WPO, l’organització global d’empresàries que aterra a Barcelona

Reunions d’empresàries en cercles reduïts i seleccionats on prima la confiança i la confidencialitat, amb una metodologia dissenyada per abordar reptes de manera conjunta i extreure el màxim de l’experiència de cadascuna. És la recepta de la Women Presidents Organization (WPO) per potenciar el lideratge de dones propietàries i líders d’empreses consolidades, i que ara aterra a Barcelona, amb Irene Tarradellas al capdavant.

Com ha explicat ella mateixa al costat de la responsable global de WPO, l’empresària sud-africana Anni Wilhelmi, el nou chapter de Barcelona no vol ser un fòrum més ni una xarxa de contactes; s’erigeix com un cercle exclusiu on dones al capdavant de les seves pròpies empreses comparteixen sense màscares, sense judicis i des de la confidencialitat les seves preocupacions, reptes i dubtes. Així, va més enllà del networking, i és que aquestes preocupacions es treballen de manera extensa entre les empresàries del chapter, en reunions mensuals que s’allarguen unes quatre hores i que segueixen la metodologia pròpia de WPO. El capítol de Barcelona s’afegeix als més de 150 que té l’organització a tot el món, sumant més de 2.000 dones.

“No som un grup més de networking. Hi ha molts espais networking sectorials, que reuneixen dones del mateix rol o sector, però aquí, és diferent. El networking passa de manera natural, però no és l’objectiu. L’objectiu és crear un grup d’empresàries en un entorn segur, i divers”, ha ressaltat Tarradellas. De fet, aquesta diversitat és clau en els grups de WPO, fundada fa més de 25 anys a Nova York: en un mateix cercle no pot haver-hi dues empresàries del mateix sector, i es busquen perfils diferents, tant per experiència, edat i moment del negoci.

Requisits: ser propietària i facturar un milió

Des d’aquesta diversitat, aquests grups exerceixen en la pràctica de “consell assessor per a les empresàries”, com destaca Tarradellas. La fundadora i directora d’Impact Hub Barcelona serà la chapter chair d’aquest primer capítol de l’organització global a la ciutat, que començarà a operar a finals de maig amb un grup d’entre una dotzena i 20 membres. Totes elles han de complir uns certs requisits: han de ser propietàries i tenir un càrrec de màxima direcció en l’empresa. A més, hi ha un mínim de facturació: la companyia ha d’ingressar almenys un milió d’euros si és de serveis, i dos milions si és de producte. “És un perfil molt concret que s’enfronta a situacions molt específiques”, que s’aborden conjuntament en aquest consell.

Malgrat aquest rol de “consell assessor”, a WPO no es donen consells —és una de les seves normes, igual que deixar les qüestions polítiques al marge—. De fet, la seva metodologia pròpia —anomenada PeerView— es basa a abordar els reptes a partir de preguntes i de compartir l’experiència pròpia. “Parlem a partir de la nostra experiència. Ningú diu a ningú què és el que ha de fer”, ha destacat l’ambaixadora global de WPO Teresa Patuel Echanove, des de la planta 31 de la  Torre Mapfre, en el mateix espai que acollirà les reunions del capítol de Barcelona.

Així, a través de preguntes i de la pròpia experiència, les empresàries del cercle aborden les problemàtiques que les afecten a elles i a les seves organitzacions. “És l’únic espai en el qual les empresàries troben l’autenticitat del lideratge i en el qual poden treure’s totes les màscares”, ha defensat Valeria Rodriguez-Codina, chapter chair del capítol de WPO de Madrid, on l’organització va arribar fa un any i mig. També estan actius dos capítols a Galícia i, amb l’obertura del de Barcelona, Espanya es consolida com el país amb més presència de WPO a Europa.

Per construir aquest nou chapter, Tarradellas s’ha citat amb unes 200 empresàries des de gener. D’elles, 100 compleixen amb els requisits de WPO, i 30 d’elles estan en converses avançades per formar part de l’organització. De fet, aquest centenar de dones s’ha reunit convocades per WPO en una primera presa de contacte, a la mateixa Torre Mapfre.

Els noms no són públics: ni tan sols entre les possibles futures membres saben qui més formarà part del chapter. “Arribaran sense saber qui més hi ha. Poden confinar en què estaran envoltades d’iguals, de dones al seu mateix nivell, en un grup molt divers”, destaca Tarradellas. Malgrat aquesta diversitat, totes vindran d’empreses consolidades: tot i que Barcelona és un pol d’emprenedoria, cap de les startups que factura més d’un milió d’euros és propietat d’una dona que encaixi a WPO, com ha constatat la chapter chair. Per formar part del grup, les empresàries han d’abonar una quota de 2.200 euros anuals per cobrir l’activitat de WPO, que opera com a organització sense ànim de lucre.

De fet, Tarradellas ha teixit aquesta xarxa partint d’una pulsió personal: “Porto molts anys buscant un espai com aquest, sense saber que WPO existia”. Casualment va conèixer fa un any a Rodriguez-Codina, i van començar a abordar la possibilitat d’obrir un chapter a Barcelona. “A mi em faltava ser propietària”, ha destacat Tarradellas, que va passar a assumir el rol de facilitadora que desenvolupa la chapter chair. Ara, l’organització es proposa obrir dos o tres grups a Barcelona en els pròxims anys, arribant també més enllà de l’entorn metropolità: “Aquest serà un objectiu molt rellevant per a mi”, ha avançat Tarradellas.

Aquesta comunitat no serà només local, sinó que estarà connectada amb la xarxa internacional. De fet, WPO celebra una vegada a l’any la seva convenció internacional: la pròxima serà a Miami a principis de maig, on es reuniran més de 800 empresàries de tot el món. En aquesta edició, es presentarà el pla per sumar 10 ciutats més, Barcelona entre elles. Com ha destacat la responsable de l’organització i també del chapter de Sud-àfrica, la ciutat porta temps en el focus de l’organització: “La ciutat és important, perquè pensa de manera global”.

Contra la solitud i la síndrome de l’impostor

Ara, la ciutat se suma a una xarxa determinada a empoderar empresàries propietàries de tot el món, en una xarxa d’intercanvi d’inspiració i d’experiències: “Combatem la solitud de les dones en el cim de la seva empresa. I també la síndrome de l’impostor”, destaca Wilhelmi: “Hem viscut moltes històries d’èxit dins de l’organització”.

“Puc estar tancada en la gestió de l’empresa, i la resta de dones a WPO m’obren la ment. Encara que som de diferents sectors, tenim els mateixos reptes. Poden arribar a canviar la direcció de la teva empresa”, resumeix Patuel. I Rodriguez-Codina va més enllà: “Cadascuna de nosaltres tenim un background, i quan el compartim, s’amplia. És la intel·ligència col·lectiva”.