raó.

— I vas acabar treballant a Arthur Andersen.

— Sí, a Corporate Finance. Vaig treballar a Houston, després a Londres i finalment a Barcelona fent compravenda d’empreses i reestructuracions. No era la meva passió, però vaig aprendre moltíssim. 

— Què vas aprendre?

— Esforç, disciplina, resiliència, empoderament personal… Valors que, de fet, relaciono molt amb córrer. 

— Córrer. La primera de les ces. 

— Així és. És allò d’esforçar-te per superar-te i pensar que pots arribar encara més lluny. 

— I la segona C, el cinema? Com es cola entre les finances?

— Quan estava treballant a Londres vaig veure un anunci que deia: “Aprende a ser cineasta en ocho fines de semana”. Ho feien professionals que treballaven amb Terry Gilliam. I vaig pensar: entre setmana treballo, els caps de setmana aprenc cinema.

I vaig començar a rodar curtmetratges, fins que vaig haver de prendre una decisió radical.

— Deixar-ho tot.

— Sí, volia fer una pel·lícula. I una pel·lícula ja no la pots fer només en el teu temps lliure. Vaig decidir canviar de vida.

— És la teva primera pel·lícula, Jaizkibel, que abordava el suïcidi adolescent.

— Sí, una pel·lícula molt personal. Jo havia tingut pensaments de suïcidi amb tretze o catorze anys i volia parlar d’això.

— El cinema com a teràpia, o com a manera d’aportar a la societat. 

— Sí. Jo el cinema el veia com una eina per parlar de temes profunds de la vida, intentar mostrar coses que a mi em preocupaven i que potser podien ajudar altres persones. I moltes vegades la primera pel·lícula d’un director és una mica això: treure coses de la teva pròpia història.

— I en algun moment passes també a produir.

Sí. Gràcies al fet que venia del món dels números, quan vaig començar a anar a festivals amb la meva primera pel·lícula em vaig trobar amb molts directors amb talent que no tenien relació amb productores o productors. I vaig veure que podia ajudar.

— És així com neix Arcadia Motion Pictures, productora de pel·lícules com As Bestas, Blancanieves i Robot Dreams.

— Ja fa més de vint anys i hem produït més de quaranta pel·lícules i diverses sèries.

— Fins que arriba un punt d’inflexió personal.

— Sí. Fa uns tretze anys vaig passar per una separació no desitjada. Professionalment m’anava molt bé, però personalment estava una mica perdut.

— I què et fa reaccionar?

— Un amic meu artista em va dir una cosa molt senzilla: “Si no saps què fer, torna a fer el que t’agradava quan eres nen”.

— I què era?

— Córrer.

— Aquí torna la primera de les tres C.

— Exacte. Vaig començar corrent per Collserola. Al principi pujar fins a Santa Maria de Vallvidrera ja em semblava un repte enorme. Però amb el temps vaig acabar fent curses molt llargues, com l’Ultra Trail del Mont Blanc.

— Què et dona córrer?

— Resiliència, superació, empoderament… Tornar a confiar en mi mateix. En aquell moment em va ajudar a recuperar les ganes de dirigir.

— El hombre que comenzó a correr.

— Així és. Córrer em portar a fer aquest documental: la història de preparar l’Ultra Trail del Mont Blanc per recaptar diners per fer pous d’aigua en un poblat d’Etiòpia.

—  I és aquí quan apareix la tercera ce: col·laborar.

— Clar, perquè el documental acaba anant molt més enllà de la pel·lícula. Vam començar fent projeccions amb col·loqui després, en ajuntaments i altres espais. I al final vam acabar recaptant més de 200.000 euros i construint més de 200 pous d’aigua.

Allà vaig veure clar que l’audiovisual podia servir per col·laborar amb gent que ho necessita.

— És aquest el germen del que avui és Mundo Cero?

— Sí. Mundo Cero, que ho vaig crear fa tres anys, és un projecte que vol impulsar el canvi social positiu a través de l’audiovisual.

— I com funciona?

— Produïm pel·lícules associades a ONG i part dels ingressos es destinen a projectes concrets.

— Per exemple.

— Hem fet Cuatro Paredes, sobre la pobresa de mares monomarentals amb Save the Children. O Hate Songs, sobre el genocidi de Ruanda amb ACNUR. O Viaje al país de los blancos, una coproducció amb Antena 3 i A Contracorriente, que explica la història d’Ousman Umar.

— I ara Mundo Cero també inclou una residència creativa al País Basc.

— Sí. Hem comprat una casa a Orduña, el poble on la meva àvia treballava, i allà volem crear Casa Mundo Cero.

— Què hi passarà exactament?

— La idea és fer una incubadora de projectes audiovisuals amb impacte social. Productors i directors joves podran venir amb els seus projectes i treballar durant uns mesos amb mentors del sector.

— Amb quina idea?

— Desenvolupar talent. A mi m’agradaria que hi hagués molta més gent fent aquest tipus de projectes. I crec que això passa per ajudar a desenvolupar talent i educació.

— Com defineixes les teves ces?

— Córrer és el cos. Crear és la ment. Col·laborar és l’ànima.

— I compartir?

— És el que dona sentit a tot.