Les tanques New Jersey

Potser perquè no fumo, no sóc gaire amant de seure a les terrasses. M’agrada dinar o sopar sense ser observada pels anants i vinents i m’agrada tenir sistema de refrigeració. Per prendre una copa també preferiré sempre l’interior (la foscor, la música, el soroll de les cocteleres…) però hi ha vegades que, empesa pels acompanyants, sec en una terrassa ben de gust. Als més joves les terrasses els agraden molt justament per la informalitat que representen.

Algun cop, aquest estiu, he anat amb adults i adolescents a Barcelona i hem acabat prenent alguna cosa. Llavors, la terrassa del Dry Martini m’ha semblat una bona opció, perquè al costat hi ha la geladeria Brina, i pots enviar els menors al Brina —els veus— mentre tu fas, posem pel cas, aquell gintònic que tenen, que es diu Silver Cloud.

De vacances al Priorat, als bars de vins (per exemple, el recomanable La Bachanal, de Falset) he segut a la terrassa, i així, de passada, he vist que tenia per companys de taula tot de gent del món del vi. A la taula del costat hi havia la Sara Pérez, i a la de més enllà, la Sílvia Puig (dues enòlogues que admiro a sac). En tot cas, segui o no segui en una terrassa, m’agrada molt que n’hi hagi i m’agrada veure-les plenes.

Llegeixo que “la guerra de les terrasses torna a Barcelona” i que “la modificació de la norma obre la porta a consolidar bona part de les 10.000 noves taules temporals”. A mi m’agrada caminar per les ciutats del món i veure les terrasses plenes, però potser perquè són precioses. Veus aquelles tauletes rodones, de marbre, de París o aquelles altres, amb estovalles de quadres, a Roma o Nova York, aquelles taules amb cadires de fusta de colors, a Atenes, i no t’estranya que serveixin d’escenari per a pel·lícules romàntiques.

Tots els restauradors de Barcelona han fet el que han pogut per fer boniques aquestes terrasses del mig del carrer, delimitades amb aquestes tanques grogues que es diuen New Jersey. Hi han posat testos, capses de fruita decorades… Alguns ja tenen uns testos de ferro, que fan de perímetre, amb publicitat de la marca de cerveses Alhambra (molt hàbils).

Sé que les tanques New Jersey són una solució momentània, però n’hi ha d’haver una de global, ben pensada. A Barcelona hi ha molt més bon clima que a París i que a Nova York i que hi hagi terrasses sembla lògic i sembla inevitable. Però penso que, de cara al futur, qui sap si a les ordenances pensades per a les següents pandèmies, hem de poder evitar les tanques grogues.