El trasllat de les floristes de La Rambla: entre les ganes, l’expectativa i la resistència

Un instal·lador col·loca els tendals que en poques setmanes estaran donant ombra a flors i plantes. Els situa a la part alta d’uns espaiosos cubicles envidrats i amb mobiliari blanc, que aviat contrastarà amb els colors vius de roses, clavells i sempreviva. Falta instal·lar la llum i l’aigua; a final de mes tot estarà llest perquè les floristes de la Rambla deixin enrere la Rambla que les identifica i la mirin durant un any des d’una mica més amunt, des de la Plaça Catalunya, mentre duren les obres que estan actualitzant el passeig més universal de la ciutat.

Encara en els seus llocs habituals, els turistes miren com sempre les flors i les seves versions més asouvenirades, aliens al canvi que està per venir, mentre que els barcelonins que s’acosten a les parades arriben amb la mateixa pregunta: “Encara sou aquí?”. L’anunci que les floristes deixaven la Rambla després de Sant Valentí s’havia pres al peu de la lletra —amb visita de comiat de l’alcalde inclosa—, però la data era una mica més àmplia: les flors seguiran en l’avinguda més coneguda de la ciutat almenys un parell de setmanes més. Després portaran les flors fins al lateral de la Plaça Catalunya, començant després de les terrasses del Zurich i fins al carrer Bergara, en un tram concorregut, amb persones que simplement passegen i molts que van a pas ràpid buscant enllaços de transport públic o arribar a bloc.

La mudança, prevista per a principis de març, no serà complexa, però tampoc fàcil ni ràpida: el trasllat es realitzarà una per una, amb un màxim de dues parades al dia, en un procés en el qual l’Ajuntament posarà facilitats de transport. Així, l’operativa completa podria arribar a allargar-se al voltant d’una setmana, fins a tenir les vuit parades situades en el qual serà el seu lloc durant l’any vinent. Després, tornaran al seu emplaçament original en la Rambla, encara que ho faran mantenint les noves casetes que aviat estrenaran. Totes, menys una. La més que centenària Flors Carolina tornarà a la seva parada actual, que va ser reconeguda pel seu disseny, diferent a la resta de parades. De totes maneres, no tornaran exactament com la deixen: la parada es reformarà, per actualitzar-la i per reparar desperfectes causats per les obres, que ja estan a tocar de les flors.

“Ens reubiquem en un espai molt bonic, però tindrem ganes de tornar a la Rambla”, explica la quarta Carolina al capdavant de la parada, que va obrir la seva besàvia el 1888. “Serà tota una experiència” allunyar-se per primera vegada de la Rambla, i més per a una parada que acumula històries i anècdotes amb Salvador Dalí i Federico García Lorca. Tant és així que, per a la Carolina, un dels reptes del trasllat serà buscar espai per a totes les fotografies que son testimonis d’aquests més de 135 anys d’història. Amb la seva germana Mercè a la parada, la Carolina destaca que han mantingut un negoci que va començar fa tant amb una tauleta de fusta gràcies a la clientela local, i no pels visitants de pas: “Ara, ens compren flors per a les seves noces els nets de persones que es van casar també amb flors nostres. Si som aquí, és per la clientela local”.

I és que el paper del comprador local és clau per a la major part de les parades de flors que continuen donant color i carisma a la Rambla. “Jo no visc del turisme”, reivindica la Laura, també quarta generació al capdavant del negoci, mentre atén una dona que li pregunta a quant surten uns lliris. De fet, la Laura veu precisament en el turisme la causa principal per la qual els barcelonins han deixat de baixar a la Rambla com es feia abans. “La gent no baixa pels turistes, no per les obres”, recalca. Per això mateix, el nou emplaçament no li sembla la panacea. “Per allà passa molta gent, però no sé si per aturar-se a comprar. Per fer-se fotos i per preguntar per la Sagrada Família, segur, però per comprar, no ho sé”. Mentrestant, altres esperen impacients que arribi el moment del trasllat i veure com funciona allá la venda de flors: “Volem pujar pel flux de gent. Més ganes que nosaltres, no en té ningú”, destaquen des d’una altra de les acolorides parades.

Aquesta incògnita és un denominador comú per a les diverses floristes; les ganes de resoldre-la ja són més dispars. Jose Moya, històric florista de la Rambla, ho té clar: “Del que tinc ganes és que s’acabin les obres”. I és que els treballs han provocat tal descens dels passejants que la seva facturació s’ha vist reduïda en més d’un 30%. “Passa poca gent, i la gent passa de pressa”, diu alçant la veu per sobre del soroll de l’excavadora que mou les terres sota la Rambla a pocs metres de la seva parada.

“A Plaça Catalunya crec que estarem millor que aquí, amb les obres, però no és el nostre lloc. Nosaltres, al final, som Rambla”, destaca Moya, en el seu moment president de l’associació que solien tenir les floristes. “Il·lusionat per pujar a Catalunya no estic, però sí expectant, per a veure com va”. El florista, que porta 40 anys en la Rambla, ja va ser testimoni de la remodelació de les parades a la dècada dels 90, en un procés marcat pel desacord amb l’Ajuntament, en contrast amb el procés actual. “Ara se’ns estan posant moltes facilitats”, explica, mentre cobra en anglès a una dona que s’emporta un parell de minicactus acolorits. Per primera vegada, Moya col·locarà les seves flors més enllà de l’avinguda, amb ganes i a l’expectativa, però sempre amb la mirada posada en el seu retorn al seu emplaçament natural. Encara no se n’han anat, i ja tenen ganes de tornar.

Aquest sentiment és compartit també des de més enllà de les floristes: “Les trobarem a faltar, són essència de la Rambla”. Ho diu Xavier Masip, gerent d’Amics de la Rambla, que segueix amb impaciència l’avanç de les obres: “S’estan fent llargues i dures, però quan s’acaba un tram i es veu sense formigoneres, fa goig”. Portar les floristes més enllà de la Rambla, segons Masip, també podrà ser una oportunitat perquè guanyin visibilitat i acostar-les a persones que no solen anar a la Rambla, per així convidar-les a tornar quan acabi la reforma i les floristes tornin al seu emplaçament original. Així, amb més o amb menys il·lusió pel trasllat, les obres es veuen com un mal necessari per a dibuixar una Rambla més verda i amable, i per sumar en aquesta voluntat que els barcelonins tornin a fer seu un gest abans tan quotidià com era baixar a la Rambla.