Talent, innovació i mar: Cornellà impulsa la Universitat Marítima Europea

Barcelona i el mar són dos elements inseparables. El Mediterrani que banya la ciutat no és només el seu horitzó natural, que modela el relleu, orografia i clima de la ciutat, sinó també un motor cabdal per a la capital catalana. Durant segles, el port i l’activitat marítima han estat claus en el desenvolupament de la ciutat i del seu model econòmic. Avui, aquesta relació entre Mediterrani i creixement econòmic es reformula sota un nou paradigma: l’economia blava, un sector estratègic per a la ciutat i també per a Catalunya que converteix el mar en espai d’innovació, sostenibilitat i creixement.

Precisament en els darrers anys, Barcelona està reforçant el seu lideratge europeu en aquest sector, amb anuncis com l’elecció de la ciutat com a seu de la Unesco per liderar l’economia blava a escala mundial, o la reconversió dels antics tinglados de Sant Bertran del Port de Barcelona en un gran hub d’innovació marítima. Ara, aquest lideratge es consolida amb la creació, a Cornellà de Llobregat, de la Universitat Marítima Europea, el primer centre d’aquestes característiques de tot Europa, que vol situar l’àrea metropolitana com a pol de coneixement i talent vinculat al mar. 

Aquest nou centre universitari neix com a resposta a un sector que és, alhora, estratègic i divers, ja que abasta des de les energies renovables — com els parcs eòlics marins o les plaques fotovoltaiques flotants— fins a l’aqüicultura, la pesca o l’aprofitament sostenible dels recursos marins. Però que fins i tot va més enllà: incloent també la biotecnologia blava, el transport marítim o les mercaderies, la construcció i reparació naval, el turisme costaner i, cada cop més, també la defensa, seguretat marítima i la ciberseguretat, àmbits sovint invisibles però plenament estratègics.

La gran diversitat del sector explica també la seva magnitud: a Catalunya, el sector ja concentra més de 1.078 empreses, dona feina a més de 23.800 persones i factura més de 5.556 milions d’euros, segons el darrer informe d’Acció. Les dades dibuixen, doncs, un sector dinàmic i en creixement, ja que prop del 38% de les empreses tenen menys d’una dècada de vida, un indicador clar del seu potencial innovador.

I, malgrat tot, el sector encara no ha desplegat tot el seu potencial. “Catalunya no està aprofitant prou l’embranzida de l’economia blava”, alerta Iolanda Piedra, presidenta del Clúster Català d’Economia Blava, en una entrevista amb The New Barcelona Post. Actualment, l’economia blava representa el 4,3% del PIB de la ciutat i l’1,4% dels llocs de treball, però Piedra subratlla que la seva importància no es pot entendre només a partir dels indicadors macroeconòmics: “cal mesurar també el seu impacte ambiental, social i territorial”. I és, en aquest sentit, que la presidenta del Clúster Català d’Economia Blava subratlla que el sector encara té grans reptes per aconseguir aprofitar realment l’embranzida del sector.

El gran repte: atraure i formar talent blau

Un dels principals desafiaments d’aquest sector és el talent. O, més ben dit, la seva absència. “El sector de l’economia blava pateix un dèficit estructural de professionals qualificats, des de mà d’obra fins a perfils tècnics”, assenyala Piedra. “Des del sector aquesta falta de talent s’ha convertit ja en un crit d’alerta: sense aquests professionals en pocs anys serà impossible construir o reparar vaixells, desenvolupar projectes d’energia sostenible o garantir el funcionament de ports i infraestructures marítimes”, adverteix.

És en aquest context que neix la Universitat Marítima Europea de Barcelona (UMEB), fruit de les demandes del sector i de la col·laboració publicoprivada que han fet possible aquest projecte pioner. Impulsat per l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat —una ciutat que, curiosament, no té mar, però sí una ubicació estratègica per la seva proximitat amb el Port de Barcelona i amb altres infraestructures cabdals— i la Federació Espanyola d’Empresaris del Mar (IVEAEMPA), la UMEB es concep com la primera universitat especialitzada en economia blava de tot Europa.

El campus ocuparà uns 4.000 metres quadrats cedits pel consistori i preveu una gestió privada amb suport i impuls públic. El seu model és innovador: tres edificis integrats —universitat, FP dual i espai de connexió empresarial— que permetran la convivència d’estudiants de diferents nivells formatius, alhora que es fomenta l’aprenentatge pràctic i s’enforteix la connexió entre empreses i universitat. “El projecte no és només una aposta per l’economia blava: també és una aposta per dignificar professional”, integrant cicles formatius i estudis universitaris en un mateix campus.

La UMEB orientarà la seva oferta als deu grans àmbits de l’economia blava: aqüicultura, pesca, turisme costaner, transport marítim, ports, construcció i reparació naval, energia blava, biotecnologia blava, mineria submarina i defensa i seguretat marítima. Entre els graus universitaris hi ha previstos, per exemple, Enginyeria Marina o Gestió Portuària, mentre que en els cicles formatius destaquen títols com aqüicultura o construcció i reparació naval. L’objectiu és que els màsters i postgraus completin l’oferta amb programes específics en matèries com els parcs eòlics marins o la biotecnologia marina.

L’objectiu és desplegar el campus complet, integrat pels tres edificis, al llarg de la pròxima dècada —iniciant-se la seva construcció l’any 2027—, tot i que es preveu que, en un termini de dos o tres anys, el centre ja pugui llançar els seus primers programes formatius en línia. Així mateix, com que és un model que s’ha desenvolupat des de la Federació Espanyola d’Empresaris del Mar, amb la col·laboració dels diferents clústers regionals que l’integren, l’objectiu a llarg termini és que aquest model pugui replicar-se en altres regions marítimes, amb la creació de subseus especialitzades, expandint la presència de la UMEB a tot l’Estat.

Més enllà del talent: paritat i nous models turístics

Més enllà del talent, l’economia blava afronta altres reptes estructurals. Per a Iolanda Piedra un dels més urgents és la paritat. La presència femenina continua sent residual en molts subsectors que integren l’economia blava—especialment en activitats com el transport marítim o la pesca, subsectors encara altament masculinitzats—. “En alguns dels subsectors la participació de la dona no arriba ni al 5%, mentre que la bretxa salarial supera  el 40%, per no parlar de la presència de dones en càrrecs de responsabilitat”, lamenta Piedra. Amb l’objectiu d’avançar en aquest aspecte, Catalunya serà enguany la seu del Congrés Internacional Marítim de la Igualtat, del qual ha de sorgir un observatori europeu que permeti analitzar, mesurar i analitzar i visibilitzar l’aportació de les dones al sector, ja que ara per ara les xifres europees no estan segregades per gènere.

I Piedra encara assenyala un altre dels grans reptes que afronta el sector: repensar el model turístic vinculat al mar. El repte passa per diversificar-lo: aconseguint anar més enllà del turisme de sol i platja i apostar per a noves rutes marítimes que “integrin patrimoni, cultura i sostenibilitat”. En aquest sentit, la Xarxa de creuers fluvials i marins, de la qual forma part el clúster català, treballa per a crear rutes fluvials, a regions com les Terres de l’Ebre o les Balears, que permetin “descongestionar les principals rutes turístiques i diversificar l’oferta”, apunta Piedra.

A més de diversificar el model turístic, per a la presidenta del Clúster Català d’Economia Blava el sector també necessita amplificar la seva mirada i apostar per noves àrees en creixement, fins ara poc explotades, com són la biotecnologia blava o les tecnologies vinculades a la defensa, la seguretat marítima o la ciberseguretat. Amb tot, però, Piedra es mostra optimista: ja que si bé el sector afronta grans reptes, també presenta “oportunitats majúscules” que poden ser aprofitades gràcies a projectes pioners com el de la Universitat Marítima Europea de Barcelona, que té el repte de preparar els professionals que dibuixaran el seu futur d’aquest sector estratègic per a la ciutat, l’àrea metropolitana i el conjunt de Catalunya.